Deu preguntes que et faràs abans de canviar de companyia elèctrica

Per a molts la factura elèctrica és més aviat un jeroglífic. La meitat dels ciutadans espanyols fins i tot ha reconegut que el rebut “no s'entén”, d'acord amb una enquesta publicada la setmana passada per l'Institut Sondea i realitzada amb una mostra de més de 2.000 consumidors. Amb la reforma del sector elèctric els dubtes no han fet més que augmentar: el 2014, les sol·licituds de consulta rebudes per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència relatives a tarifes i contractes al mercat lliure van representar més del 60% del total, respecte al 37% de l'any anterior. Així mateix, la majoria de les 2.000 reclamacions presentades davant del regulador van tenir com a objecte la facturació.

Malgrat les dificultats per desxifrar el rebut de la llum, durant l'últim trimestre del 2014 la CNMC va comptabilitzar més de 800.000 sol·licituds de canvi de companyia per part de les llars. Com podem saber quina és l'empresa i l'oferta que més ens convenen? Francisco Valverde, president de l'Associació de Consumidors d'Energia (ANAE), adverteix que els comparadors poden donar bones pistes. D'altra banda, si no som experts en la lectura del rebut de la llum, aconsella que ens fixem també en altres aspectes abans de prendre la decisió, com esbrinar quanta potència necessitem, quines opcions tenim i quins són els nostres drets.

1. Puc fer el canvi a qualsevol companyia?

La llei reconeix el dret de tots els usuaris del subministrament elèctric a triar qualsevol companyia comercialitzadora i opció de contractació, tant en el mercat regulat com en el lliure.

2. Com puc fer aquest canvi i quant es triga?

“El canvi és automàtic en comunicar a la nova companyia la nostra voluntat de contractar els seus serveis”, explica Julián Pio de la Confederació de Consumidors i Usuaris (CECU). El Ministeri d'Indústria recorda que el tràmit s'ha de fer en un termini màxim de 21 dies, i que l'usuari tindrà dret a rebre la liquidació del compte en els 42 dies successius a la data en què es produeixi el canvi. Pio assegura que les elèctriques “no estan posant pegues” per fer el canvi a una altra empresa, però aconsella anar amb compte amb la documentació: d'acord amb l'Informe de supervisió dels canvis del comercialitzador, publicat per la CNMC i relatiu al quart trimestre del 2014, la raó principal de rebuig per part de les elèctriques va ser perquè no coincidien les dades del CIF/NIE de l'usuari amb les del registre del distribuïdor.

3. Em cobren per marxar a una altra companyia?

Les elèctriques no tenen dret a cobrar-nos pel canvi de companyia. Haurem d'abonar una quantitat només quan el nostre contracte prevegi un compromís de permanència i el rescindim abans d'hora. Per això caldrà revisar la lletra petita de l'acord que tinguem i del que haguem de signar. A més, la CNMC recorda que l'import a pagar en concepte de penalització no pot superar “el 5% del valor de l'energia no subministrada”.                                                   

4. En el període de transició em treuen el subministrament?

No ens quedarem mai sense subministrament per canviar de comercialitzador. No caldrà ni que ens donem de baixa, ni canviar el comptador, ni comunicar a l'empresa sortint que hem contractat els serveis d'una altra companyia. Tomeu Morey, expert d'iAhorro i agent de Fenie Energía, explica que la distribuïdora començarà a enviar les factures a la nova companyia que hàgim escollit i així ens oblidarem de qualsevol paperassa.

5. Quins apartats haig de mirar a la factura?

Des de l'any passat queden abolides les subhastes que fixaven el preu de la tarifa de manera trimestral, i a partir d'abril del 2014 el rebut per al petit consumidor es conforma d'una part fixa, l'anomenat terme de potència (TP) —representa aproximadament el 45% de la factura i es correspon al nombre de màxim de quilowatts (kW) que pot tolerar la nostra instal·lació—, i una variable, el terme d'energia (ET), que és el que paguem per cada kW i es determina sobre la base de la cotització diària del preu de l'energia al mercat majorista. “En la factura hem de parar esment en aquests dos termes i esbrinar quant paguem per cadascun”, comenta Morey: “Si tinc un habitatge de 70 metres quadrats potser no necessito 9.000 watts de potència”.

6. Quina potència necessito?

Per no gastar de més, hem de conèixer la potència que necessitem contractar per a la nostra llar. Julián Pio, de CECU, aconsella esbrinar i sumar el consum de cada electrodomèstic i aparell que tinguem a casa, i considerar quins solen estar encesos alhora. La companyia elèctrica en línia Holaluz estima que un pis mitjà-gran, que combini aparells elèctrics i gas natural, necessita una potència de 4,6 kW si la utilització és baixa, i de 8 kW si és alta. L'organització de consumidors CEACCU, en la seva guia El nou rebut de la llum en 100 claus, estima que cada kW de més implica aproximadament un sobrecost de cinc euros al mes: si, per exemple, tenim contractats 7,5 kW i la nostra necessitat real és de 3,5 kW, gastarem 200 euros més l'any.

7. Quines opcions tinc?

Preu voluntari al petit consumidor (PVPC). Aquest és el nou nom de la tarifa regulada —abans TUR (tarifa d'últim recurs)—. Cada ciutadà pot optar per acollir-se a aquest sistema, sempre que la tensió amb la qual es realitza el subministrament no superi 1 kV i la potència contractada no desbordi els 10 kW. “Al mercat regulat les condicions del contracte les marca l'Estat i el marge de la companyia, també; és a dir, que ens és igual estar amb una o altra”, aclareix Francisco Valverde d'ANAE. Les úniques empreses autoritzades a oferir aquest servei són les comercialitzadores de referència (antigues CUR): Endesa Energía XXI, Iberdrola Comercialización de Último Recurso, Gas Natural S.O.R. SDG, E.ON Comercializadora de Último Recurso i EDP Comercializadora de Último Recurso. Compte, perquè aquestes companyies operen també al mercat lliure a través de societats amb noms comercials semblants, però es tracta d'empreses diferents que no ofereixen el mateix tipus de servei.

Mercat lliure. Les tarifes no regulades van dirigides a tots els consumidors o empreses que superin el límit dels 10 kW o que prefereixin escollir una de les ofertes de les altres comercialitzadores que competeixen al mercat. En aquest cas, el preu l'establiran les companyies elèctriques.

Abonament social. Aquesta opció està disponible al mercat regulat si consumim menys de 3 kW o si complim una sèrie de requisits. “Tenen dret a demanar-lo els jubilats de més de 60 anys i amb pensió mínima, els nuclis familiars que tinguin tots els membres a l'atur i les famílies nombroses”, puntualitza Valverde. Segons estableix la llei, s'aplicarà un descompte del 25% sobre el PVPC.

8. Em convé la tarifa plana?

Tant en el mercat lliure com en el regulat, hi ha l'opció de triar una tarifa plana, que ofereix el mateix preu de l'electricitat durant els 12 mesos de l'any. En realitat, si excedim el consum contractat, haurem d'abonar la diferència al cap d'any a un preu més elevat per kW. Francisco Valverde, d'ANAE, aconsella aquesta opció en el cas que tinguem un segon habitatge que estigui buit, on podrem contractar una potència molt baixa i estar segurs que no superarem els límits.

9. Puc tornar al mercat regulat si m’he passat al lliure?

Qualsevol usuari que tingui contractada una tarifa en el mercat lliure pot passar-se al regulat i viceversa, amb la mateixa companyia comercialitzadora o amb una altra.

10. Un comercial ha vingut a oferir-me un descompte, què faig?

A la majoria dels consumidors els han trucat a la porta oferint-los descomptes sucosos en el subministrament d'electricitat. Julián Pio, de CECU, aconsella desconfiar d'aquestes ofertes, ja que les rebaixes que ofereixen acostumen a anar acompanyades per contractes de serveis de manteniment que incrementen la factura. “Al final acabarem pagant més”, assegura Pio, que alerta també sobre una altra pràctica: “No hem d'ensenyar cap rebut als comercials que ens intentin seduir, perquè hi ha un codi (CUPS) amb el qual ens poden traslladar a una altra empresa”. Tomeu Morey també ens aconsella anar amb compte perquè les cinc comercialitzadores d'últim recurs operen tant en el mercat lliure com en el regulat, i això ens pot portar a un engany. “Hi ha consumidors a qui els han canviat de companyia i ni se n'han assabentat”, assenyala.