“Vaig ser l’única que va donar la cara amb Bárcenas i sense carregar-me el PP”

La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, se sap examinada i qüestionada de manera especial, dins i fora del seu partit, des que va accedir al càrrec ara fa set anys. Ella creu que aquest escrutini no l'han rebut els seus predecessors homes i que darrere d'aquesta persecució “hi ha una connotació masclista”. Poc després va saltar el cas Gürtel i ho va trastocar tot. Des de llavors ha estat la secretària general del PP del cas Gürtel i de l'allau de casos de corrupció que han sacsejat aquest partit. El 2011 va guanyar la presidència de Castella-la Manxa, històricament sota governs socialistes i ara s’hi torna a presentar. Però Luis Bárcenas, l'extresorer popular, ha estat el seu espectre i la llosa que els ha sepultat aquesta legislatura: “Aquests anys només hi ha hagut el tema de Bárcenas i la corrupció, i aquí cadascú sap on ha estat tothom i no hi ha hagut més, i es podien haver explicat les altres coses bones que ha fet el Govern espanyol”. Sí, és autocrítica.

Li agrada donar una imatge de responsable, eficaç, gestora, moderna però també de dretes si és el que toca. Una feminista de collaret de perles i peineta, per anar a veure el Papa o a la processó del corpus a Toledo. Una mare soltera, per fecundació in vitro, divorciada d'un company d'oposició a l’Advocacia de l’Estat i casada més tard amb un empresari 19 anys més gran. “Les dues Cospedal sóc jo. No responc a cap estereotip. Si cal anar al Corpus i presideixo, m'agrada anar com les dones que van a aquella processó”.

La nit del 24-M Castella-la Manxa serà un dels territoris en disputa més escrutats. Cospedal n’és conscient, però s’hi rebel·la: “Per què jo més que ningú? Jo només em presento a la reelecció com a presidenta de Castella-la Manxa. Només això, que no és poc. La primera vegada que em vaig presentar no vaig guanyar, però el 2011 va haver-hi moltes apostes, jo mateixa també vaig apostar per José Antonio Monago a Extremadura, que va haver de fer pactes per governar. Jo aquí, no, aquí vam governar en solitari”.

“Les dues Cospedal sóc jo. No responc a cap estereotip. Si cal anar al Corpus i presideixo m’agrada anar com van les dones que van a aquella processó”

Aquí és Castella-la Manxa, 80.000 quilòmetres quadrats amb un 92% dels seus dos milions d'habitants residents a municipis de menys de 5.000 persones. Ha sortit a les vuit de casa atrafegada, sempre a Toledo, per veure el Ricardo, el seu fill de 9 anys, que diumenge fa precisament la comunió i que ha passat una nit de malsons per una pel·lícula del Mag Merlí mal triada. La seva caravana ha passat sense comprar formatge manxec per un esmorzar amb afiliats a Ordaz, un romiatge amb missa a Alarcos, els vinyers de Vinícola de Castilla i un Olimpo, un esmorzar de carpa i garró rostit a l’Hotel Saga II de Manzanares, una àgape en l'impressionant saló Mabel a Tomelloso i un míting tardà i ja esgotada a l'auditori de San Clemente. Després de 500 quilòmetres d'autobús, una amanida de perdiu, aigua i una Coca-cola, ha dormit aquesta nit amb els seus pares a Albacete.

Hi ha un afany de Cospedal de reivindicar-se com a candidata triomfadora a la seva terra i també com a gestora del partit en els seus pitjors moments. Molts barons del PP han mostrat aquests anys fins i tot a Rajoy les seves crítiques a la compatibilitat dels dos càrrecs, perquè creuen que li ha faltat temps per atendre el partit. Cospedal rebutja haver estat una mala secretària general, i s'agafa a la presumpta contradicció d'uns possibles bons resultats per al PP el 24-M per demostrar que la seva feina no deu haver estat tan negativa.

Si hi hagués un cataclisme, que no preveu, s’esperaria un temps “per impulsar una successió ordenada i tranquil·la”. Si perdés a Castella-la Manxa, organitzaria allà el recanvi, i després posaria el seu càrrec al PP a disposició de Rajoy, “com ja he fet altres vegades i no l’ha acceptat”. Aquest escenari de revolució interna al PP, en qualsevol cas, no seria immediat.

Hi ha un afany de Cospedal de reivindicar-se com a candidata triomfadora a la seva terra i també com a gestora del partit en els seus pitjors moments

Llavors, amb 49 anys i la seva experiència de gestió, reprendria els millors aspectes de la seva vida professional i personal abans d'enfangar-se en la política. Es veu d’aquí a cinc anys en un despatx privat d'advocats o a la seva empresa i en un llarg viatge per Mèxic.

Defensa que coneix bé Rajoy des de fa anys i que segueix la màxima del fundador dels jesuïtes, Ignasi de Loiola: “En temps d’inquietuds no facis mudances”. La renovació en el PP “té uns altres temps, perquè es juga en una dimensió diferent”. És a dir, s'esperaria que passessin les eleccions catalanes del setembre, fins i tot les generals del novembre, i es deixaria per al futur congrés previst per a començaments del 2016. Aquest és el calendari oficial i el que creu que se seguirà: “Però no perquè sóc jo, encara que fos Rita Hayworth, és que no és el moment”.

La corrupció l’exaspera, l’enerva i la molesta, com a ciutadana, com a càrrec polític, i, sobretot, com a número dos del PP. Gürtel i Bárcenas han arraconat la seva feina i han provocat moments tan caricaturescos com la compareixença de l'acomiadament en diferit. Salta i se li crispen els nervis perquè durant tot aquest temps s'ha sentit molt sola: “No hi havia ningú disposat a donar la cara i en aquest cas i aquest càrrec o estàs disposat a donar la cara i la dónes o si no, te’n vas”.

Gürtel i Bárcenas han arraconat la seva feina i provocat moments tan caricaturescos com la compareixença de l’acomiadament en diferit

Molts episodis del cas Bárcenas o de la corrupció al PP van sortir malament o pitjor. Ella es justifica: “Tot és susceptible de millorar-se però és que no sé com es fa, sortir, donar la cara sense recordar-te del pare de molts d'ells cada vegada que surts, i sense arrasar el PP històric i sense carregar-te el teu partit”. Fa la sensació que va rebre aquell encàrrec per protegir Rajoy: “Ho he fet perquè sóc la secretària general i o ho ets per a tot o per a res. No va amb el meu caràcter posar-me de perfil”. De Bárcenas, en parla malament i el té encara pitjor considerat: “Li he guanyat una querella, n’hi guanyaré una altra, ha estat a la presó i per mi el cas està superat i guanyat”.

La secretària general del PP defensa que el seu partit guanyarà el 24-M “probablement per un punt, és el normal en aquesta mena d'eleccions” i considera que aquella victòria hauria de ser “un èxit, fins i tot amb la hipotètica pèrdua dels feus històrics de Madrid i València, perquè guanyar és el que val, han estat uns anys molt difícils i sembla que el que a uns altres els és suficient a nosaltres se'ns exigeix, a més, una victòria qualitativa”.

Entre els barons i molts dirigents del PP s'ha estès la idea que el partit està molt mort, poc actiu i fora de joc. Cospedal argumenta que aquest és el model que ha volgut Rajoy i el normal sempre que es guanyen unes eleccions, “quan el partit passa a una cinquena divisió i a donar suport el Govern espanyol perquè la iniciativa es deixa en mans de l’Executiu”. Una altra cosa és el que faci o emeti aquell Govern.’

Cospedal, que sosté que prefereix ser “presidenta de la comunitat a ministra o vicepresidenta”, fa un diagnòstic i apunta una causa: “Comunicar les males notícies és complicat, perquè les coses dolentes són difícils, com es fa si cal apujar els impostos? S'ha gestionat molt bé i no s'ha comunicat tan bé el que s'estava fent. En aquests anys, a més, només hi ha hagut un tema, Bárcenas i la corrupció. En aquesta primera legislatura cadascú sap on ha estat tothom i no hi ha hagut més i es podien haver explicat les altres coses bones del Govern”.

Durant tota la legislatura s'ha parlat i escrit molt sobre les males relacions personals i polítiques entre Cospedal i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Hi ha qui argumenta que per culpa d'aquesta falta de coordinació hi ha hagut molts errors. Al marge de la química entre persones i els embolics dels equips, Cospedal al·ludeix amb resignació al “mantra amb connotacions masclistes” i rebat que quan aquest tipus de qüestions afecten dones s'al·ludeix a “l'ambició femenina” i quan es tracta d'homes s'enalteix “el seu enorme potencial”. Això sí, matisa que no entén com les hi “homologa quan estan en posicions i històries professionals i polítiques tan diferents” i es mostra contrariada per com es va gestionar l'enquesta de l'últim baròmetre electoral del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) sobre el seu territori. La gestió del CIS depèn de la vicepresidenta i el sondeig li donava a Cospedal a Castella-la Manxa gairebé un empat, ella entén que amb molta cuina.