El teatre espanyol converteix els Max en un crit contra la precarietat

Cuando deje de llover, d'Andrew Bovell, espectacle produït l'any passat pel Teatro Español de Madrid, va triomfar ahir en la XVIII edició dels Premis Max de les Arts Escèniques, després d'obtenir totes les pomes de bronze a les quals optava: millor espectacle de teatre, millor direcció d'escena (Julián Fuentes Reta) i millor actriu de repartiment (Susi Sánchez). Es tracta d'un drama potent que viatja al cor dels llaços familiars a través de diverses generacions.

La gala, celebrada per tercera vegada a Barcelona (en aquest cas, a la Sala Barts), va viure el moment més emotiu quan l'actriu Rosa Maria Sardà va recollir el Max d'Honor amb tot el públic dempeus.

"Seieu, si us plau, que estar dret és dolent per a les varius i els ovaris", va dir en to de broma sense poder, malgrat tot, amagar la seva emoció. El seu discurs va continuar en to reivindicatiu, com el de tota la gala: "Volen deixar-nos amb el cul a l'aire però els polítics passen i nosaltres, els artistes, continuem. La cultura importa per a la supervivència dels pobles. Som importants! Lorca ho va definir: 'Un poble que no cuida el seu teatre és un poble mort o moribund'. Continuem lluitant!". Sardà va enviar un regal "als nostres governants", "una bona botifarra", i els va desitjar que "les vacances que aviat tindran siguin molt llargues". "Treballem per al públic i aquí continuarem malgrat lleis obscurantistes". L'actriu va acabar amb un sonor i animós: "Que els fotin!".

Sardà va ser una de les moltes dones que durant la cerimònia, àgil i menys solemne que en altres edicions, van trepitjar l'escenari, ja que el director de la cerimònia, Esteve Ferrer, va voler homenatjar les actrius espanyoles i tots els premis van ser lliurats per professionals femenines. També van ser dones les presentadores i conductores de la nit, les actrius Carme Conesa (amb un agosarat vestit), María José Peris i Teresa Vallicrosa, que van mostrar els seus dots com a ballarines i cantants i una vis còmica que va impregnar tot l'acte. Especialment entranyable va ser la seva imitació de Gracita Morales, Mary Santpere i Celia Gámez. Va haver-hi també moments màgics, com la versió ballada de Y al final, de Bunbury. Van ser moltes les referències crítiques al 21% d’IVA que pateix el sector de les arts escèniques a Espanya i contra el qual s'ha manifestat unànimement tota la professió escènica. Als polítics presents a la cerimònia els van interpel·lar sobre aquest tema des de l'escenari.

Els altres guardons van estar repartits entre diferents comunitats i muntatges. Van destacar els que van recaure en l'actriu Blanca Portillo per El testamento de María i en l'actor Lluís Homar per Terra baixa, pels seus treballs com a protagonistes. Homar va assenyalar en recollir el guardó que tots portem a dins dos llops, un de bo i un altre de dolent en lluita perpètua, en referència al leit motiv de l'obra de Guimerà. "I guanya el que més alimentes". Va dir una altra cosa bonica: "El que és important no és la dimensió de la tasca, sinó la magnitud del valor". Portillo, que interpreta la Mare de Déu, va donar les gràcies a l'Esperit Sant a la persona del director de l'obra, Agustí Villaronga, present i somrient a la platea. Va acabar amb un emfàtic "Crec en les dones!".

Pepón Nieto va obtenir una poma pel seu paper de repartiment a El eunuco. Els Max als millors ballarins principals van ser per a Israel Galván i Olga Pericet, mentre que L'eclipsi, del Grec i el Teatre Nacional de Catalunya, es va considerar el millor espectacle musical. Free fall, de la companyia Sharon Fridman, va ser el millor de dansa. La millor autoria teatral va recaure en Laila Ripoll i Mariano Llorente, per El triángulo azul, espectacle que també es va endur la millor escenografia pel treball d’Antonio Martín Burgos. La millor producció privada va ser per Duet for one de La Guindalera.

La Sala Barts, situada al mític Paral·lel barceloní, va acollir la gala organitzada per la Fundació SGAE en la qual el director i guionista, Esteve Ferrer, va voler que tota estigués tenyida d'humor i sornegueria, alhora que va voler dedicar-la a les actrius espanyoles. De fet, per la gran pantalla situada a l'escenari van desfilar populars rostres d'actrius ja desaparegudes, entre les quals hi havia Aurora Redondo, Rafaela Aparicio, María Luisa Ponte, Mari Carmen Prendes, Mary Santpere, Anna Lizarán i Mercè Bruquetas, o ballarines com Pilar López, Mariemma o María de Ávila.