Sindicats i patronals tanquen una pujada salarial de l’1% per aquest any

Els sindicats UGT i CCOO i les patronals CEOE i Cepyme van tancar aquest dilluns el percentatge que han de pujar els sous el 2015, l'1%, segons fonts de les dues parts. També van arribar a un pacte per al 2016: l'1,5%. Aquest “principi d'acord”, com ho definia una font sindical, haurà de ser redactat avui pels tècnics. Per esquivar l'escull de les clàusules de garantia salarial, que els sindicats exigien i la patronal rebutjava, s'ha pensat en un mecanisme biennal en què el previsible guany de poder adquisitiu d'aquest any s'acumuli per al 2016.

Després de gairebé mig any de negociacions, el pacte salarial va entrar aquest dilluns en la recta final. Els líders dels sindicats majoritaris, UGT (Cándido Méndez) i CCOO (Ignacio Fernández Toxo), i els de les patronals CEOE (Juan Rosell) i Cepyme (Antonio Garamendi), van acordar que els convenis recullin aquest any una pujada salarial de l'1% i el vinent de l'1,5%, segons fonts de les dues parts. Aquest principi d'acord serà redactat aquesta tarda pels negociadors tècnics de les dues parts, que, segons fonts patronals, inclourà la fórmula de “fins a l'1% per aquest any i l'1,5% pel que ve.

Les xifres del pacte apunten que aquest any, amb les previsions d'evolució dels preus, els salaris guanyaran poder adquisitiu, tal com demanaven els sindicats. S'arriba així a un punt d'inflexió. Si en els dos últims pactes –el del 2010 i el del 2012– es va optar per la fórmula de la congelació salarial, per la via dels fets. Ara es pot dir que els salaris començaran a guanyar terreny. Tot i que tampoc serà un gran avanç, per la qual cosa no es pot dir que s'abandoni plenament la via de la moderació salarial. Un increment de l'1% se situa per sobre del 0,7% d'inflació previst per l'Institut Flores de Lemus i del 0,6% de Funcas, dos de les principals cases d'anàlisis econòmiques a Espanya.

Per bé que és una simple recomanació, el pacte salarial de sindicats i patronals resulta molt significatiu. De fet, els sectors en què es firmen els grans convenis a Espanya, com la banca, les antigues caixes d'estalvis o la indústria química, estaven a l'espera que es tanqués aquest pacte. Només la construcció havia aconseguit el seu sense esperar l'acord marc.

Un dels esculls de la negociació durant els últims mesos ha estat la inclusió o no d'una clàusula de garantia que assegurés el manteniment del poder adquisitiu dels salaris. Els sindicats l'exigien; els empresaris, després que fos exclosa de facto en l'anterior pacte, el del 2012, la rebutjaven. Al final s'obre pas una fórmula innovadora: el previsible avanç de poder adquisitiu d'aquest any es tindrà en compte el 2016. És a dir, si aquest any els sous guanyen tres o quatre dècimes de poder adquisitiu, es restarien l'any que ve si els preus augmenten més que l'1,5%. Només a partir d'aquest llindar, s'activaria la clàusula.

En aquest punt hi ha certa discrepància entre les fonts consultades. Mentre les sindicals apunten que això també està completament tancat, les patronals, que admeten el mecanisme descrit, assenyalen que es podrien buscar fórmules per donar cabuda a excepcions.

A més dels increments salarials i les clàusules de revisió, hi hauria un altre punt important en el pacte salarial: les fórmules per garantir la vigència dels convenis més enllà de l'any de pròrroga que ha donat la reforma laboral. Després de la sentència del Tribunal Suprem de desembre que garantia que les condicions laborals pactades en els convenis seguien vigents perquè formaven part dels contractes, les dues parts havien abordat el tema. Al final, sembla que la solució pactada serà recomanar als negociadors dels convenis que incloguin clàusules d'arbitratges obligatoris. El pacte també contindrà clàusules de manteniment d'ocupació i d'ocupació de qualitat.