Aire fresc

“A Catalunya no hi ha prou condicions democràtiques per arribar a una solució negociada sobre la relació Catalunya-Espanya”. Aquesta opinió la vaig sentir en una xerrada informal amb persones del món acadèmic, econòmic, periodístic i social. El que podríem anomenar una representació de la societat civil catalana que no busca l'enfrontament sinó el diàleg. El més greu del cas és que en cap moment aquesta afirmació va ser contestada, al contrari, es va farcir d'exemples que van corroborar aquesta falta de “llibertat d'opinió que no d'expressió” que patim a Catalunya.

Des del Govern, amb el suport d'ERC, CiU i la CUP, els mitjans de comunicació públics (TV3 i Catalunya Ràdio) i la caverna mediàtica privada catalana, ens imposen un missatge únic, el que no hi ha volta enrere i que és imprescindible aconseguir la independència per viure més feliços i rics. Hi ha, no obstant això, molta gent al nostre país que està molt preocupada per aquesta deriva que, malgrat que no és majoritària, té els mitjans mediàtics, polítics i socials per imposar la seva hegemonia en una població atònita, cada vegada més descreguda i que no comprèn com no es parla dels problemes reals del país, com no es posen damunt la taula política solucions per eradicar la pobresa i les desigualtats que coarten la cohesió social de Catalunya.

És necessari que les opinions de la societat civil, que prefereix la negociació abans que la desconnexió, s'alcin com a altaveus. Moltes veus que es regirin contra el pensament únic independentista, que denunciïn la manipulació d'alguns mitjans de comunicació públics i privats, que s'avergonyeixin de la poca altura institucional del president de la Generalitat amb el seu mig somriure mentre es xiulava l'himne espanyol, que no acceptin la divisió simplista entre unionistes i independentistes. Tothom sap, i els independentistes també, que la independència no arribarà a través de l'anomenat procés, o de proclamar, de manera poc democràtica, que els comicis del 27-S (si és que se celebren) siguin plebiscitaris, o per una declaració unilateral d'independència del Parlament. Només pot arribar a partir del consens i de la lliure decisió de la ciutadania catalana.

Aquesta alenada d’aire fresc s’ha de convertir en un vendaval que elimini de l’escena política els que ara governen Catalunya i Espanya

No tot està perdut, hi ha esperança. Les eleccions municipals han representat una alenada d'aire fresc en superar la pretesa divisió nacional plebiscitària dels independentistes per les propostes socials de com sortir de la crisi. Per això, a l'àrea metropolitana de Barcelona, CiU, ERC i la CUP han tingut resultats molt dolents. Amb molta emoció vam veure la plaça de Sant Jaume de Barcelona plena de persones alegres i il·lusionades que volien ser protagonistes de l'arribada de l'esquerra política i social a l'Ajuntament. Gent de tot arreu, també dels barris populars, que sense necessitat de banderes reclamaven un present sense injustícies ni desigualtats.

Aquesta alenada d'aire fresc s'ha de convertir en un vendaval que elimini de l'escena política els que ara governen Catalunya i Espanya que, amb la seva intransigència, la seva incapacitat per dialogar i el seu vol gallinaci, ens han posat al caire de la ruptura.

És necessari que les fórmules d'unitat de l'esquerra social i política, que s'han estès per tota la geografia espanyola, es repeteixin en les eleccions autonòmiques catalanes i les generals espanyoles. Es tracta de donar l'impuls popular necessari per reconstituir la democràcia, amb reformes constitucionals i polítiques que enforteixin l'Estat del benestar i el sector públic. I avançar cap a un model socioeconòmic sostenible i fiscalment progressiu que permeti implantar una renda bàsica, repartir el treball per eliminar la desocupació i lluitar contra la corrupció a força de transparència.

El diàleg és imprescindible, forma part de l'ADN de la democràcia i la política. També per qui anhela una Catalunya independent, que només pot reclamar a través d'un procés democràtic, obert i plural, sense fulls de ruta predeterminats per purs interessos polítics i electorals, on un llibre blanc, elaborat per persones independents, estableixi els pros i els contres d'aquesta decisió i permeti a la ciutadania catalana opinar i decidir de forma lliure i sana.

Som a temps d'evitar la ruptura social i territorial. La ciutadania ha recuperat la il·lusió, torna a sentir la democràcia popular, se sent protagonista del present i alhora esperançada en el futur que podrà decidir.

Joan Boada Masoliver és professor d'Història.