L’oposició de Márquez

Quina mala hora aquella en què se li va fotre al cap que bé que estaria guanyar-ho tot. O almenys posar-se a l’altura d’homes mítics com Agostini o Doohan. I guanyar-ne deu d’una tirada. I deu victòries que va assolir, així, com si res. Marc Márquez va posar el llistó tan alt l’any passat que ara ha d’anar buscant somriures al taller del seu equip, animant els que creuen que tot està perdut, recordant tothom que només s’han fet cinc curses aquesta temporada, rient dels qui parlen de crisi. Curiós com puja i baixa el suflé en els esports. Un dia ets invencible i l’altre... potser no n'hi ha per a tant. Què li passa al Marc?, pregunten. Només ha guanyat una cursa (sí, només, perquè el 2014 semblava tan fàcil...) i ha fet (només) un altre podi. Està en crisi, diuen. Maleït el llistó, deu pensar ell, que amb tant talent que té ha estat capaç d’anar amagant les vergonyes d’una moto que el porta més a ell que no a l’inrevés.

A les motos no hi ha entrenadors com al futbol. Però sempre hi ha algú o alguna cosa a la qual carregar-li les culpes. En aquest cas la cosa és la moto. Perquè Honda, la fàbrica més poderosa del Mundial, sempre vol més. I com que no en tenia prou amb aquella màquina que va guanyar deu curses d’una tirada, va pensar a fer-ne un altra de més potent encara. O dues, o tres. I va portar fins a Sepang, on es feien els primers entrenaments de pretemporada, no una, ni dos, ni tres, sinó quatre motos noves, perquè el pilot les provés, a més d’un munt de peces, i Márquez pràcticament no va tenir temps ni per donar-hi el vistiplau.

Així és Honda, la vol fer cada cop més grossa, com si l'oferta de pretemporada fos un pamflet electoral d’aquests que estan petant les nostres bústies: com més propostes, millor serà el resultat, pensen. Llàstima que han de complir, les propostes dic. Com les peces noves. I els motors ultrasònics. Que si véns de guanyar-ho tot se suposa que han d’aconseguir que guanyis encara més. No se n'estan sortint, de moment –quatre victòries de Yamaha, només una d'Honda el 2015–. Com potser tampoc se’n surten aquells als qui beneficien les regles d’aquesta campanya tan atípica. Com atípic és veure una Ducati plantar-li cara a una Honda.

A Márquez, com els passa avui als polítics acostumats a córrer amb la millor moto, els que tenen el pressupost més generós i més minuts a la televisió de casa nostra, se li estan multiplicant els candidats de l’oposició. Els seus, els que sempre hi han cregut, adverteixen que hi ha coses que cal millorar. Però res no està perdut. Si amb la moto que va portar a França va ser capaç de ser quart i no caure (com totes les altres Honda van fer), encara queda molt per veure. No us ho perdeu.