#BTVe15: La rumba la posen Bosch i Alberto Fernández

Qualsevol persona que hagi vist el que de moment és el vídeo estrella d'aquesta campanya, "el run-run" d'Ada Colau, s'haurà sorprès cantant mentalment, repetidament, aquesta espècie de rumba feta a màquina. Però qui esperava que al seu primer debat de candidata la representant de Barcelona en Comú s'arranqués amb el cante i la guitarra va endur-se una decepció: el ventilador que va fer anar no va ser el ritme rumbero de la guitarra, sinó l'"i tu més" clàssic de cada debat. A Twitter, Colau no va donar joc. Deixant de banda, és clar, els Colauers, que van demostrar que funcionen com un veritable exèrcit organitzat a Twitter a l'altura dels millors esquadrons dels partits. Com tots els activistes cibernètics de les formacions, fan d'avorrida, prescindible, i previsible claca. En la música de Twitter, ells són un ritme continu, monòton, sobre els que la resta construeixen. Vella política, casta tuitaire.

Per sort el debat va donar prou joc per treure dues estrelles: l'un, el candidat d'Esquerra Alfred Bosch, que arriba despistat; l'altre, Alberto Fernández, del PP, que sembla de tornada, més preocupat per donar espectacle que per guanyar un debat que ha vist passar eleccions rere eleccions. Tot dos van posar-hi salsa, van ajudar que la cosa s'animés i no quedés en la matraca rítmica dels esquadrons partidistes.

Primer va disparar Bosch, amb un error  a l'altura de mites de la política barcelonina com Joan Clos: posar el mapa de Barcelona al revés. 

Bosch ja venia d'un lapsus espectacular la primera nit de campanya, una patinada de les que fan història: primer confón Ariadna Oltra amb Mònica Terribas, i quan sent que la periodista el corregeix, la torna a confondre amb una altra Mònica, la líder de Compromís. Èpic.

Segons el seguiment que la mateixa BTV feia de les mencions, Bosch es va disparar en aquell moment. "Bosch, capgirant Barcelona", tuitejava @apuente recordant que qui ho promet és la CUP". "Ho deu fer per destacar", apuntava ‏@santitola. @xbelbar el nomina al premi d"empanat de l'any", mentre que per @queconovell tot és una qüestió de perspectives, que ens pensem que Bosch ho fa malament quan som nosaltres els que mirem el televisor al revés. 

@encampanya optava per saludar-lo a la seva manera. Gent educada:

El debat el va tancar el CM d'@ercbcn, que va fer el que tot bon gestor d'un compte ha de fer: ser ràpid i tenir sentit de l'humor. Un 10. 

Quan encara ressonaven les rialles pel lapsus de Bosch, un sabotatge va tallar abruptament la retransmissió de BTV. ""Sospechas de que el generador lo ha desconectado el jefe de campaña de Bosch", apuntava @guillemmartinez. Els dubtes es van apagar ràpid, perquè amb l'incendi a tot drap, Twitter va actuar de canalitzador de la informació. @btvnoticies va informar puntualment, en el que només va ser una mostra del que van fer tota la nit, demostrar com les xarxes es poden utilitzar en un debat més enllà de posar el hashtag en pantalla. 

Quan el partit ja apuntava la segona part i el debat se succeïa sense cap nou entrebanc de Bosch, un veterà com Alberto Fernández va decidir fer de les seves. Fernández estava embalat. Va canviar la corbata pel jersei que un polític de dretes fa servir en una calçotada de cap de setmana, i és clar, se sentia còmode, s'havia deixat anar, rient-se de tot. Primer va sorprendre responent una pregunta com si de la consulta es tractés, com destacava @dimiquel: "Alberto Fernández Díaz dient sí-sí. LA DECLA". "Que catxondo en Tito", celebrava amb confiança @mpuigdelafabregas. Per reblar l'homenatge a Esquerra, el candidat del PP va afegir un gir laportista: "Al loro!". 

La nit ja era seva, es permetia fer conya amb un públic clarament hostil i respondre al moderador amb humor quan li donaven un torn que ja havia fet servir: "No em toca, però si vol dic, eh". @xavierfina hi posava l'anàlisi: "No estic gens d'acord amb ell, però Fernández Díaz está "suelto" i simpàtic. No té massa res a perdre. @ferranpolo hi veu futur televisiu: "El xou d'Alberto! Senyors de @BTVcat això us soluciona les nits de divendres!".

El debat ahir el va guanyar Twitter, com sempre. Hi va haver centenars de perfils partiditzats afirmant que s'havia imposat el seu candidat, en aquell esforç encomiable però inútil d'anar acumulant victòries simbòliques fins al dia de les urnes, però això no va tapar que la xarxa va anar molt més enllà. Va acompanyar la televisió i va fer que un debat del qual no n'hauríem tret més que quatre retrets clàssics es convertís en una nit multipantalla divertida.