El pacte de progrés o el dilema del presoner

Si dos presoners cooperen davant de la justícia obtindran el resultat òptim. Si aposten pels seus interessos particulars arribaran a resultats pitjors per a cadascun. Potser és una explicació massa esquemàtica, però això vindria a ser el que en la teoria de jocs es coneix com “el dilema del presoner”. Salvant les distàncies, és el que passa amb la negociació que el PSPV-PSOE, Compromís i Podem mantenen per fer possible un Govern de canvi que posi fi a dues dècades de domini del PP a la Generalitat Valenciana.

Els dos presoners, contra el que es pot pensar, no són Ximo Puig i Mònica Oltra, que mantenen la seva aspiració a presidir el Consell, sinó el que tots dos representen i les simplificacions interessades que proliferen als mitjans només contribueixen a confondre el fons de la qüestió. Especialment cridanera és la insistència a presentar Oltra com una política que no sap controlar la seva ambició, com una depredadora, àvida de televisió, que ha anat eliminant obstacles en el seu camí i és ara l'únic obstacle per a l'acord. Com si Ximo Puig fos, en la seva trajectòria partidista, un sant home que no ha trencat mai cap plat per arribar on és (que l'hi preguntin a Jorge Alarte, per no remuntar-nos més). El paternalisme flagrant d'aquestes visions, per no utilitzar un qualificatiu més feridor, no fa honor a la provada perspicàcia d'alguns opinadors.

Ni Puig ni Oltra estan actuant moguts per emocions caracterològiques, o no únicament per elles. De moment, estan defensant les seves posicions de part, com els dos presoners del dilema, a l'espera d'un motiu que els indueixi a obrir pas a la cooperació efectiva. El PSPV-PSOE ha arribat als resultats electorals del passat 24 de maig en unes condicions tan delicades que no pot permetre's perdre el tren del Consell. Es tracta de l'últim tren possible, de l'única manera de salvar els mobles davant d'un declivi que va molt més enllà del minso indici d'autocrítica de Puig quan assumeix que els socialistes tenen “un problema a les grans ciutats”. Per la seva banda, Compromís viu un somni, ha obtingut uns resultats espectaculars i es perfila com una força de futur. Però el seu resultat s'ha quedat curt per aconseguir sense més la presidència de la Generalitat, per més que s'hi obstini recorrent a una comptabilitat que suma els seus 19 escons als 13 de Podem per superar els 23 del PSPV-PSOE.

Ni Puig ha demostrat fins ara domini de l'escena política, és a dir, lideratge davant la situació, ni Oltra prou empatia. Però això obeeix al fet que saben que són dos presoners lligats per la corda d'una aritmètica electoral que només té una lògica: el govern de canvi. El líder de Podem, Antonio Montiel, se situa en un paper d'amic facilitador que no es mullarà més del que sigui imprescindible en la resolució del dilema, però que pot fer d'home bo.

Compromís ha fet arribar als socialistes la idea d’un Consell amb un president i un conseller en cap

Els socialistes es van enfadar perquè Pasqual Mollà, de Compromís, va reafirmar dilluns, després de pactar les tres forces les línies programàtiques d'un futur Govern valencià, l'aspiració al fet que Oltra sigui presidenta. La reacció ha estat considerar suspeses les relacions “a l'espera que es normalitzin”. Però és que el dilema no es resoldrà sense posar les cartes sobre la taula. Oltra defuig les reunions personals amb Puig perquè no està disposada a lliurar-li la presidència sense parlar del Consell. Puig pretén que la líder de Compromís li ofereixi el trofeu d'entrada, com si fos, una altra vegada, un pacte a l'estil dels últims temps de Lerma, quan el PSPV-PSOE era una majoria que només necessitava de l'esquerra suports parlamentaris, sense renunciar a pactar amb la dreta quan li convenia. Les apel·lacions actuals a un eventual pacte amb Ciutadans, que implicaria indefectiblement el vistiplau actiu del PP, més que una alternativa per al líder socialista, semblen l'indici inversemblant d'un suïcidi.

Compromís ha fet arribar als socialistes la idea d'un Consell amb un president i un conseller en cap, independentment de qui ocupi cadascuna de les dues funcions. La proposta va més lluny, perquè pretén visualitzar un poder compartit, amb el qual s'eviti fer un ús tàctic del Govern contra els seus propis socis, com el que Susana Díaz va fer a Andalusia. El màxim que s'ha sentit dir a Ximo Puig és que "no li molestaria" que Oltra fos vicepresidenta. A l'espera que s'asserenin les turbulències, les delegacions del PSPV-PSOE, Compromís i Podem estan citades aquest dimecres per presentar el document programàtic ja acordat i entrar a parlar de la constitució de les Corts Valencianes, que es farà dijous. El dilema de la presidència es resoldrà al final, o al mateix temps, que l'estructura d'un govern realment pluripartidista. I guanyarà o perdrà en el joc la societat valenciana.