_
_
_
_

Els vídeos per mòbil transformen el debat racial als Estats Units

Les gravacions fetes per ciutadans destapen abusos policials alhora que més cossos col·loquen càmeres als uniformes dels seus agents

Manifestants a McKinney, dilluns, contra la "brutalitat policial".
Manifestants a McKinney, dilluns, contra la "brutalitat policial".MIKE STONE (REUTERS)

Les escenes varien, però en totes les víctimes són persones negres desarmades i els agressors, policies.

Els successos a plena llum del dia difícilment s'haurien conegut si un vianant no els hagués gravat amb el telèfon mòbil. La seqüència es repeteix en els últims mesos a tot Estats Units: la difusió del vídeo es converteix en un fenomen a Internet, la indignació es propaga i l'enregistrament serveix de prova a les autoritats per investigar.

L'últim cas va tenir lloc divendres a McKinney (Texas): un agent de policia blanc va treure la pistola, i va immobilitzar i increpar diversos adolescents negres que sortien d'una piscina en una urbanització de majoria blanca.

Una adolescent va gravar l'escena i des que diumenge les imatges es van fer públiques el debat sobre els mètodes policials i la discriminació racial s'ha reobert. El policia ha estat suspès i aquest dimarts va presentar la dimissió. La seva actuació està sent investigada.

A finals d'abril, va passar una cosa similar a Baltimore (Maryland) amb l'arrest de Freddie Gray, de 25 anys, que diversos agents van arrossegar a una furgoneta policial. Una setmana després va morir per una lesió cervical. Un vianant va gravar des de lluny els fets, en què es podia sentir Gray cridant de dolor. La seva mort va provocar diversos dies de protestes i disturbis a la ciutat. Sis agents estan imputats.

Abans, a principis d'abril, l'escenari va ser North Charleston (Carolina del Sud) i la víctima, Walter Scott, de 50 anys. Mentre fugia corrents després que l'aturés un policia blanc per tenir un pilot del cotxe trencat, l'agent li va disparar vuit vegades a l'esquena i va posar fi a la seva vida.

Ho va capturar amb el seu mòbil un ciutadà, que estava situat en perpendicular al policia i que no va poder controlar el seu nerviosisme pels trets. L'agent està imputat.

I al juliol va morir Eric Garner, de 43 anys i venedor ambulant de tabac, en un carrer de Staten Island (Nova York) després que un policia blanc li fes una clau d'estrangulament prohibida mentre ell cridava: “No puc respirar”. Un amic de Garner, que era amb ell, va gravar de prop l'escena.

El cas va passar majoritàriament desapercebut fins que el mes següent l'afroamericà Michael Brown, de 18 anys, va morir per almenys sis trets d'un policia blanc a Ferguson (Missouri).

La mort de Brown va propiciar una onada de protestes i un debat nacional sobre el tracte de la policia a la comunitat negra. Cada vegada que es difon un vídeo, el debat reapareix. Que un negre desarmat mori per trets d'un policia no és insòlit als Estats Units. Passa ara i passava fa deu o vint anys.

Però el cas de Ferguson s'ha convertit en un símbol i des de llavors l'escrutini és més intens. Hi influeixen els avanços tecnològics —l'expansió dels telèfons mòbils i la possibilitat de compartir un vídeo a l'instant a les xarxes socials— i el context actual: hi ha més interès dels mitjans de comunicació, polítics i activistes sobre la desconfiança dels negres amb la policia.

Ferguson ha forçat també que més cossos de policia hagin pres la decisió de col·locar càmeres de vídeo als uniformes dels seus agents. La família de Brown ha impulsat una campanya per fomentar l'ús de càmeres i la Casa Blanca, un programa d'ajudes per adquirir-les.

Un enregistrament hauria resolt la incògnita sobre per què l'agent va obrir foc contra el jove. La desinformació va alimentar les protestes. L'amic que acompanyava Brown va assegurar que va alçar els braços abans de rebre els trets mortals –aquest gest ha esdevingut icònic–, però una investigació del Departament de Justícia va posar en dubte aquesta versió. Un jurat va desestimar imputar l'agent en considerar –mitjançant testimoni i proves– que va actuar en defensa pròpia en sentir-se amenaçat pel jove.

Les càmeres policials, no obstant això, no són la panacea. Molts cossos no tenen protocols sobre com emprar-les ni què s'ha de fer amb aquestes dades. I disposar d'un vídeo no ha de ser necessàriament determinant en la investigació d'un succés. Un jurat va exonerar l'agent que va matar Garner a Staten Island malgrat l'eloqüència del vídeo en què es veia com moria asfixiat.

El que és segur és que els vídeos concedeixen poder a banda i banda. Amplien la capacitat de denúncia dels ciutadans i de defensa dels policies. Saber que està sent gravat porta teòricament un agent a evitar excessos. El mateix passa a l'inrevés. A Ferguson al novembre, en les protestes després de la no-imputació del policia que va matar Brown, els manifestants gravaven amb els seus telèfons la filera d'agents que els vigilava mentre els agents feien el mateix amb els manifestants.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_