Oltra: “Hem trencat el bipartidisme tradicional i també l’emergent”

És la candidata més valorada pels valencians en totes les enquestes. Mònica Oltra (Neuss, Alemania, 1969) ha estat, durant les dues últimes legislatures, un malson per al PP per les seves denúncies de la corrupció i els seus recursos, guanyats davant el Tribunal Constitucional i davant el Tribunal Superior de Justícia contra la negativa de la Mesa de les Corts Valencianes de tramitar algunes iniciatives i contra el rebuig del Consell a lliurar certa documentació a l'oposició.

Al capdavant de la Coalició Compromís –formada pels valencianistes del Bloc Nacionalista Valencià; els ecosocialistes d’Iniciativa del Poble Valencià, partit al qual pertany ella; els ecologistes d’Els Verds i un sector notable d'independents liderat pel candidat a l'alcaldia de València, Joan Ribó–, aquesta advocada que aposta pel multipartidisme i el diàleg, s'obre pas, amb expectatives en augment, per ser la clau d'un eventual Govern de canvi que posi fi a dues dècades d'hegemonia del PP.

Pregunta. Aquests dies de campanya confirmen que de debò hi ha una tendència cap al canvi?

Resposta. Veig molta energia de canvi, d'esperança. Jo sempre he mirat la gent als ulls. Nosaltres no som de fer campanyes de quinze dies. Sumem quatre anys de legislatura sense perdre de vista la gent. El que en un moment era resignació i tristesa sembla haver despertat. Fa la sensació que la gent s'ha aixecat i camina cap a un canvi polític que posi les persones al centre de la política i que escombri aquest partit podrit que ens ha governat tants anys per poder construir un futur.

P. No obstant això, les enquestes escurcen les distàncies, com si les possibilitats de canvi fossin més clares fa uns mesos que ara….

R. Crec que la gent es pensa més el vot que la resposta a una enquesta i que les enquestes, cada vegada més, estan fetes per influir en el resultat i no per descriure’l. Nosaltres, el 2011, ja vam aprendre que el que feia falta era fer una bona campanya i una bona feina durant els quatre anys anteriors, com el que hem fet aquesta legislatura. Som el grup que més iniciatives ha presentat a les Corts Valencianes, que més propostes ha fet, que més ha denunciat i ha visibilitzat el problema de corrupció generalitzada. Tot el que dèiem ha resultat ser cert. Quan es fa la feina ben feta, el resultat acompanya.

P. Quina importància té la denúncia de la corrupció a l'hora de propiciar el canvi, atès que algunes veus posen en dubte que pugui ser determinant sobre la decisió dels electors?

R. La lluita contra la corrupció, en aquesta legislatura, però sobretot en l'anterior, quan nosaltres vam començar, servia perquè ens tractessin de llunàtics. Ens deien que els ciutadans eren tolerants amb la corrupció i que visibilitzar el problema de la corrupció era gastar energies inútilment. S'ha evidenciat que, no només el que denunciàvem era cert, sinó que la realitat supera el que es podia pensar. En la nostra comunitat no hi ha cap institució important que no hagi estat esquitxada per la corrupció. Hi ha els ajuntaments de les tres capitals, la Generalitat, amb Gürtel, Nóos o el cas Blasco, i les tres diputacions.

P. Vostè va obrir la via dels recursos contra la negativa a lliurar informació als diputats. Ara hi ha desenes de sentències, però molts creien quan va començar que era un esforç inútil...

R. Altres juristes i col·legues d'altres partits em van dir que era una via morta i només seria una acció quixotesca. Estava convençuda que calia emprendre-la. Nosaltres volíem atacar la causa de la corrupció, que és l'abús de poder. A part d'anar al Constitucional contra la Mesa de les Corts Valencianes, vam decidir portar el Govern al TSJ per denegació d'informació. Ara ens truquen de molts llocs perquè els expliquem com ho hem fet. Hem canviat la jurisprudència d'aquest país. Em sento especialment orgullosa d'una iniciativa que enforteix la democràcia perquè la corrupció no pugui expandir-se.

P. Si hi ha canvi, quin aspecte tindrà? Amb quins colors es formarà?

R. Hi haurà canvi sí o sí. No en tinc cap dubte. El PP, si no té majoria absoluta, no governarà. Cap partit demòcrata pot donar suport a un partit que encarna l’entramat corrupte més gran de la nostra història democràtica. Com serà? Això depèn de qui estigui al Govern. Per nosaltres, el canvi ha d'estar garantit per unes polítiques que posin al centre les persones, que facin possible que les persones desenvolupin els seus projectes de vida. Hem dit també que seran necessaris plans de xoc per afrontar l'emergència social i l'emergència democràtica. No n'hi ha prou amb només desallotjar el PP. Cal fer lleis que evitin l'abús de poder i posin difícils les coses als corruptes i als corruptors. D'altra banda, hem de fer una transformació ecològica de la nostra economia.

P. En el panorama estatal, Compromís és una singularitat. Seran vostès el component inevitable de qualsevol fórmula?

R. Pot ser. Nosaltres hem trencat el bipartidisme tradicional, però, també, el bipartidisme emergent dels nous partits. Nosaltres sí que hem trobat la centralitat en el tauler. El nostre és el fenomen d'un partit de proximitat, que ha treballat mirant als ulls la gent, que no ha fet el seu programa en un laboratori, que no ha hagut d'estudiar en les estadístiques els problemes dels valencians. Ningú no m'ha d'explicar que aquí hi ha un problema de baixada de graus en la dependència. M'ho han explicat les mares.

P. Compromís presumeix que no ha de consultar les seves decisions amb Madrid ni amb Barcelona. Creu que això els dóna més credibilitat?

R. Aquestes són unes eleccions autonòmiques. I he vist per aquí cartells de persones que no es presenten a aquestes eleccions, de persones que no saben quines són les necessitats que tenim aquí, que no coneixen el problema d'urgències a La Fe, de les llistes d'espera en la sanitat, de les unitats educatives que s'han tancat. No saben, fins i tot, que som una comunitat infrafinançada, l'única comunitat pobra que paga a comunitats més riques, i que això és una anomalia democràtica...

P. Vostè proposa que les conselleries del futur Govern no siguin monocolors, que en tots els departaments hi hagi gent de diverses opcions. És la seva fórmula per evitar que un govern multipartidista es converteixi en un repartiment d'àrees de poder?

R. Pot ser que sembli utòpic, però m'agradaria que fos així, per evitar que cada conselleria sigui un regne de taifes. Que els nomenaments fossin plurals facilitaria la idea que no podem tenir un trigovern o un cuatrigovern. Hem de tenir un govern, format per múltiples partits, però un sol govern.

P. A l'hora de decidir qui l’encapçalarà, quin model s'utilitzarà? El socialista Ximo Puig, en un llibre que acaba de publicar, mira a Finlàndia, on és primer ministre el candidat més votat, encara que només va obtenir el 21%. A vostè li agrada aquell model o prefereix el de Dinamarca, on la primera ministra lidera una coalició d'esquerres encara que els conservadors van ser els més votats?

R. Són models semblats perquè, en aquests, no es posa tant l'accent en la majoria com en la capacitat de diàleg. Esclar que si em deixessin escollir, triaria el model danès, d’on parlem d'una presidenta i jo em presento per ser presidenta. En qualsevol cas, parlem d'un model de diàleg, d'equilibri, de respecte mutu i de recuperar la paraula en la política, que s'ha perdut. Es tracta de fer valer aquell que no pensa igual que tu. Aquest és el repte.

P. Vist el que ha passat a Andalusia, caldrà esperar mesos que es formi el nou Govern valencià?

R. La diferència amb Andalusia és que aquí venim de 20 anys de govern del PP i hem de construir el canvi polític, mentre que Susana Díaz representa el continuisme de 30 anys de Govern del PSOE. Les necessitats que han generat 20 anys de govern del PP fan més possible un acord, i més ràpid.