La vella guàrdia del PP inicia la seva retirada i posa el focus sobre Rajoy

El discurs de Mariano Rajoy davant l'executiva nacional del PP no va convèncer dilluns molts dels dirigents territorials presents a la seu central del partit i tampoc altres d'absents. Juan Vicente Herrera, el president des de fa 11 anys de Castella i Lleó, un històric molt proper a la vella guàrdia del PP, ha explotat aquest matí en una entrevista a Onda Cero i ha revelat, d'una banda, que està meditant seriosament marxar per facilitar els canvis a la seva comunitat i, d'altra banda, ha posat el focus sobre la continuïtat del mateix Rajoy. Herrera ha respost quan se li ha preguntat sobre si Rajoy segueix sent el millor candidat del PP a la presidència del Govern central. "Jo li diria a Rajoy; president, mira't al mirall i respon-te a tu mateix".

No és l'únic que pensa d'aquesta manera, tot i que sí l'únic que ho ha dit públicament. En altres autonomies, com la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa o Aragó, els respectius responsables (Alberto Fabra, María Dolores de Cospedal i Luisa Fernanda Rudi) ja estan posant en marxa la seva successió ordenada i anticipant un debat sobre la pendent renovació interna al PP nacional i autonòmic.

Els presidents autonòmics i del PP que van assistir dilluns a l'executiva nacional del partit van marxar amb més ganes d'autocrítica. L'única que ho va admetre a la reunió va ser Luisa Fernanda Rudi, una històrica de la vella guàrdia d'Aliança Popular, amb molt bones connexions encara amb José María Aznar, i que diumenge va perdre la possibilitat de repetir com a presidenta d'Aragó. Rudi va comunicar al seu equip, ja camí de Madrid i abans de la cita, que era l'última vegada que anava a una executiva nacional. Rudi marxa i deixarà pas a altres dirigents del PP d'Aragó, tot i que ho farà de manera tranquil·la. No vol ni cismes ni ruptures. Aquesta és la idea d'altres barons del PP, sobretot dels derrotats diumenge passat.

Rudi ho va dir dins de l'executiva del PP. Va admetre com li agradava sentir al president Rajoy que el partit havia guanyat les eleccions, que havia estat la primera força política per sobre del PSOE, que havia sumat sis milions de vots i que seguia distanciat dels socialistes en dos punts, però també va emfatitzar clarament: "La marca PP causa ara rebuig". I li va etzibar a Rajoy que el mapa blau de les gavines del diumenge es convertirà d'aquí a uns dies o, com a molt, setmanes "en un mapa vermell de governs d'esquerres". Sobre la idea que la marca PP ara aporta ben poc o gens va aprofundir també Juan Vicente Herrera en revelar que ara els dirigents d'aquest partit resulten "antipàtics", que és la millor manera de perdre unes eleccions.

Alberto Fabra serà el primer dels barons que comuniqui públicament la seva retirada aquesta mateixa tarda. L'executiva regional del PP valencià ja està convocada per a les set i aquí, en aquest fòrum, Fabra revelarà que deixa la direcció del partit i que no es presentarà a la reelecció al proper congrés regional. La cita d'aquest congrés no es precipitarà, perquè tampoc es vol donar la sensació de fugida o que s'afronta el relleu d'una manera traumàtica. Fabra sí que entén que el PP valencià, i probablement el partit en altres regions i en l'àmbit nacional, ha de "prendre nota" del rotund fracàs electoral i engegar de seguida "un pla de xoc".

A la Comunitat Valenciana la garrotada de les eleccions municipals va ser molt forta. S'esperava un càstig, però el correctiu va ser fins i tot més del que es preveia. No es governaran ni la capital, ni la comunitat ni molts ajuntaments. Fabra comunicarà avui que se'n va, però esperarà fins al congrés regional, a inicis de l'any vinent, per impulsar una renovació "profunda i intel·ligent" amb l'objectiu de "començar a treballar al més aviat possible en la futura recuperació". És la mateixa idea que té Rudi a Aragó i també María Dolores de Cospedal a Castella-la Manxa. La candidata manxega i secretària general del PP també té executiva regional aquesta mateixa tarda però pretén esperar-se un temps per facilitar el relleu d'una manera més pausada.

Sobre la situació de Dolores de Cospedal al capdavant de la secretaria general del PP hi ha més debat. Mariano Rajoy ja va expressar dilluns després de l'executiva nacional el seu desig de no canviar res, ni al Govern ni al PP, perquè aquest equip havia guanyat les eleccions el 2011. Diversos barons regionals van comentar a la sortida, malgrat tot, que caldrà fer alguna cosa en breu, tot i que no van precisar ni quina ni quan. D'altres van apuntar a la necessitat de convocar una convenció nacional, no un congrés, però també van admetre que el temps els pressiona i que gairebé no tenen terminis per executar cap canvi rellevant perquè després de l'estiu hi ha previstes les eleccions catalanes, i al novembre, les generals.

Cospedal l'única cosa que va subratllar durant el seu discurs davant l'executiva nacional del PP de dilluns va ser la necessitat de modificar al més aviat possible la política de comunicació, que al partit entenen que és una de les seves grans manques en aquests moments. Rajoy va incidir en aquest error quan va reconèixer que s'aplicarà més a partir d'ara en aquest sentit. Cospedal va destacar diverses vegades en la seva al·locució a porta tancada la importància de "millorar la comunicació" i "posar-se a treballar" de seguida i "no perdre el temps" en aquest aspecte, que en el cas del partit és una responsabilitat que depèn d'ella i en el del Govern central, de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, amb la qual no manté una bona relació política ni personal.

Però l'atac més directe i profund a la línia de flotació de l'actual estratègia de Rajoy de no fer ni canviar res ha arribat des d'un dels bastions més tradicionals del PP i des d'un dels dirigents regionals normalment més silenciosos i respectat. Juan Vicente Herrera ha revelat a Onda Cero que no va voler anar a l'executiva nacional del partit perquè aquest tipus de fòrums precipitats i tan nombrosos no són la millor manera d'abordar un debat serè i reflexiu sobre el que els ha passat. També ha confessat problemes de comunicació amb la direcció nacional del PP i amb el mateix Rajoy, amb el qual ha aclarit que es veu i parla poc, fins al punt de trobar a faltar les conferències de presidents que va impulsar en el seu moment l'expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero.

La vella guàrdia de el PP inicia la seva retirada i posa el focus sobre Rajoy

Juan Vicente Herrera ha informat que ell mateix ha obert un període de meditació sobre el seu lideratge a Castella i Lleó i ha apostat per la renovació interna fins al punt d'assenyalar Pablo Casado, de 33 anys i natural de Palència, com el tipus de dirigents joves pels quals cal apostar a la seva comunitat i també en l'àmbit nacional. Defensa que al PP hi ha banqueta, però no es fa servir. El seu entorn ha especificat que el dirigent popular ja va meditar en el seu moment si havia de presentar-se a la reelecció i que també va avisar en precampanya que en aquesta ocasió hi hauria dos dies de reflexió: el 23 i el 25 de maig.

Herrera s'ha mostrat contrariat amb la prepotència d'alguns ministres de l'Executiu de Rajoy, i ha citat expressament el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, pel problema de la mineria, però també ha lamentat el to suficient que empren alguns càrrecs mitjans del partit.

El dirigent castellà del PP ha qüestionat les tesis de Pedro Arriola, el guru de Rajoy, i altres col·laboradors del president, que cal insistir més en el missatge de la recuperació econòmica. Herrera entén, en canvi, que s'ha abusat d'aquesta idea. Després d'apel·lar al fet que Rajoy es miri al mirall per respondre si encara vol ser candidat, Herrera ha valorat, però, sobre les seves condicions humanes i polítiques.

"Li diria al president [del Govern espanyol] mira't al mirall i respon-te a tu mateix [si ha de ser el candidat] i si és així, té totes les raons, motius i legitimitat per ser-ho (...) Té tots els drets. Si ell internament té aquesta ambició i aquesta força, no hi ha en aquests moments una altra persona amb aquesta legitimitat", ha dit Herrera en l'entrevista.

En la direcció del PP ha causat commoció l'explosiva intervenció d'Herrera en una ràdio i s'han mostrat sorpresos de fins a quin punt deu arribar el seu malestar quan decideix comentar aquestes queixes en públic i no en una reunió interna del partit.

Ni a la Moncloa ni al PP es prendrà cap tipus de decisió contra Herrera, ni el president de Castella i Lleó es planteja dimitir de les seves funcions ara, segons han precisat fonts oficials del seu entorn.

Al debat sobre el fracàs del diumenge i la falta d'una bona anàlisi interna al PP s'hi ha sumat fins i tot Ana Botella, ja de sortida de l'alcaldia de Madrid, que ha avançat l'esperança que el partit reuneixi els seus òrgans interns i prengui les mesures correctives pertinents.

El cas del que pugui passar en el futur immediat amb l'organització del PP de Madrid té un apartat propi. En la direcció nacional accepten que el que pugui o no pugui fer o vulgui provocar Esperanza Aguirre després de la desfeta de diumenge "és imprevisible". A la cúpula del PP conclouen que la campanya d'Aguirre ha estat un fracàs, que la seva estratègia d'assetjament contra Manuela Carmena ha polaritzat el vot d'esquerres en favor de la candidata d'Ara Madrid i s'ha comprovat com un gran error. Tampoc han agradat ni les seves sortides de to ni determinades expressions com "si a algú li pica, que es rasqui", quan es van donar a conèixer les seves dades de la declaració de la renda amb ingressos superiors a 360.000 euros el 2013.

Al PP conclouen, a més, que l'enfrontament i distanciament d'Aguirre i el seu equip amb José María Aznar per culpa del seu desmarcatge cap a Ana Botella en plena campanya li van provocar una fugida dels votants clàssics de la línia més liberal i conservadora del partit, fins al punt que Cristina Cifuentes, la candidata a la Comunitat de Madrid, li va treure a la capital més de 5.000 vots de distància. Aguirre, que mana amb mà de ferro en l'aparell del PP a Madrid des del 2004, no ha aclarit encara quines són les seves intencions pel que fa a aquest càrrec, però havia pactat amb la direcció nacional que el deixaria si sortia com a alcaldessa.