El Suprem declara abusius els interessos de demora elevats

El Tribunal Suprem ha donat aquest dijous un cop dur a les condicions de la majoria dels préstecs personals en declarar abusius els interessos de demora que superin més de dos punts els interessos normals del crèdit. La majoria dels préstecs personals concedits pels bancs tenen interessos de demora superiors, segons fonts financeres. En els del Banco Santander, al qual va referida la sentència del ple de la sala civil del Suprem comunicada aquest dijous, l'interès de demora era del 21,8%.

En el cas es va condemnar inicialment un client del Santander a retornar 16.473,76 euros de principal i interessos a l'11,8% nominal d'un préstec personal que no havia pagat i a abonar més 4.942,13 euros en concepte d'interessos de demora al 21,80%. L'Audiència Provincial de Tenerife va anul·lar el pagament dels interessos de demora i el Santander va recórrer al Suprem. El ple de la sala civil ha aprofitat el cas per fixar la doctrina jurisprudencial que “en els contractes de préstec sense garantia real concertats amb consumidors és abusiva la clàusula no negociada que fixa un interès de demora que suposi un increment de més de dos punts percentuals respecte de l'interès remuneratori pactat”, segons la sentència.

El banc al·legava que, en haver estat pactat, no podia substituir-se l'interès de demora del contracte establert, per elevat que pugui semblar, per un altre de més reduït. El seu argument era que “quan es reporta l'interès de demora és perquè s'ha produït una conducta del deutor jurídicament censurable, com és l'impagament de les quotes d'amortització del préstec, i serveix per reparar el dany produït al creditor i per estimular l'obligat al compliment regular del contracte”, segons recull la sentència. A més, subratllava que en el cas jutjat, aquest interès de demora s'havia negociat individualment i s'havia signat davant de notari.

La sentència desestima aquests arguments amb la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En la mateixa sentència, els jutges declaren que en els contractes bancaris concertats amb consumidors es presumeix que les clàusules constitueixen condicions generals de la contractació, susceptibles de control sobre si són abusius o no, “tret que es provi complidament l'existència de negociació i les contrapartides que hi va obtenir el consumidor”.

En declarar abusius aquests interessos de demora tan alts, el préstec reporta exclusivament l'interès ordinari, eliminant completament el recàrrec.

Finalment, la sentència considera que els jutges han d'apreciar d'ofici si una clàusula és abusiva quan examinen un cas sobre aquest tema o no ho és.

La sentència és transcendent perquè el Suprem fixa doctrina sobre aquest tema. Aquest criteri s'aplicarà a casos similars que arribin als tribunals, ja que en la majoria dels casos els interessos de demora són superiors en més de dos punts als ordinaris. Fonts financeres reconeixen que afectarà molts altres casos, però no s'atreveixen a quantificar l'impacte. Alguns assenyalen que, en última instància, aquesta doctrina pot provocar que els bancs exigeixin més garanties o tipus d'interès més alts en concedir préstecs personals.

En els crèdits hipotecaris, la llei estableix que els interessos de demora no poden ser més del triple que l'interès legal dels diners.