Destruir Convergència

Els democristians catalans d'Unió han posat una pedra a la sabata en l'estratègia secessionista d'Artur Mas. Perquè han aprovat un paper detallat i contundent contra el “full de ruta” salvatge de Mas i Oriol Junqueras: aquell sense referèndum, sense més diàleg que sobre el repartiment dels béns de guanys, sense atenir-se a la llei, sense pactes, sense que importi l'exclusió de la UE.

No només per això. Els de Duran Lleida han prestat també un servei als partidaris del nacionalisme moderat i la pervivència de CiU. Per què? Perquè el triple designi de Mas, en el qual s'ha estat afanyant amb un notable èxit, és destruir el seu propi partit, Convergència; diluir Unió i convertir els militants de la federació CiU en simples col·locadors de cartells d'una nova formació radical per competir amb ERC i la CUP (sense adonar-se que aquests el van deglutint). Esclar, tot això amb permís dels jutges que li tenen embargades quinze seus pel saqueig del Palau.

La fase clau d'aquesta estratègia serà la “llista del president”, esbós de l'aglomeració presidencialista de la qual es va servir el general De Gaulle, perdó per la referència al carismàtic gegant.

S'afirma que la victòria dels confederals sobre els indepes —en la consulta interna d'Unió— ha estat “ajustada”, perquè la distància ha estat només de 4,8 punts. Serà correcte que ho diguin els diaris. Però, i els perdedors?

Un dels seus cracks, un tal Antoni Castellà (només conegut perquè ocupa poltrona com a empleat del Govern Mas) va més lluny: diu que la victòria rival és “pírrica”. Segur? És una victòria contra el Gran Timoner, contra l'aparell oficial de propaganda que mortifica Duran dia i nit, contra la pressió ambiental, contra la simplificació del sí o el no! A més, els indepes partidaris de declarar la independència si en les “plebiscitàries” del 27-S perden en nombre de vots (tot i que guanyin per un escó) haurien de reconèixer que la seva derrota per 4,8 punts és còsmica. Però ja se sap que alguns raonen d'aquesta manera: si perds, perds; si perdo, guanyo.

Una altra sobrevinguda líder dels derrotats, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert (abans, Jispert), va considerar “normal” que si Duran Lleida perdia, havia de retirar-se. S'admeten apostes al fet que no s'autoaplicarà el mateix conte. Tot molt honorable.