Així estan les negociacions per al pacte a les comunitats
Els partits inicien un procés complex per compondre el nou mapa territorial
Vuit dies després de les eleccions del passat 24 de maig i després dels primers contactes de la setmana passada, l'esquerra inicia les negociacions per formar govern en algunes comunitats autònomes. És el cas d'Aragó, Navarra, València i Madrid, on la dreta ha guanyat els comicis però sense aconseguir la majoria absoluta. Això obliga les formacions d'esquerres a agilitar la política de pactes. Els líders del PSPV-PSOE, Compromís i Podem a la Comunitat Valenciana ja han acordat abordar les mesures polítiques d'un futur govern en cinc eixos bàsics: un pla de xoc contra la pobresa i el rescat de les persones, la lluita contra la corrupció, el canvi de model productiu, auditoria i finançament autonòmic i el reflotament dels serveis públics.
L'element comú en cada autonomia és que es necessita majoria absoluta en primera volta. En segona convocatòria, n'hi ha prou amb aconseguir més sí que no, així que l'abstenció hi juga un paper fonamental, excepte a Castella-la Manxa, on en cas –improbable– de no haver-hi acord, governarà la llista més votada, en aquest cas el PP de Dolores de Cospedal.
Comunitat de Madrid
A Madrid només els populars de Cristina Cifuentes, amb 48 parlamentaris, i Ciutadans, que en té 17, poden aconseguir una majoria absoluta, fixada en 65 parlamentaris. Un pacte entre el socialista Ángel Gabilondo i el candidat de Podem, José Manuel López, es quedaria a la vora del poder, amb 64 escons. Per desbancar el PP, que governa Madrid des del 1995, l'escenari d'hipòtesi s'ampliaria a un acord entre el PSOE, Podem i Ciutadans.
Cifuentes (PP) preveu reprendre aquest dilluns els contactes amb la resta de partits per aconseguir conformar govern. Es reunirà amb José Manuel López (Podem). Però també parlarà amb Ignacio Aguado (Ciutadans), el seu soci més probable. Cifuentes necessita, per ser proclamada presidenta en el ple de la investidura, el suport de qualsevol altre partit, o l'abstenció del PSOE (37), o l'abstenció de Podem (27 escons) i Ciutadans (17 escons). El candidat socialista, Ángel Gabilondo, ja ha avançat que intentarà obtenir el suport de Podem i de Ciutadans en cas que Cifuentes no aconsegueixi conformar majoria absoluta –en primera votació– o simple –en segona i successives votacions–.
Castella-la Manxa
El socialista Emiliano García-Page (14 diputats) té la possibilitat de desbancar el Govern de María Dolores de Cospedal, potser el més emblemàtic del PP, però necessita el suport dels tres escons de Podem que, no obstant això, encara no l'hi ha garantit. Cospedal va obtenir diumenge passat 16 escons, un menys dels necessaris per aconseguir la majoria absoluta.
El PSOE i Podem mantindran aquest dilluns la seva primera trobada per plantejar l'escenari de pactes a la comunitat, encara que els seus líders ja han parlat per telèfon. Després d'aquest primer contacte, informa Europa Press, el consell ciutadà de Podem Castella-la Manxa es reunirà previsiblement aquest dijous. Podem proposa engegar una consulta ciutadana entre els seus militants per parlar de la postura pel que fa a pactes amb el PSOE, una idea amb la qual García-Page s'ha mostrat "respectuós".
Extremadura
El socialista Guillermo Fernández-Vara (30 diputats) va guanyar les eleccions a José Antonio Monago (28) a Extremadura. Per aconseguir la majoria (33 escons) necessita el suport del líder autonòmic de Podem, Álvaro Jaén, que va obtenir sis parlamentaris. A falta d'una decisió, se sap que tots dos mantenen una relació cordial des d'abans dels comicis autonòmics i municipals. La suma de PP i Ciutadans, que té un diputat autonòmic, no seria prou en aquesta comunitat per aconseguir governar amb estabilitat.
El líder dels socialistes extremenys ja ha parlat per telèfon amb Podem i Ciutadans, en una "conversa cortesa".
Astúries
Al Principat d'Astúries, la suma del PSOE, liderat per Javier Fernández (14), i Podem, el cap de llista del qual és Emilio León (nou), obtindria la majoria absoluta, que està fixada en 23 escons, una majoria que no aconseguiria un acord entre socialistes i Esquerra Unida (cinc).
La suma de PP (11), Ciutadans (tres) i Fòrum Astúries (tres), el partit fundat per Francisco Álvarez-Cascos, suma 17 parlamentaris.
Fernández ha mostrat aquest dilluns satisfacció prudent després de mantenir amb Ciutadans i Fòrum Astúries les primeres trobades. Mentre que C's ha apuntat la possibilitat d'abstenir-se en l'elecció de la presidència del Principat, Fòrum ha traslladat a Fernández les seves reserves a l'espera del que decideixi els propers dies la seva comissió directiva. El dirigent socialista es mantindrà a l'espera mentre segueix la ronda de trobades. Dimecres es reunirà amb Esquerra Unida; dijous, amb Podem; i divendres, amb el PP.
Aragó
L'aritmètica parlamentària serà encara més difícil per al socialista Javier Lambán a Aragó, ja que el candidat de Podem, Pablo Echenique, ja li ha advertit que ell també vol ser president i se sent legitimat en haver-hi només un punt percentual de diferència entre els vots de tots dos. Desbancar la popular Luisa Fernanda Rudi, guanyadora dels comicis, passa per un pacte entre PSOE (18 diputats), Podem (14), i la Chunta Aragonesista-CHA (2).
La suma dels populars de la presidenta en funcions, Luisa Fernanda Rudi, Ciutadans i Par arriba als 31 escons, insuficients per governar.
Lambán i Echenique ja han començat a negociar per aconseguir un acord d'investidura de president de la comunitat, en una primera reunió, aquest dilluns, en la qual han evitat parlar de qui dels dos hauria de ser president.
Comunitat Valenciana
Desbancar el PP suposa a la Comunitat Valenciana l'acord entre, almenys, tres partits: PSOE (23), Compromís (19) i Podem (13). Tots coincideixen en la necessitat d'acordar un programa d'esquerres però els candidats del PSPV-PSOE i de Compromís mantenen les seves aspiracions a presidir la Generalitat. La suma d'escons de PP (31) i Ciutadans (13) no aconsegueix la majoria per governar, que està fixada en 50 diputats.
Els líders del PSPV-PSOE, Ximo Puig; de Compromís, Mònica Oltra, i de Podem, Antonio Montiel, han tingut aquest dilluns la primera reunió per intentar acostar posicions. Els tres partits d'esquerra han decidit proposar que els cinc partits que han aconseguit escons estiguin representats en la Mesa del Parlament autonòmic, ja que en principi només hi tenen accés els partits majoritaris, informa Joaquín Ferrandis. A més, han acordat crear una comissió negociadora per explorar la possibilitat de conformar un Govern de coalició conjunt dimecres que ve.
Navarra
Geroa Bai, liderat per Uxue Barkos, ha obtingut nou escons dels 50 que té el Parlament navarrès. Podria comptar amb el suport d'EH Bildu (vuit) i d'Esquerra-Ezkerra (dos) però la suma de tots no aconsegueix la majoria, situada en 26 diputats. Pablo Iglesias va dir que Podem no pactaria amb Blidu si no condemnava la violència d'ETA. Ara són clau per permetre el Govern del canvi.
Els altres tres partits amb representació, PP, PSOE i el guanyador UPN no tenen majoria suficient amb la qual puguin rebatre aquest "canvi" i no donar suport a cap acord que suposi posar-se al costat de Bildu.
Barkos ha continuat aquest dilluns la ronda de contactes que va iniciar la setmana passada i s'ha reunit amb la dirigent de Podem, Laura Pérez. La líder de Geroa Bai ha subratllat l'"evident sintonia" que la seva formació té amb el partit de Pérez per impulsar un canvi en el Govern de la comunitat. Barkos ha avançat les reunions previstes per aquest dimarts amb EH Bildu i dimecres amb UPN.
Balears
El panorama parlamentari està compost per vuit partits. El PP va patir una patacada important i va obtenir 20 escons. La llista socialista en va aconseguir 14 i la seva suma amb els de Podem (10) no aconsegueix els 30 que dóna la majoria absoluta. Els nacionalistes de Més per Mallorca i Més per Menorca van aconseguir sis parlamentaris i tres escons respectivament. Els regionalistes escindits del PP, PI, entren amb tres diputats cadascun, mentre que Ciutadans en va aconseguir dos i el Grup per Formentera, un.
La negociació serà complexa a les Balears per a la socialista Francina Armengol, que ha anunciat que entaularà contactes amb Podem i MÉS, per a un govern d'esquerres.
Castella i Lleó
La llista del PP va aconseguir 42 diputats i es va quedar a un de la majoria absoluta. El PSOE va aconseguir els 25. Podem va irrompre al Parlament autonòmic amb 10 escons i Ciutadans, amb cinc, mentre que IU i Unió del Poble Lleonès van aconseguir un escó cadascuna.
L'únic contacte conegut que hi ha hagut és el general que el coordinador federal d'IU, Cayo Lara, ha tingut per telèfon amb el secretari federal del PSOE, Pedro Sánchez. Els socialistes de Castella i Lleó no s'ha marcat “cap línia vermella” per negociar.
La Rioja
El PP també va perdre, en aconseguir només 15 escons, la majoria absoluta a La Rioja en un Parlament de 33. La resta de seients són per al PSOE (10), Ciutadans (4) i Podem (4).
Sanz, en el poder durant 20 anys, hauria de pactar amb Ciutadans si vol aconseguir una majoria absoluta. Un possible acord PSOE-Podem no és prou. Encara no hi ha contactes.
Múrcia
El Partit Popular va guanyar a Múrcia amb 22 diputats, un per sota de la majoria absolut. El PSOE en va aconseguir 13 i Podem, sis. Ciutadans va aconseguir quatre diputats.
El candidat del PP, Pedro Antonio Sánchez, no ha descartat res sobre possibles pactes i ha estès la mà a tothom. "Si no es garanteix la governabilitat, caldrà anar a eleccions", ha advertit. Encara no hi ha hagut contactes.
Cantàbria
Cap partit va aconseguir a Cantàbria els 18 escons de la majoria absoluta. El PP d'Ignacio Diego en va aconseguir 13; el PRC de Miguel Ángel Revilla va aconseguir 12 parlamentaris i el PSOE de Rosa Eva Díaz Tezanos, sis. Així, els tres diputats de Podem o els dos de Ciutadans es converteixen en clau.
Els líders del PRC i de Podem ja van mantenir dimecres passat una primera reunió "de contacte personal" però sense tractar "res" encara d'un possible pacte o de les condicions de la formació habitada per facilitar un Govern presidit pel regionalista Miguel Ángel Revilla. Segons Podem, les condicions no es presentaran només a Revilla i, si Ignacio Diego també vol sentir-les, "doncs les tindrà".
Canàries
A les Canàries, el CC-PNC va aconseguir 18 dels 60 escons. El PSOE en va aconseguir 15, tot i que va ser el partit més votat; el Partit Popular, 12; Podem, set; Nova Canàries, cinc, i Agrupació Socialista de Gomera (ASG), tres.
Coalició Canària (CC) i PSOE van iniciar la setmana passada la ronda de negociacions per aconseguir un pacte de govern a les Canàries.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.