Les plataformes alternatives aconsegueixen el poder a les principals capitals

Quatre de les cinc ciutats més importants i més poblades d'Espanya quedaran des d'avui en mans de plataformes alternatives d'esquerra. Madrid, Barcelona, València i Saragossa, que sumen més de sis milions d'habitants, tindran governs municipals de les candidatures impulsades per Podem, moviments ciutadans i Compromís en el cas de València. El gran perjudicat per la política de pactes il·luminada pels resultats de les eleccions del 24-M és el Partit Popular. La formació de Mariano Rajoy perdrà dues dotzenes d'alcaldies, entre les quals hi ha bastions simbòlics com Madrid, València, Sevilla, Valladolid i Cadis. Conservarà Màlaga i Múrcia com a ciutats més importants sota el seu comandament.

La sacsejada que va suposar el resultat dels comicis municipals té el seu principal reflex a les grans ciutats. Les llistes que van promoure el partit de Pablo Iglesias amb plataformes municipalistes de l'esquerra alternativa com Guanyem no només tocaran poder per primera vegada en sis capitals, sinó que seran determinants perquè governi el PSOE en almenys una desena de capitals, entre les quals hi ha Sevilla i Valladolid. El diàleg entre aquestes candidatures i els socialistes ha resultat determinant, a més, perquè la jutgessa Manuela Carmena, cap de llista d'Ara Madrid, sigui triada avui alcaldessa de la capital i l'activista Ada Colau ho sigui a Barcelona, o perquè Compromís, partit molt proper a Podem, aconsegueixi l'Ajuntament de València.

Les iniciatives d'“unitat popular” tindran cinc alcaldes en grans municipis. A més de Madrid i Barcelona, aquests partits instrumentals, creats expressament per concórrer a les eleccions del 24-M, estaran al capdavant de l'Administració a Saragossa –amb el suport del PSOE i de la Chunta Aragonesista–, a la Corunya –amb el suport del PSdeG– i a Cadis, on José María González, Kichi, aconseguirà governar una de les ciutats símbol del poder municipal del PP gràcies al PSOE. La marca de Podem anomenada Compostela Aberta també governarà a Santiago, mentre que a Palma de Mallorca el PSOE i la federació nacionalista d'esquerra MÉS per Mallorca negocien un govern d'alternança.

Dubtes

On no hi ha hagut acord entre aquestes forces és a Oviedo. Dijous a la nit, el PSOE i IU van arribar a un pacte sobre el programa que permetria investir Ana Taboada, amb el suport de Podem, però el PSOE del president d'Astúries en funcions, Javier Fernández, no estava disposat a cedir-li l'alcaldia després que a Gijón la llista Xixón sí Puede votés en referèndum retirar el suport a la candidatura socialista, cosa que suposa deixar l'Ajuntament en mans de Fòrum Astúries. Esquerra Unida governarà a Zamora gràcies al vot del PSOE.

En definitiva, el canvi polític que van anunciar ja la mateixa nit electoral el secretari general dels socialistes, Pedro Sánchez, i el líder de Podem, Pablo Iglesias, té el seu focus principal en els nuclis urbans més poblats.

La política de pactes impulsada per les diferents forces ha beneficiat finalment l'esquerra, mentre que el PP va patir la pitjor reculada en vots i poder local de la seva història, i un correctiu a l'altura del que va patir UCD a l'inici d'aquesta etapa democràtica. La formació de Mariano Rajoy podria perdre ara, després de la política de pactes, la meitat dels 35 executius municipals aconseguits el 2011 a les 50 capitals de província i les dues ciutats autònomes (Ceuta i Melilla).

A més, passarà a la jubilació forçosa algunes de les figures polítiques més rellevants als seus ajuntaments i comunitats autònomes des de fa més de dues dècades, com són els casos d'Esperanza Aguirre (Madrid), Rita Barberá (València), Teófila Martínez (Cadis), Juan Ignacio Zoido (Sevilla) i Francisco Javier León de la Riva (Valladolid).

Una majoria absoluta

Els populars van aconseguir aquest 24-M ser la força més votada en 40 de les 52 capitals, encara que només van obtenir una majoria absoluta: Ceuta. Al total d'Espanya, el PP va sumar 2.768 majories absolutes en ajuntaments (34,4%), davant de les 3.317 del 2011, i va aconseguir 656 majories relatives enfront de les 508 de fa quatre anys.

Les estadístiques demostren que el partit que dirigeix Mariano Rajoy va ser el més afectat pel panorama de fragmentació política i per la irrupció de Podem i Ciutadans a les eleccions municipals i autonòmiques. El nombre de vots del PP va baixar des dels 8.476.138 del 2011 fins als 6.057.767 del 2015. També van baixar gairebé 3.800 regidors, de 26.507 a 22.750. Ara, els populars –que fa un any van plantejar una reforma de la llei electoral per impulsar l'elecció directa d'alcaldes– governaran als ajuntaments de 20 de les 52 capitals de província, i en perdran 15 respecte dels registres del 2011.

El PP, no obstant això, no només perd les ciutats que articulen el poder polític a Espanya a les mans de les aliances de nou encuny entre forces d'esquerres. Per exemple, l'acord subscrit ahir entre el PSOE i Ciutadans posarà punt final a dotze anys de mandat popular a Almeria, on seran substituïts pels socialistes.

El principal motiu de preocupació ara a les files populars són les 19 capitals on el PP va ser la primera força política i només necessitaria per seguir al Govern que Ciutadans no s'aliés amb cap coalició alternativa. En aquests casos no faria falta un suport explícit. Es tracta dels ajuntaments d'Albacete, Almeria, Àvila, Badajoz, Burgos, Càceres, Conca, Granada, Guadalajara, Jaén, Lleó, Logronyo, Màlaga, Melilla, Múrcia, Palència, Salamanca, Santander i Terol.

Negociació impredictible

Malgrat que la direcció nacional d'Albert Rivera va articular un conjunt de mesures comunes per a tots els seus representants, dirigents nacionals i locals del PP descriuen les contraparts de la formació emergent com a “negociadors impredictibles”. Si les votacions transcorren segons els designis de la comissió nacional d'acords postelectorals de la formació emergent, el PP mantindrà més d'una desena de capitals de província gràcies a la posició que adopti Ciutadans (abstenció o vot per al seu propi candidat). No obstant això, perdrà Almeria, i s'arrisca a cedir places tan importants com les de Guadalajara, Jaén, Granada o Múrcia segons els moviments que decideixi executar finalment Rivera.

Això ha provocat acusacions de “traïció” i “front i bloqueig anti-PP” dels populars contra Ciutadans. La situació seguirà igual de confusa fins a la constitució avui dels consistoris, ja que moltes de les posicions fixades depenen d'acords aconseguits a última hora i després de setmanes de negociacions en les quals les tensions polítiques s'han unit a les personals entre els candidats.

El 24 de maig passat, l'onada de l'esquerra va commocionar la direcció del Partit Popular per la seva extensió i èxit. Les anomenades marees ciutadanes, que agrupen forces d'esquerres, governaran a Lugo i la Corunya, on el PP va perdre la majoria absoluta per 28 vots. A Vitòria, el fins ara alcalde popular serà desplaçat per una aliança que uneix Bildu, PSOE i PNB, partit que així tindrà el Govern autonòmic i el de les tres capitals de la província.