Un director, més enllà de la crisi

Desitjos i necessitats és l'última mostra que Bartomeu Marí inaugura com a director del Macba i la desena presentació de la col·lecció que ha fet en els set anys del seu mandat. Encara que ara el que més es recorda són les desafortunades decisions que el van obligar a dimitir, la veritat és que va bregar amb la pitjor crisi de la història recent. Malgrat això, va organitzar mostres destacades i va reforçar l'element patrimonial: de les 5.809 obres del fons 3.203 es van incorporar sota la seva direcció.

Un dels seus punts forts van ser els viatges i les relacions internacionals, que li van permetre potenciar la política de préstecs i coproduccions i el van portar a la presidència del CIMAM, el poderós comitè dels museus d'art contemporani. També va reforçar el Centre de Documentació, inaugurat el 2007, convertint-lo en un pioner en el tractament d'arxius d'artista, com proven el cobejat dipòsit d'Art & Language i els de Xavier Miserachs, Joan Brossa i la crítica Maria Lluïsa Borràs. “Ja tenim acords amb Mestre Quadreny i Joan Rabascall per cuidar de les seves obres”, va assegurar Marí en el seu discurs de comiat, en el qual va destacar l'increment de l'activitat educativa i va lamentar no haver pogut produir més historiografia i usar més nous espais com la Capella.

La polèmica sobre una obra que representava suposadament el rei Joan Carles i la suspensió inicial de la mostra La bèstia i el sobirà, que finalment es va obrir, van ser els últims actes d'un director que va anar perdent lideratge. La situació es va precipitar amb el fitxatge de dos pensadors externs, Valentín Roma i Beatriz Preciado (que va cessar abans de la seva dimissió per falta de lleialtat), per refundar conceptualment un museu que se li havia escapat de les mans.

De la seva època queda la temptativa de crear un museu laboratori, belles exposicions, com la de Lawrence Weiner, Cildo Meireles i Carol Rama i adquisicions tan importants de Hamilton, Baldessari, Muntadas i Joan Jonas. A més, va obrir la col·lecció a les noves generacions, amb artistes com Francesc Ruiz, Daniela Ortiz, Mireia Sallarés i Iñaki Bonillas i va intentar saldar el deute del Macba amb l'art català amb mostres d'Aballí, Rabascall, Eulàlia Grau i Francesc Torres.