El Girona puja a ‘El taxi’

Fa dos anys, la seva filla va arribar a casa amb la cara trista i els ulls plorosos. “Què et passa?”, li va preguntar Pablo Machín, llavors tècnic del Numància. “Doncs que he anat al camp i un senyor deia que eres molt dolent, que te n'anessis, que no servies…”, li va contestar la nena. Va ser una única persona que potser en representava unes quantes o moltes, però va ser prou perquè l'entrenador decidís deixar-ho. “Era el moment de provar-me en un altre lloc”, exposa Machín, que va beure dels coneixements de Lotina, Arconada, Kresic, Pacheta, Goicoechea i Unzué, que li va ensenyar més que ningú a treballar l'aspecte ofensiu del joc. I, després d'uns mesos a l'atur, va decidir fitxar l'any passat per un Girona que semblava abocat al descens. No només el va salvar, sinó que ara està a un partit, a un triomf contra el Lugo en l'última jornada (o un empat sempre que no guanyi per tres l'Sporting) per ascendir el Girona per primera vegada en la seva història a Primera Divisió.

“En pretemporada em vaig adonar que era un equip com jo volia i que creia en el que li deia, i això és molt important”, explica Machín; “així que sempre els he dit als jugadors que tindríem opcions de play-off”. S'hi suma el porter Isaac Becerra: “Des del primer partit hem competit molt bé, així que sí que vam veure que alguna cosa bona podia passar”. I afegeix David García: “Encara que de l'opció de l'ascens directe ens en vam adonar tard, potser quan vam vèncer el Recre fa sis jornades”.

No va ser fàcil configurar l'equip l'estiu passat, amb el club en concurs de creditors i sense observadors a la secretaria tècnica. Fins i tot David García, Jandro i Juanlu van decidir abaixar-se el sou perquè el Girona pogués arrodonir la plantilla. “El pressupost és de dos milions, el segon més baix de la categoria”, assenyala Quique Cárcel, director esportiu de l'entitat, que sap que el límit salarial dels futbolistes es queda en 110.000 euros. Tot i això, hi va haver 10 incorporacions, molts com a cedits i d'altres contractats des de la Segona B. “Volíem sobretot gent amb ganes de triomfar en el futbol”, exposa Cárcel. Un vestidor competitiu i que s'entén de meravella que s'anima abans de tots els partits amb la cançó d'El taxi (d'Osmani García i El Pitbull). “És un tema que ens motiva”, aclareix el capità Richy. “Però només la ballem després dels partits, eh?”, diu Becerra. “Sí, perquè la música que posem David García i jo, que és dels anys vuitanta, sembla que no acaba de convèncer els joves…”, bromeja Jandro.

L’estratègia per bandera

Intens i atrevit perquè juga amb un 3-5-2, Machín té clara la frase de capçalera de l'equip –“Tothom pot fallar, però ningú pot quedar-se parat”, revela– i que a pilota aturada es treuen molts punts. “Sóc bastant meticulós o pesat, però és que crec molt en l'estratègia”, admet. “Valora aquesta estadística perquè així hem resolt diversos partits”, aprofundeixen Richy i Jandro. “Per això abans dels partits ens posa vídeos de com ataquen ells i com hem d'atacar-los en aquesta mena de jugades”, agrega David García.

Passa, no obstant això, que ni el futbol ni els resultats van poder convèncer la ciutat perquè omplís l'estadi (9.300 localitats) fins fa només dues jornades, quan ja es tenia l'ascens com una prioritat, com una autèntica realitat. “Sí que és una ciutat futbolera i de futbolistes, però el pes del Barça ha estat molt gran en la societat. Tot i que crec que s'està consolidant l'afició”, intervé Carles Puigdemont, alcalde de la ciutat. “La gent tenia poca inclinació pel club, per més que hi ha 4.000 aficionats que no fallen mai”, defensa Becerra. “És una llàstima que l'afició només vingui quan les coses van bé. Però ara està emocionada i no són pocs els que em diuen que es faran socis per no quedar-se sense abonament a Primera”, explica David García. Cosa ja impossible perquè han tancat el contingent de socis en 7.000 per poder fer caixa amb les entrades restants.

 “Hem creat una mica de febre”

“Jo sempre pregunto als nens de quin equip són i moltes vegades em diuen que del Barça i el Girona. Llavors, els responc: ‘Doncs no, del Girona i després del Barça’. I la veritat és que algun ara ja anteposa el nostre club”, explica Machín, que prossegueix: “vull sembrar el germen perquè d'aquí a una dècada, independentment d'on sigui el Girona, se segueixi tenint un sentiment de pertinença amb el club”. I agafa el testimoni Richy: “Ens quedem amb les últimes grans entrades al nostre estadi perquè, encara que no ho creguin, ens ajuden molt”. Així ho veu Cárcel: “Hem creat una mica de febre i il·lusió”. I completa Puigdemont: “La ciutat ha abandonat l'època del somni per entrar de ple en la realitat”.

Sense ajudes econòmiques perquè és una societat anònima esportiva (SAE), el club, no obstant això, no paga res per l'ús i gaudi de l'estadi municipal. “Això no canviarà”, afirma Puigdemont; “és clar que li donem suport en tot el que necessitin i que si ascendissin seria una aportació positiva per a la ciutat en tots els àmbits: en l'esportiu, en la projecció de la ciutat, i en l'econòmic”. Un club, en qualsevol cas, que des de fa tot just dos mesos té un amo anònim [per més que s'assenyali Mediapro] fins al final de la temporada i que almenys va posar a zero els deutes amb els treballadors a la seva arribada.

Contratemps que no han afectat el Girona, amb l'ascens entre cella i cella. “Aquest any toca pujar. Fa dos cursos ens vam quedar a les portes i ara, ja que no ho imaginàvem al principi, seria una gesta immensa”, deixa anar David García. “Ha de ser ara perquè no tindrem una ocasió igual”, agrega Jandro. “Cal guanyar la batalla. No penso en res més que el 7 de juny estar a Primera. Ningú donava un duro per nosaltres, hem fet callar boques i m'alegro pel vestuari”, aprofundeix Richy. “Ho tenim tot a favor”, afegeix Sandaza, golejador ahir a Mallorca (0-1). “Només pensem en l'últim partit” –diumenge rep el Lugo–, remata Machín, que fa un any va complir la promesa de pujar de matinada i de genolls les escalinates de la catedral de Girona, i que ja no haurà de consolar la seva filla per les crítiques d'un senyor de Numància.