Ja no es fan mítings com els d’abans

"Que lluny que queden aquells palaus!", es lamentava aquest dimarts a Barcelona un dirigent socialista en acabar el míting central de l'alcaldable Jaume Collboni. Tot just dues mil persones van acudir al Centre de Convencions del Fòrum en la que va ser l'única visita del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, en campanya. Res a veure amb aquelles 10.000 i fins i tot 12.000 persones que omplien el Palau Sant Jordi, en els anys de roses per al socialisme espanyol, quan governaven totes les institucions i José Luis Rodríguez Zapatero prometia que donaria suport a l'Estatut que sorgís del Parlament.

Aquells plens de gom a gom al Palau, dels quals també havia presumit CiU, van acabar minvant després i unes lones van substituir la falta de personal, fins que els partits van desistir d'aquesta idea. La desil·lusió amb la política, la pèrdua consegüent de militants i simpatitzants i la irrupció de noves forces, han donat aires nous a les campanyes electorals. Els actes són ara més reduïts, amb prou feines d'uns centenars de persones i a Barcelona ja no s'omplen palaus d'esports ni places de toros, com feia el PSUC a l'inici de la democràcia.

Ara la campanya se centra més a assegurar el tall de veu per a les ràdios o les televisions en l'informatiu del migdia, al paraigua dels límits que imposen els blocs electorals. Són rodes de premsa diàries en les quals el candidat intenta colar el seu missatge per a aquella jornada però que en ocasions deriven en rèpliques i contrarèpliques a acusacions, estira-i-arronses: periodisme declaratiu que, en el millor dels casos, s'amaneix amb alguna promesa concreta, com la creació de tantes escoles bressol o llocs de treball.

Els mítings se segueixen reservant per a la tarda, alternant espais tancats amb les places en la majoria dels casos. Només Ada Colau i María José Lecha, de Barcelona en Comú i la CUP, respectivament, han fet tots els seus mítings a l'aire lliure, a les places, com els agrada dir, per reclamar aquell esperit assembleari al qual apel·len.

D'altra banda, les visites als mercats segueixen sent un clàssic que es manté en campanya, a la recerca d'aquella foto amb la gent del carrer i aquell fons de roba interior penjada a les parades. I després hi ha els que semblen actes obligats amb la gent gran, la joventut, o els col·lectius de gais, lesbianes i transsexuals. La novetat d'aquesta campanya han estat els treballadors en vaga de Movistar, presents als mítings de la CUP i de BComú, com a reclam dels seus plantejaments polítics.

Aquesta és la radiografia de la campanya realitzada per les principals formacions.

Xavier Trias, alcalde de Barcelona i candidat a la reelecció per CiU, ha fet una campanya pretesament tranquil·la i de perfil baix. Començant per la imatge gràfica, basada en il·lustracions, de Xavier Trias. La majoria de dies, la jornada ha tingut dos actes: un de temàtic al matí i un de territori a la tarda, amb una convocatòria a cada districte. A mitjan matí, la candidatura, capitanejada pel primer tinent d'alcalde, Joaquim Forn, ha triat marcs oberts, amb localitzacions espectaculars seleccionades per l'equip d'urbanisme.

Els actes al vespre, en canvi, s'han celebrat en equipaments de districte, i en moltes ocasions amb les 200 o 300 cadires s'ha fet curt. Només a Sants la militància va preparar un pica-pica i refrescs per després del míting. En quatre ocasions el candidat de CiU ha estat acompanyat pel president de la Generalitat, Artur Mas. Tots dos, a més, van tenir un diàleg amb la monja Lucía Caram, més aviat pensant en les eleccions de setembre i en el qual la mediàtica religiosa va mostrar el seu suport a l'independentisme.

A Jaume Collboni, l'alcaldable socialista, li agrada parlar amb la gent i en molts dels seus actes de campanya ha dedicat una bona estona a aturar-se i conversar amb les persones que se li apropen. Probablement perquè sabia que havia de lluitar vot a vot, el candidat socialista no ha defugit el contacte, sinó tot el contrari. Al marge del míting central al Fòrum, la majoria dels seus actes han estat en petites places de la ciutat amb un discret nombre de cadires, dos centenars com a molt. Per plantejar les seves propostes i missatges ha preferit reunions als centres de treball o fins i tot a peu d'empresa, com va fer al polígon de la Zona Franca amb els representants sindicals de Nissan.

Sens dubte, el més singular de la seva campanya han estat els seus espais televisius en què ha aparegut amb l'aigua al coll o sotmetent-se als punch de dos boxadors. Una campanya personalista, centrada en el candidat que, voluntàriament o no, només ha tingut la companyia de poques cares del partit, la principal, la de l'exalcalde Jordi Hereu, la de Miquel Iceta en alguns actes, i l'acte de presència fugaç de la diputada Laia Bonet, una de les seves contrincants a les primàries; o la de Pere Navarro.

Ada Colau va començar la campanya a la plaça del mercat de la Barceloneta i l'acaba a Nou Barris, a la plaça Àngel Pestaña, en record de l'històric dirigent anarcosindicalista. L'alcaldable de Barcelona en Comú ha destacat aquesta elecció i no ha fet cap acte en espais tancats, al marge d'alguna roda de premsa. El simbolisme dels espais triats ha estat una constant de la candidatura durant aquests dies. Van escollir les portes del Palau de la Música per presentar la seva proposta de crear una oficina municipal anticorrupció i la plaça de Catalunya per al seu míting central, el més nombrós.

La campanya ha estat molt personalista, tant que les paperetes inclouen la seva imatge, igual que el cartell de campanya, dels quals amb prou feines se n'han penjat uns centenars als fanals de Barcelona. Colau ha estat el centre de tots els actes i només en una ocasió va aparèixer amb Pablo Iglesias, secretari general de Podem, i de Joan Herrera, coordinador general d'Iniciativa. La nota de color de la seva campanya, de la qual no han faltat crítiques, ha estat l'enregistrament d'una cançó, amb el seu run-run, "als carrers, i a les places".

Alberto Fernández Díaz, candidat del PP, ha dedicat els quinze dies de campanya a explicar el seu programa electoral. A diferència del d'altres partits, no es pot consultar al web. L'alcaldable ha evitat els grans actes. A excepció de la tradicional enganxada de cartells i del tancament de campanya, a més del que va celebrar amb el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i la líder del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, al poliesportiu Nova Icària, a Sant Martí, el candidat popular no ha celebrat cap míting més.

A peu de carrer, amb poc contacte amb els veïns i sense públic, Fernández, en poc més d'un quart d'hora, ha explicat dia a dia a la premsa les seves promeses electorals. De fet, el candidat no va assistir a un dels actes programats diumenge passat amb el candidat del PP a l'alcaldia de Badalona, Xavier García Albiol, que van presenciar més de tres mil persones i on també hi va ser el seu germà, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. Alberto va dir que preferia “trepitjar els barris” de Barcelona i explicar les seves propostes culturals.

Després de guanyar les eleccions primàries, el candidat republicà, Alfred Bosch, ha estat tot un any participant en petits actes de barri per escoltar els problemes dels veïns i, evidentment, per donar-se a conèixer. Per aquest motiu, la majoria d'actes organitzats durant aquesta campanya s'han centrat més a anar desglossant el seu programa electoral.

Bosch, que va començar i acabarà la campanya a Sant Andreu, ha limitat gairebé totes les seves aparicions a rodes de premsa sense públic i una de les notes de més color va ser el seu intent de cuinar una coca de recapte al restaurant Semproniana, després de rebre el suport de la cuinera Ada Parellada. L'equip de campanya de Bosch arriba tocat al dia de la votació: i és que han dormit una mitjana de cinc hores diàries.

La campanya de Carina Mejías, l'alcaldable de Ciutadans, s'ha caracteritzat per actes de petit format. Amb l'excepció de grans esdeveniments, com el míting d'ahir a l'Hotel Barceló de Sants o l'acte central de campanya, celebrat dissabte passat al Teatre Condal, la campanya de la formació taronja s'ha basat en trobades amb associacions veïnals o grups d'interès, en què han participat una o dues dotzenes d'assistents, de mitjana.

Exemples d'aquesta estratègia són la participació de la candidata a la festa del barri de Porta (Nou Barris) o l'esmorzar informatiu que va mantenir amb l'associació Empresaris de Catalunya a les Corts. Tampoc hi han faltat, com en les campanyes del PP a Madrid, del PSOE a Màlaga o de Podem a Màlaga, els passejos amb bicicleta per promocionar-ne l'ús. Diumenge passat Mejías en va fer un a la Barceloneta, acompanyada dels altres quatre primers noms de la llista, Sonia Sierra, Marilén Barceló, Santiago Alonso i Francisco Sierra.

María José Lecha. La campanya electoral de la CUP també s'ha caracteritzat per petits actes, celebrats a les places dels barris, en els quals els candidats de districte debatien amb els assistents. Un tipus de format molt propi d'aquesta formació anticapitalista que defensa al seu programa més espais lliures i públics per als veïns i veïnes.

Els actes d'inici de campanya, a Arc de Triomf, i de campanya central, a Sant Andreu, han estat els més multitudinaris, però sempre amb un format allunyat del míting clàssic de partit, ja que la formació sempre inclou actuacions musicals, dansa i poesia als seus actes. La CUP espera tancar campanya amb un gran acte a les cotxeres de Sants, en el qual participaran la número u de Capgirem Barcelona, María José Lecha, acompanyada de la resta de candidats i també els diputats David Fernàndez i Isabel Vallet.

Amb informació de Clara Blanchar, Blanca Cia, Jordi Mumbrú, David García, David Fernández i Clara Gil.