Pena de mort per a l’acusat per l’atemptat de Boston

Dzhokhar Tsarnaev ha estat sentenciat a mort aquest divendres per l'atemptat en la marató de Boston de fa dos anys, en el qual van morir tres persones i 264 van resultar ferides.

Així ho ha anunciat el jurat després de més de 14 hores de deliberacions durant els tres últims dies. Fa poc més d'un mes, el mateix jurat l'havia declarat culpable de tots els càrrecs que afrontava pel pitjor atac en territori nord-americà des dels atemptats de l'11 de setembre del 2001.

Segons testimonis a la sala del jutjat de Boston on ha tingut lloc el judici i la lectura del veredicte final, Tsarnaev amb prou feines s'ha immutat quan ha sabut la sentència.

Entre el públic que ha escoltat el veredicte hi havia els pares de Martin Richard, el nen de 8 anys que es va convertir en la víctima mortal més jove de l'atemptat del 15 d'abril del 2013, ha informat The Boston Globe. Malgrat la seva pèrdua, i que un altre dels fills, la Jane, de 7 anys, també va resultar greument ferida en l'atac, Bill i Denise Richard havien demanat públicament durant el judici que no es condemnés Tsarnaev a la pena capital. Segons van explicar en una columna d'opinió a The Boston Globe a l'abril, la seva por és que la sentència a la pena de mort porti una cadena d'apel·lacions per part de la defensa que els impedeixi a les famílies de les víctimes tancar aquest fosc episodi de les seves vides.

Amb la seva decisió, les set dones i els cinc homes que componien el jurat han donat la raó a l'acusació, que havia sol·licitat la pena màxima per al jove argumentant que aquest no va mostrar cap senyal de penediment per l'atemptat comès juntament amb el seu germà gran Tamerlan, que va morir durant la fugida.

Disset dels 30 càrrecs que pesaven sobre Tsarnaev comportaven la possibilitat de la pena de mort. Per condemnar a la pena màxima es requereix la unanimitat del jurat. Aquest l'ha aconseguit en sis dels càrrecs més greus. El jove de 21 anys serà previsiblement executat per mitjà de la injecció letal, encara que probablement passaran anys –i nombroses apel·lacions– abans que es dugui a terme la sentència.

El referent més proper al cas de Tsarnaev és el de Timothy McVeigh, executat el juny del 2001 després de ser declarat culpable per l'atemptat d'Oklahoma del 1995 que va causar la mort de 168 persones.

La defensa del jove d'origen txetxè no va negar mai la seva participació en l'atemptat. En comptes d'això, va centrar la seva estratègia durant el judici a intentar convèncer el jurat que optés per l'altra única opció davant la gravetat dels càrrecs que afrontava Tsarnaev, la cadena perpètua sense possibilitat de llibertat condicional. Segons la seva argumentació, Tsarnaev havia actuat sota la forta influència del seu germà Tamerlan, l'altre autor de l'atemptat que va morir durant la caòtica i violenta fugida de tots dos després de l'atac del 15 d'abril del 2013 amb dos artefactes explosius col·locats prop de la línia de meta de la popular marató de Boston. A més de les tres persones que van morir per les bombes, els Tsarnaev van matar mentre fugien un policia de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts.

“No neguem que participés en els esdeveniments, però si no hagués estat per Tamerlan, no hauria passat”, ha dit Judy Clarke, una de les seves advocades, durant el judici.

En canvi, l'acusació ha sostingut que els dos germans tenien el mateix grau de responsabilitat per un acte amb el qual volien castigar els Estats Units per les guerres a l'Iraq i l'Afganistan i que el jove acusat no va mostrar signes de penediment després de la seva detenció.

La fiscal general dels EUA, Loretta Lynch, ha saludat la decisió del jurat com un “càstig adequat per a un crim esgarrifós”, segons ha dit en un comunicat.