Irlanda aprova el matrimoni gai per una àmplia majoria

Les primeres dades del recompte de vots, iniciat dissabte a les deu del matí (hora peninsular espanyola), apunten a una victòria del 'sí' en el referèndum sobre la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe a Irlanda. Segons dades oficials, amb 39 de les 43 meses escrutades, el 'sí' guanya per un 62,3% el 'no', que aconsegueix el 37,7%. El ministre d'Igualtat, Aodhán O’Ríordáin, ja ha avançat que el vot sembla inclinar-se amb força cap al ''sí'. Des del principal centre de recompte de vots, ha declarat aquest matí: “Crec que està guanyat. He vist urnes obertes, d'àrees mitjanes que no tenen per què ser necessàriament liberals, i estan rotundament votant 'sí'”.

O’Ríordáin ha estat el primer d'una sèrie de diputats que, des de les seves corresponents circumscripcions electorals, han repetit el mateix missatge: que tot indica que el 'sí', tal com estava previst, guanyarà. Fins i tot un dels principals actors de la campanya pel 'no' ha admès que és molt probable que passi. “Tothom sembla estar predient un 'sí', i aquest sembla que és el cas de moment. És decebedor”, ha declarat John Murray, del catòlic Institut Iona.

El recompte dels vots es perllongarà fins a la mitja tarda, i està previst que els resultats oficials es facin públics cap a les set de la tarda (hora peninsular espanyola).

Si es confirma la tendència que indiquen les primeres fases del recompte, Irlanda es convertiria en el primer país del món que aprova per mitjà d'una votació popular els matrimonis entre persones del mateix sexe. Tot un esdeveniment històric per a un país, fortament catòlic, en què l'homosexualitat era il·legal i es pagava amb penes de presó fins al 1993.

Tots els partits polítics han demanat el vot pel 'sí', igual que els principals diaris. Totes les enquestes publicades abans de divendres, dia de la votació, indicaven una victòria del 'sí' per un còmode marge. Però ningú descartava que el marge es fes més estret a causa del vot de l'anomenat “no tímid”, el d'aquells ciutadans que, en el context d'una campanya molt més visible del 'sí', podrien ocultar la seva voluntat que es mantingui l'statu quo.

La participació sembla que ha estat alta, molt més que en altres referèndums fets al país. Al tancament dels col·legis electorals a les onze de la nit (hora peninsular espanyola), la cadena pública RTE va estimar que la participació es podria situar entre el 50% i el 60%. L'alta afluència a les urnes dóna una idea de l'interès que ha suscitat en aquest país, encara majoritàriament catòlic, la proposta de legalització del matrimoni homosexual plantejada pel Govern de Dublín, de coalició entre conservadors i laboristes.

Una mica més de 3,2 milions d'irlandesos majors d'edat s'havien registrat per votar. Havien de respondre, marcant la casella del 'sí' o la del 'no', si la Constitució irlandesa ha de canviar-se per incloure la següent frase: “Poden contreure matrimoni d'acord amb la llei dues persones sense distinció del seu sexe”. Hi havia una altra qüestió que se sotmetia al vot popular: si es redueix o no el límit d'edat legal (de 35 a 21 anys) per poder ser candidat a president. El recompte ha començat per les paperetes del matrimoni entre persones del mateix sexe.

La mobilització dels joves urbans hauria estat un factor clau en la victòria del 'sí', en el cas que finalment es confirmés. A Dublín i a la seva àrea metropolitana, on viu gairebé un terç dels 4,5 milions habitants del país, es calcula que la participació pot haver arribat al 65%. I a Cork, la segona ciutat més gran, al 60%. Fins a 60.000 persones es van registrar per votar els últims mesos, moltes irlandesos residents a tot el món que no volien perdre's un moment històric. No era possible el vot per correu, i podien votar a tots els irlandesos que haguessin emigrat del seu país fa menys de 18 mesos.

A la capital, el triomf del 'sí' pot ser rotund. Al districte oest, amb un 13% de vots escrutats, un 73% dels ciutadans s'hi han mostrat a favor. Aquest percentatge és del 70% al centre i a l'oest d'entre el 60 i el 65%. Al centre-nord, el 'sí' aconseguiria un 70%, segons les millors perspectives. "Sembla que aquesta qüestió ha tocat un nervi als irlandesos i em sento orgullós de ser un ciutadà d'aquest país", ha assegurat el ministre.

Si el recompte final confirma el que ha avançat el ministre, Irlanda se sumaria a la tendència global d'estendre el dret a contreure matrimoni a les persones gais. Els casaments entre persones del mateix sexe són legals a 19 països de tot el món, en tot el seu territori. A més, aquest dret es reconeix en part del territori dels Estats Units, Mèxic i el Regne Unit (el matrimoni gai continua sent il·legal a Irlanda del Nord, una de les quatre nacions que el componen).

Dos motius converteixen el cas irlandès en especial. El primer és que aquí són els ciutadans amb els seus vots els que decideixen sobre el tema, atès que la Constitució del país només es pot modificar per referèndum.

El segon motiu és de caràcter històric: el país, on fins fa poc l'Església catòlica tenia un important pes a la política, va ser un dels últims del món occidental en què l'homosexualitat constituïa un delicte castigat amb penes de presó. No va ser fins el 1993 que el Tribunal Europeu de Drets Humans va declarar il·legal la legislació fins llavors vigent, heretada de la veïna Anglaterra. El divorci es va legalitzar el 1995, els anticonceptius el 1985, i l'avortament continua sent il·legal fins i tot en cas de violació.