El resultat obre una bretxa generacional al PP de Rajoy

O et renoves o et renoven. Al PP, resistent a la renovació, els resultats de les eleccions autonòmiques i municipals li han portat el final de tota una generació de polítics de tot Espanya i la necessitat de canviar en moltes comunitats i ciutats els seus dirigents. El debat sobre la renovació interna dels populars ja està damunt la taula.

Mariano Rajoy s'ha quedat sol perquè ja no queda ningú de la seva generació. Ni a la direcció del partit, ni al Govern, ni a les direccions regionals. Queda l'excepció de Javier Arenas, de sortida després del seu pas enrere a Andalusia, encara que formalment segueixi a la direcció del PP. Són tantes caigudes, que deixen el PP de Rajoy en situació d'extrema debilitat política i institucional.

De la generació de Rajoy són Esperanza Aguirre, Luisa Fernanda Rudi, Teófila Martínez, Rita Barberá i Javier León de la Riva, entre d'altres. La primera és l'exemple de la derrota d'aquestes eleccions i va formar part del Govern de José María Aznar amb Rajoy. Ara, encara que hagi guanyat en vots, surt derrotada i obliga a una renovació al PP de Madrid.

Rudi, Martínez i Barberá van ser promocionats per Aznar als noranta i han estat pilars del poder territorial del PP de Rajoy a l'Aragó, Cadis i València. Ara, al PP es dóna per fet que la pèrdua del poder els portarà a abandonar la política, seguint el camí de tots els que compartien l'activitat política amb l'ara president del Govern espanyol.

D'aquesta generació ja havien caigut després d'altres vicissituds Francisco Álvarez Cascos, Rodrigo Rato o Jaume Matas, entre d'altres. Només quedarà Rajoy de l'etapa d'Aznar, aquella en la qual van començar cronològicament algunes conductes que es van concretar després en escàndols com el de Gürtel i els sobresous.

D'aquella època quedava també Javier León de la Riva com a perenne alcalde Valladolid. Va ser ginecòleg d'Ana Botella quan Aznar era president de Castella i Lléo i ara està en trànsit d'abandonar l'ajuntament, posant fi a un altre reducte d'aquella època.

La caiguda generacional d'aquestes eleccions ha estat tan evident que fins i tot s'ha carregat una altra fornada posterior de dirigents regionals sorgida en l'inici de l'ascens de Rajoy a la direcció del PP. Son els casos d'Ignacio Diego (Cantàbria), María Dolores de Cospedal (Castella-la Manxa), José Antonio Monago (Extremadura) i José Ramón Bauzá (Balears). Tots són barons regionals del PP amb notable poder, que el 2011 van ser símbol de renovació i que ara passen a l'oposició i en alguns casos s'anuncia la seva retirada i la seva incorporació al simbòlic Valle de los Caídos del PP.

Tots van ascendir el 2011 gràcies a un resultat extraordinari del PP i durant aquests quatre anys han estat focus de poder territorial i mostra de fortalesa. Ara passen a l'oposició.

El cas de Cospedal és especial, perquè ha sostingut el partit mentre governava a Castella-la Manxa. Es va enfrontar al cas Gürtel en solitari, segons afirma ella mateixa, i ara queda com a secretària general del PP, molt més afeblida.

Les caigudes no es compensen amb les arribades, perquè de les autonòmiques i municipals només en surten molt comptats dirigents. Per exemple, Cristina Cifuentes, que aconsegueix ser presidenta de Madrid si pacta amb Ciutadans, però amb una batalla pel control del PP de Madrid que controla Aguirre.

Dos barons regionals clàssics més, Juan Vicente Herrera (Castella i Lleó) i Pedro Sanz (La Rioja) poden governar, però amb suports i més afeblits. Tots dos, a més, són carn de propera renovació generacional, perquè són els degans dels barons regionals.

Aquest canvi generacional preocupa molt els dirigents del PP, per la seva falta de connexió amb l'electorat i perquè Rajoy anirà a les generals davant de candidats d'una altra generació com Pedro Sánchez, Albert Rivera, Pablo Iglesias i Alberto Garzón. Al PP, en aquest panorama, no s'observa l'arribada propera de nous líders.