Pau Alabajos, idealista, utòpic i valent

Va compondre una cançó. Parlava d'idealistes i ingenus, de joves que ja no volien “refugiar-se darrere de les paraules”, que passaven a l'acció, que tenien la consciència tranquil·la perquè, almenys, intentaven “canviar el món”. Durant anys, Pau Alabajos (Torrent, València; 32 anys) només cantava aquestes lletres. Fins que fa uns mesos va decidir presentar-se a les primàries de Compromís –coalició d'esquerres que fa anys intenta combatre el bipartidisme al País Valencià– al seu poble. I va guanyar. Ha deixat la guitarra en un racó de casa per convertir-se en polític i aspira a l’alcaldia de Torrent. “Em venia de gust portar a la pràctica les coses que cantava. Fer un pas endavant és un exercici de coherència”, diu ell, assegut en una taula de la Llibreria Laie, a Barcelona, amb un suc de taronja al davant. Ha passat el matí en un institut impartint un taller sobre Ovidi Montllor. “Torrent té 84.000 habitants i hi ha 10.600 persones sense feina; hi ha desnonaments cada dia; gent a qui se li talla l'aigua i la llum...”, diu.

Alabajos, cantautor, és el paradigma de com la societat es polititza, el símptoma de com està esdevenint l'ofici de polític a Espanya, un exemple de com persones que mai no van aspirar a ser alcaldes o diputats ho han deixat tot per defendre unes idees i un concepte de vida. Així han nascut partits com Podem o n'estan creixent d'altres com Ciutadans. “Estava fart de tot”, diu. Aquest va ser també el motiu pel qual es va acostar a les mobilitzacions del 15-M. O pel qual es va implicar en revoltes a València com les que van protagonitzar un grapat de nens de l'Institut Lluís Vives, que quan acabaven les classes tallaven el trànsit, en ple centre de València, durant deu minuts, protestaven per les retallades en educació. Fins que el tercer dia van aparèixer els furgons dels antidisturbis...

El músic va posar nom a aquella Primavera Valenciana. “Acabaven de passar les revoltes àrabs i vaig fer una analogia lògica”. Va fer un tuit: “Vos tenim preparada una #primaveravalenciana que vos aneu a cagar”. I l'endemà els que protestaven ja no eren només estudiants. “Aconseguírem que la societat valenciana els hi fes costat”, recorda. Poc després, aquella cançó que havia escrit un any abans, el 2011, aquella que parlava d'un exèrcit de somniadors, esdevenia l'himne de les revoltes. Alabajos també va posar música i lletra a les concentracions de l'accident del metro –43 morts i 47 ferits, i com recorda l'associació de víctimes: zero responsables–, cada dia 3 a la plaça de la Verge de València.

Ara ha deixat els acords per compondre les línies del seu programa. “Hi ha ambient de canvi”, assenyala. I segueix: “El PP està caient en picat. Els anys de les vaques grasses es van fer endeutant-se, però ara, quan encara pesen els interessos d'aquells préstecs, tots aquells projectes ja no existeixen, no generen economia. I l'opinió pública ha despertat”. El cantautor que un dia va omplir el Palau de la Música de València –“feia 25 anys que Raimon havia cantat allà i des de llavors no ho havia fet cap cantautor valencià”–, un dels participants de l'últim Barna Sants –“actue el mateix nombre de vegades a l'any a Catalunya que a València”–, ha deixat en un calaix el disc que va enregistrar als EUA el desembre passat per arromangar-se en campanya electoral. I per canviar les coses: “Els polítics no són els únics que són corruptes, han pogut ser-ho perquè els empresaris i la societat també ho són. Cal una feina de reeducació. Hi ha poca gent encara que digui que està en política per millorar el nivell de vida de les persones, no per enriquir-se”.

Si se'n surt deixarà la música a una banda: “Per la situació d'urgència que hi ha faig aquest pas endavant, però sempre sabent que és el meu ofici, al qual vull tornar. Sóc músic, em guanye bé la vida i m'apassiona la meva feina”.