Hillary Clinton llança la seva campanya com a lluitadora per la classe mitjana

Hillary Clinton va barrejar aquest dissabte a Nova York l'àmbit personal i el polític, la seva història familiar i la visió progressista d'un país, els Estats Units, que no deixi ningú enrere i que restauri la igualtat d'oportunitats. En el seu primer míting per a les eleccions presidencials de 2016, es va presentar com la candidata de les maltractades classes mitjanes, fuetejades per la Gran Recessió i les desigualtats creixents. Favorita per a la nominació en el Partit Demòcrata, intenta convèncer els escèptics que no és la candidata de les elits econòmiques i polítiques.

“Aquest és el pacte bàsic d'Amèrica: si compleixes amb el teu deure, has de poder prosperar, i quan tothom compleix, Amèrica prospera”, va dir Clinton. La van acompanyar el seu marit, l'expresident Bill Clinton, i la seva filla, Chelsea. No van intervenir en l'acte.

L'ex-primera dama, exsenadora i exsecretària d'Estat ja va intentar ser presidenta el 2008. Va perdre la nominació demòcrata davant un jove senador afroamericà, Barack Obama. Ara ho torna a intentar amb un missatge diferent. Més progressista: amb la Gran Recessió, el pacte americà —la idea que, si un treballa, res no és impossible— s'ha truncat. Més emocional: a Nova York la candidata va evocar la figura de Dorothy Rodham, la seva mare, una dona que, malgrat una infància dickensiana, no es va rendir mai. Menys tímida a l'hora de reivindicar el significat de la seva candidatura: si guanya, serà la primera presidenta.

“Potser no seré la candidata més jove”, va admetre. Si obté la nominació demòcrata i guanya les presidencials el 2016, tindrà 69 anys el dia que juri el càrrec. Només Ronald Reagan era més gran. Clinton va continuar: “Seré la presidenta més jove i la primera àvia”, va afegir.

Els acudits i les digressions personals són obligades en tota campanya. I Clinton —multimilionària, amiga de Wall Street i identificada amb la bombolla de Washington des de fa tres dècades— necessita humanitzar-se, reestablir la connexió emocional amb el votant. Però on més còmoda se sent Clinton és en les propostes polítiques.

Pot ser avorrit, i en el discurs, de gairebé una hora i davant unes 5.000 persones, segons l'equip de Clinton, hi va haver pocs moments vibrants. Programa, programa, programa. L'argument de la candidata és que, per la seva trajectòria personal en defensa dels drets de les dones i els nens, per la seva experiència a la Casa Blanca de Bill Clinton i al Departament d'Estat, ningú no està tan preparat per lluitar per les persones que han quedat a la cuneta de la recuperació econòmica, per aconseguir una prosperitat compartida.

Més a l'esquerra

És un discurs a l'esquerra del discurs de Clinton en les primàries de 2008 i de la presidència del seu marit. És nova la retòrica sobre les desigualtats i contra les remuneracions de Wall Street i dels directius de les multinacionals. El gir s'explica en part per necessitats tàctiques: per guanyar la Casa Blanca Clinton necessita mobilitzar la coalició d'activistes i votants que el 2008 i 2012 van donar la presidència a Obama. El mateix Partit Demòcrata ha virat cap a l'esquerra: la seva figura ideològica de referència no és Clinton sinó la senadora Elizabeth Warren, líder de l'anomenada ala populista.

En el míting es van sentir tons warrenians —i rooseveltians: el míting es va celebrar a la Roosevelt Island, a Nova York, l'Estat on Clinton va ser senadora—. La tesi de Clinton és que els EUA és avui un país més progressista que fa uns anys en qüestions com els drets dels homosexuals, la immigració, el salari mínim, les baixes de maternitat o les guarderies gratuïtes. Són qüestions que van més enllà de l'esquerra o la dreta: són “temes familiars”, va dir. Aquesta és la nova centralitat, l'espai que Clinton vol ocupar per ser presidenta i fer història com Obama el 2008.

“Ara comença la feina de debò: sortir i lluitar per cada vot a cada Estat”, va dir. “Lluitar per una Amèrica en què cada pare pugui dir a la seva filla: Pots ser el que vulguis. Fins i tot presidenta dels EUA”.