França fixa indemnitzacions màximes per als acomiadaments

El Govern francès ha presentat aquest dimarts una bateria de 18 mesures per frenar la desocupació mitjançant al·licients a la contractació a les petites i mitjanes empreses. La Small Business Act (llei de les petites i mitjanes empreses) a la francesa, com l'ha definit el primer ministre, Manuel Valls, preveu rebaixar el cost global dels acomiadaments, eliminar traves legals i augmentar les ajudes a les societats més petites. L'Executiu confia a crear “desenes de milers de llocs de feina” en un moment en el qual la lluita contra l'atur, situat en el 10,5%, és “la prioritat essencial”.

Les petites i mitjanes empreses representen el 98% de les 3,7 milions que hi ha a França i suposen “el cor del teixit empresarial”, com ha dit Valls després del Consell de Ministres extraordinari presidit pel cap de l'Estat, François Hollande. Els seus propietaris i accionistes es resisteixen a contractar, ha explicat el primer ministre, per l'“excessiva incertesa” davant la situació econòmica i els costos en cas de futurs acomiadaments.

El Govern proposa ara fixar llindars mínims i màxims d'indemnitzacions per acomiadament. En el cas de treballadors amb escassa antiguitat, els llindars poden afavorir els afectats, però no els que superin els 15 anys d'estada en una societat. En aquests casos, la indemnització màxima queda fixada en 20 mensualitats en empreses amb més de 20 treballadors, i en 12 mensualitats si la plantilla és inferior a 20 empleats. La indemnització mínima queda fixada en 4 i 2 mensualitats, respectivament.

Fins ara, aquests límits no existien. Els tribunals laborals, a més, disposen d'un gran marge de maniobra i tenen en compte fins i tot els perjudicis morals que ha pogut patir un treballador. Els litigis es perllonguen de mitjana més de dos anys i els empresaris han d'afrontar les despeses corresponents a l'hora de fixar la indemnització.

Les empreses que contractin el seu primer empleat –n’hi ha més d’1,2 milions– rebran una ajuda de 4.000 euros

Fonts de la Confederació General del Treball (CGT) asseguren que la proposta governamental suposarà “un greu perjudici” als empleats acomiadats. L'Executiu, en canvi, manté que els barems fixats “reflecteixen la mitjana” de les indemnitzacions actuals. Pel sindicat Força Obrera, el paquet és una prova més de "la deriva liberal" del Govern. Les organitzacions empresarials, per contra, afirmen que els canvis "van en la bona direcció".

Una altra mesura consisteix a finançar amb 4.000 euros tota empresa que contracti el seu primer empleat. Hi ha més d'1,2 milions de societats sense ni un sol contractat i l'Executiu confia que per aquesta via es generaran uns 60.000 llocs de feina. A més, els contractes temporals es podran renovar dues vegades, i no només una com ara.

Avui, les obligacions de les empreses varien notablement si tenen menys de 10 empleats, entre 10 i 20, entre 20 i 50 o més de 50. Si passen de nou empleats, per exemple, han de tenir un representant sindical o preveure ajudes al transport. Per això, els empresaris es resisteixen a superar aquests llindars o opten per crear filials. Amb la reforma presentada ara, les condicions no variaran durant tres anys encara que les empreses superin aquests llindars.

El nou paquet de mesures liberalitzadores, que s'afegeix a l'anomenada llei Macron, es presenta després que el president Hollande hagi repetit que no serà candidat a les eleccions presidencials del 2017 si no aconsegueix reduir la desocupació, que en el cas dels joves frega el 25%. Algunes de les reformes presentades ara, com els llindars d'indemnització per acomiadament, s'incorporaran a la llei Macron, encara en tràmit parlamentari.