58 mites que ens continuem creient

A internet es difonen a tota velocitat rumors, mites i llegendes urbanes. Però també és un mitjà idoni per desmentir-los. Snopes ho fa des del 1995. No estan sols: l'any passat Information is Beautiful va elaborar una infografia amb 52 dels mites més difosos i Mental Floss publica habitualment videos desmentint mites i creences populars, com aquest dedicat a la ciència. En recollim 58 exemples més en aquest article, amb enllaços que amplien (i fins i tot matisen) la informació en molts dels mitjans i webs que es dediquen a recordar-nos que, sovint, ens equivoquem.

Cos humà

1. Només fem servir el 10% del nostre cervell. Un mite que es resisteix a morir i que és fins i tot el punt de partides de pel·lícules recents com Lucy. The Guardian ho anomena “el mite més gran sobre el cervell de la història”: un 48% dels professors britànics ho creu. Segons Snopes, ni tan sols és clar el seu origen. La veritat és que fem servir totes les àrees del nostre cervell, fins i tot quan estem descansant. És veritat que el cervell és molt plàstic (podem viure amb mig) i que no el fem servir tot alhora, ja que algunes zones estan especialitzades: quan caminem, per exemple, les parts centrades en l'activitat motora són més actives que d'altres. Però no hi ha una part del cervell que no faci res i que estigui esperant que l'activem per tenir superpoders.

2. Les neurones no es poden regenerar. Des dels anys 90 hi ha proves que el cervell té capacitat de regeneració, fins i tot després d'un infart cerebral, gràcies a la neurogènesi.

3. Un dels hemisferis del cervell és dominant i això determina si som més artístics o més racionals. Sí que és cert que hi ha zones del cervell que estan especialitzades: el llenguatge es processa a l'hemisferi esquerre, per exemple. Però no és cert que un dels hemisferis domini sobre l'altre, amb independència de com de bo en sigui un amb les paraules.

4. Les parts de la llengua estan especialitzades en diferents gustos. Encara que és una cosa que molts vam aprendre de nens, els receptors de gust estan distribuïts per tota la llengua. Com recull el New York Times, sí que podria haver-hi diferències en la manera en què homes i dones detectem els gustos amargs, salats i àcids. A més d'això, hi ha un cinquè gust, umami, que significa “gustós” i que està present a les proteïnes.

5. L'alcohol manté l'escalfor. Els licors fan sensació d'escafor, però l'alcohol fa baixar la temperatura del cos, amb la qual cosa és realment perillós beure alcohol quan fa molt fred. El mateix passa amb el cafè, segons Mental Floss.

6. I mata neurones. Encara que alguns matins sembli que els gintònics de la nit anterior hagin arrasat el nostre cervell, l'alcohol no arriba a matar neurones. Això sí, el consum excessiu durant molt temps pot danyar les connexions entre aquestes cèl·lules i causar atròfia i degeneració (reversibles).

7. El fred causa refredats. Els refredats estan provocats per un virus que viatja per via aèria “a través de les gotetes originades en parlar, tossir o esternudar”, no pel fred en si mateix. Com afegeix l'OCU, quan fa fred, passem més temps en espais tancats i en zones comunes (col·legis i oficines). A més, a les regions amb poca humitat, les fosses nasals s'assequen més fàcilment. Tot això contribueix que sigui més fàcil contagiar-se. (A més, com ens avisen a Twitter, el fred pot afeblir el sistema immune, la qual cosa facilitaria els refredats).

8. I la vitamina C els prevé. No hi ha cap prova que confirmi aquesta relació, si bé és cert que una alimentació sana ens ajuda a mantenir-nos sans i una alimentació sana inclou fruita i vitamina C. Si que és cert que aquesta vitamina podria ajudar a reduir el temps que dura la malaltia, segons alguns estudis.

9. Les ungles i el pèl continuen creixent després de morts. Un cadàver no pot produir noves cèl·lules. La BBC explica que la pell que envolta les ungles es deshidrata i per això semblen més llargues. El mateix passa amb la pell de la barbeta, la qual cosa fa que sembli que la barba creix. Fa por igualment.

10. Cruixir els dits causa artritis. Aquell soroll es forma per bombolles de gas que s'acumulen a les articulacions dels dits i no té efectes nocius.

11. Si t'empasses un xiclet, trigues set anys a digerir-lo. Aquest advertiment que tots sentim de nens és fals: els xiclets no es queden enganxats a l'estómac o als intestins, ni triguen més a ser eliminats, tot i que, com recorda Snopes, “arriben a l'altre costat sense canvis substancials”.

12. Tenim cinc sentits. A part dels cinc sentits tradicionals que ja va catalogar Aristòtil, en tenim uns quants més: entre 9 i 20, depenent de la definició que fem servir. S'inclouen la propiocepció, que ens permet saber on són les diferents parts del nostre cos, els sensors de temperatura (termocepció), del dolor (nocicepció) i fins i tot el sentit de l'equilibri. Alguns apunten que el més fàcil és dividir-los en tres grups: mecànics (tacte, oïda i propiocepció), químics (gust, olfacte i els sentits interns) i la llum.

13. Tallar-se el cabells (i afaitar-lo) el fa més fort. Tot i que ho pot semblar un temps, ja que cada pèl acaba en punta i quan el tallem o afaitem, ho fem per la tija.

14. “Ràpid, orina en aquesta picada de medusa”. El vinagre i l'orina no són bones idees per calmar el dolor d'una d'aquestes picades.

15. L'estrès fa que els cabells se't tornin blancs. No exactament: l'estrès provoca que caiguin els pèls i els cabells amb pigments són més febles, per la qual cosa cauen i els cabells blancs es queden. És a dir, si ja tens cabells blancs, l'estrès farà que només et quedin aquests. Si no tens cabells blancs, corres el risc de quedar-te calb.

Animals

16. Els estruços amaguen el cap sota terra. Abaixen el cap arran de terra per passar desapercebuts i semblar un arbust, tot i que és més normal que corrin.

17. Els lèmmings se suïciden en massa. Com explica Io9, aquests rosegadors de l'àrtic passen per cicles de població en què es multipliquen per 100 o fins i tot per 1.000, i després descendeixen fins a gairebé l'extinció, ja que depenen de climes molt freds per reproduir-se. Quan hi ha pics de població, molts grups de lèmmings es veuen obligats a emigrar i, ocasionalment, cauen per penya-segats. Però per accident. No es llancen al buit. Aquests cicles de població tan bruscs van crear diverses llegendes, inclosa la que es llançaven al mar. Un documental de Disney (sí, Disney) de 1958 va donar aquesta llegenda per certa i els autors van decidir comprar un camió ple de lemmings i empènyer-los per un barranc per simular el que en la seva opinió la naturalesa hauria fet de totes maneres.

18. Segons la física, el borinot no podria volar. L'abella era l'insecte de la història original, que s'hauria originat a l'Alemanya dels anys 30 (fia-te'n). Com recollia al seu blog Javier Armentia, director del Planetari de Pamplona, “en moviment, l'abella crea una sèrie de turbulències que expliquen com se soté”. Encara que no es tracta d'un procés senzill, cap científic -ni qualsevol altra persona sòbria, afegeixo- ha dubtat mai que un borinot pugui volar, ja que tots n'han vist algun volant.

19. Els taurons no emmalalteixen de càncer. Doncs sí, i de tot tipus. Així que convé no fiar-se dels productes fets amb cartílag de tauró que asseguren que prevenen aquesta malaltia.

20. La memòria dels peixos daurats dura només uns quants segons. Aquests peixos poden aprendre, retenir informació i usar-la posteriorment, com a mostra un experiment en el qual després d'unes quantes setmanes deixant menjar al mateix lloc, el peix s'hi acostava abans de veure el menjar i quan li tocava. També poden aprendre a distingir i recordar música. Ho explica Mental Floss.

21. Els gossos suen salivant. Regulen la temperatura sobretot amb la respiració, panteixant amb la boca oberta. La major part de les seves glàndules sudorípares les tenen a les plantes de les peülles.

22. Els toros no veuen el color vermell. És cert que el toro envesteix per la lluentor i el moviment del capot. Però aquests animals sí que distingeixen el color vermell, si bé és cert que no els enfada. Al programa de televisió Mythbusters van sotmetre aquest mite a prova.

23. Els ànecs no fan eco. Els seus nyecs tenen eco, encara que l'espectre d'aquest so és difícil de percebre pels humans, com explica Quo.

24. Els ratpenats són cecs. Hi veuen gairebé tan bé com els humans. S'orienten gràcies als ulls, als ultrasons, que els ajuden a caçar insectes a la foscor, i a una brúixola interna.

25. Les mosques viuen 24 hores. Les mosques comunes viuen entre 15 i 25 dies.

26. Un any de gos són set anys d'humà. Els gossos envelleixen a un altre ritme, però aquesta famosa equivalència no és exacta. Els gossos creixen molt més ràpid durant els dos primers anys i, de fet, aconsegueixen la maduresa sexual ja al primer, que equivaldria a uns quinze anys humans. Priceonomics publica una taula que dóna l'equivalència, que també depèn de la mida del gos.

27. Ens empassem vuit aranyes a l'any mentre dormim. Tal com recull Snopes, el mite ja es va desmentir en un llibre del 1954, encara que es resisteix a morir. Snopes cita Scientific American, que assegura que les aranyes probablement troben aterridor un humà adormit. Encara sort. Mental Floss esmicola la llegenda urbana en aquest article, que fa referència al fet que Snopes explica que la seva difusió recent es deu a un article de la revista PC Professional del 1993, que volia demostrar que ens creiem qualsevol cosa que ens envien per coreu electrònic. L'autora, Lisa Holst, va proposar la seva pròpia llista de fets inventats i ridículs. Però a internet ningú ha aconseguit trobar Lisa Holst. Existeix aquest article? És un altre mite? És un dels grans misteris d'internet.

28. Els dofins són els animals més intel·ligents després dels humans. No ho sembla. Tal com relata Jessa Gamble, comprenen signes, com els primats i els lloros, però recorden menys que molts gossos. Es reconeixen als miralls, però també ho fan molts animals. A la revista Spiegel expliquen l'origen del mite i la polèmica actual.

Ciència i vida quotidiana

29. L'aigua de l'aigüera gira en sentit contrari a l'hemisferi sud. Tal com recull Xataka, l'efecte de Coriolis existeix i afecta depressions atmosfèriques i huracans, però és molt feble i només produeix conseqüències significatives a llarg termini. Per tant, no arriba a afectar la pica, que es veu més influïda per altres factors, com la inclinació de la banyera, per exemple.

30. Escoltar Mozart ens fa més intel·ligents. El famós experiment del 1993 que va trobar un efecte Mozart en criatures de menys de tres anys s'ha repetit diverses vegades sense èxit. La qual cosa no vol dir que escoltar Mozart estigui bé, només faltaria.

31. Les vacunes provoquen autisme. L'estudi del doctor Andrew Wakefield sobre l'associació de la vacuna triple vírica amb l'autisme va falsejar dades, va ser retirat per la revista que el va publicar, The Lancet, i es va desmuntar després d'un estudi amb 1,3 milions de nens.

32. Si tots els xinesos saltessin alhora, alterarien l'eix de rotació de la Terra. Com recullen a Xataka, citant 100 mites de la ciència, de Daniel Closa i Autet, “la Terra pesa deu bilions més que tots els seus habitants humans junts”, per la qual cosa “seria com si una mosca saltés sobre la superfície d'un vaixell”.

33. No s'ha de despertar mai un somnàmbul. És possible que el somnàmbul es mostri molest i desorientat. Más o menys com quan ens desperten enmig d'un somni profund. És desagradable, però no hi ha perill d'infart ni de coma, i en cas de risc pot ser fins i tot recomanable (no fos cas que ensopegui i caigui). Això sí, a la BBC recomanen intentar portar al somnàmbul al llit sense despertar-lo.

34. Si una mica de menjar cau a terra, triga 5 segons a contaminar-se. Com menys temps passi aquell tros de xocolata a terra, menys possibilitats tindrà de contenir bacteris, recull Scientific American. Hi ha altres variables que influeixen, com el tipus de terra (la fusta seria el pitjor) o si el menjar està humit. Però la majoria d'estudis coincideix que si la superfície està contaminada, no hi ha cap diferència substancial entre tres o quinze segons: més val no arriscar-se.

35. Si orines en la piscina, un component químic farà que l'aigua es torni vermella en contacte amb l'orina. Segons Snopes, aquest mite es remunta com a mínim al 1958, però no hi ha cap compost que actuï només contra l'orina i no contra altres components orgànics similars. Snopes també recorda que molts nens fins i tot orinarien voluntàriament només per veure el tint. En aquest blog de la botiga de piscines Gunitec, Marcos Gisbert explica que fins i tot ha preguntat a proveïdors per aquest tint per acabar de confirmar si es tracta d'una llegenda urbana: ningú en tenia. Així que pots fer-ho sense risc a quedar en evidència. Però no ho facis. Si us plau.

36. El sèrum de la veritat funciona. A la BBC van provar el tiopental sòdic per posar el mite a prova. És cert que desinhibeix, com l'alcohol, i torna més sugestionable, però no és fiable. De fet i durant l'interrogatori simulat, el periodista va començar explicant (entre riures) que era “un cirurgià cardíac mundialment famós”. Quan se li va incrementar la dosi, va admetre la seva veritable professió. Però aquests sèrums amb prou feines tenen efecte en qui no vulgui explicar res.

37. Quan algú dispara un arma amb silenciador, amb prou feines se sent un xiulet. Depèn de l'arma, però el tret se seguiria sentint i no es convertiria en el millor amic d'un assassí discret, tal com expliquen en aquest fil de Quora. S'usen sobretot per caçar o per a defensa domèstica. A Quora inclouen aquest vídeo d'un rus disparant una escopeta amb un silenciador. Aquí hi ha un altre exemple més discret, que permet comparar.

38. Els nadons s'assemblen més als seus pares perquè així és com la naturalesa els recorda que són realment seus. Encara que aquest mite està basat en un estudi dels anys 90, altres estudis ho han negat i fins i tot suggereixen que en realitat els nadons s'assemblen menys als pares que a les mares perquè així hi hauria més seguretat que el pare cuidaria d'aquest nadó, ja que assumiria que és seu, se li assembli o no.

39. Deixar els fluorescents encesos estalvia. Consumeixen més energia en encendre's, però no prou per compensar.

40. Els ous marrons són més sans que els blancs. El color de l'ou depèn del tipus de gallina, però no hi ha cap més diferència. Ni tan sols en el gust. Si notem un color diferent al rovell, és per l'alimentació de la gallina, no pel color de la closca, el gruix de la qual, a més, depèn de l'edat de la mare. A Espanya costa trobar-ne de blancs perquè fa anys es van començar a associar els marrons amb els de corrals tradicionals, tal com expliquen al blog Directo al paladar.

41. Einstein va suspendre matemàtiques. Mai va ser un mal estudiant i, de fet, va començar a estudiar càlcul tres anys abans que la resta dels seus companys. Sí que és cert que va rebre ajuda d'altres matemàtics a l'hora de desenvolupar la seva feina, inclosa Mileva Maric, la seva primera esposa. Aquest és el possible origen del mite.

42. No hi ha Nobel de matemàtiques perquè la dona d'Alfred Nobel li va ser infidel amb el matemàtic Gosta Mittag-Leffler, que hauria pogut guanyar el premi. Com recorda Snopes, encara que Nobel va tenir tres amors importants, mai es va casar. D'altra banda, hi havia més candidats que podrien haver-li disputat el premi a Mittag-Leffler, com Henri Poincaré i David Hilbert. No se sap per què no hi ha Nobel de matemàtiques, però podria ser perquè el rei de Suècia ja finançava el que concedia la revista Acta Mathematica i Nobel potser no va voler competir amb un sobirà. És possible que considerés que era una ciència massa teòrica. O pot ser que simplement no li interessessin.

43. Va haver-hi tres Reis Mags. Com recorda Umberto Eco a Historia de las tierras i los lugares legendarios i en la seva novel·la Baudolino, i al marge que la seva existència no està confirmada, els evangelis només parlen de mags, sense indicar quants eren, com es deien i si eren reis. Tot i que sí que hi havia tres regals, les tradicions parlen de dos i de vegades de dotze reis mags, amb noms com Hormidz Jazdegard, Hor, Basander, Karundas... Al segle V, el papa Lleó I va deixar el nombre en tres i el segle següent se'ls van assignar els seus noms. A més, Baltasar no va ser negre fins a finals del gòtic, quan es va decidir que serien un blanc, un àrab i un africà, "per suggerir la universalitat de la redempció".

44. La donezella de ferro és un instrument de tortura de l'Edat Mitjana. Aquest sarcòfag amb claus a l'interior és una invenció de l'arqueòleg Johann Siebenkees, que la va idear el 1793 basant-se en contes tradicionals. També s'explicava al segle XVII que la comtessa hongaresa Erzébet Báthory usava aquest instrument per obtenir més sang de les seves víctimes.

Naturalesa

45. Hi ha un costat fosc de la Lluna. Des de la Terra només veiem el 59% del satèl·lit, però l'altre 41% també rep llum solar.

46. Si sortíssim a l'espai sense vestit, explotaríem. La forma de morir en aquest cas és bastant més avorrida: la falta d'oxigen ens faria perdre la consciència en només 15 segons. No pots agafar aire i aguantar la respiració: no hi ha pressió atmosfèrica i si tinguessis aire als pulmons, s'expandiria i te'ls destrossaria. Una vegada inconscient, aguantaries viu durant un parell de minuts i moriries per no poder respirar, per la radiació o, probablement, per un infart. No et congelaries perquè el buit ajudaria a mantenir la calor al teu cos.

47. La NASA es va gastar milions de dòlars a desenvolupar bolígrafs que funcionessin sense gravetat. Els russos van fer servir un llapis. Aquesta història és molt bonica, però no és autèntica, com explica Snopes. Als primers vols, els astronautes russos i americans feien servir llapis, però no eren una eina apropiada: la punta es trenca, la qual cosa no és agradable sense gravetat, i a més són inflamables, per la qual cosa suposen un risc en cas d'incendi. El boli espacial el va desenvolupar una empresa privada pel seu compte, la Fisher Pen Co., i la NASA els va comprar, després de provar-los, a un preu raonable.

48. El Sol és groc. El veiem groc per l'atmosfera, però en realitat és blanc. De fet i tal com explica IFL Science, les fotos d'astronautes sovint es retoquen perquè les vegem com estem acostumats.

49. El sol és una bola de foc. El sol és una bola de gas brillant. La reacció és nuclear, no química: el sol brilla, però no està en flames.

50. Pots veure la Gran Muralla Xinesa des de l'espai. Encara que hi ha polèmica sobre aquest tema, la veritat és que la gran muralla només té pocs metres d'ample, tant com una carretera o un aeroport. A més, és d'un color similar al de la terra que l'envolta. Sí que hi ha construccions humanes que es poden veure des de l'espai, com els hivernacles d'Almeria, el Parlament de Romania i la mina de coure de Kennecot.

51. Els diamants són trossos de carbó sotmesos a pressió extrema. En realitat, són minerals amb carboni que s'han exposat a aquestes altes pressions. Els diamants tenen entre tres mil milions i mil milions d'anys d'antiguitat. El carbó té uns 300 milions d'anys.

52. L'aigua condueix l'electricitat. En realitat, l'aigua pura és un bon aïllant. El que condueix l'electricitat són les impureses, com les diferents sals. Que és com la trobem habitualment, així que més val que seguim comportant-nos com fins ara pel que fa a aquest punt.

53. Si deixes caure un penic des d'un gratacel podries matar algú. Pesen molt poc i són plans, per la qual cosa caurien gairebé com una fulla, explica Scientific American. Fins i tot encara que caiguessin al buit, no serien capaços de travessar un crani. Tot i que faria mal. A Mythbusters també ho van posar a prova, amb ells mateixos.

54. Els gira-sols segueixen el sol. Només miren cap al sol de joves, quan necessiten aprofitar al màxim la llum. Quan creixen i maduren, es queden en una posició fixa, orientats a l'est.

55. “La supervivència del més apte” o “la supremacia del més fort” és un terme de Charles Darwin. És cert que Darwin va escriure la frase, però només en la introducció a la cinquena edició de L'origen de les espècies. I estava citant Herbert Spencer, que l'havia encunyat al seu Principis de biologia després de llegir la primera edició del llibre de Darwin. Darwin va escriure que havia usat el terme selecció natural, “però l'expressió utilitzada sovint per Herbert Spencer de la supervivència del més apte és més exacta, i és de vegades igualment convenient”.

56. L'home ve del mico. Darwin tampoc no ho va dir mai. El que va dir és que micos i homes tenim un ancestre comú, que com expliquen a ABC Science va ser un primat. Dir que venim del mico és com dir que som fills dels nostres cosins, tal com apunten a The Guardian.

57. Pots hipnotitzar una serp amb una flauta. Més val que no ho provis: les serps són sordes i el que les calma és el moviment de l'instrument. La cobra mou el cap no perquè està hipnotitzada, sinó perquè és la forma en la qual observa millor tots els moviments.

58. Les serps són sordes. No et pots fiar ni dels articles que desmenteixen mites, com aquest que estàs llegint. Encara que quedin hipnotitzades pel moviment del flautistes abans esmentat, les serps no són sordes. No tenen orella externa ni martell, però hi senten gràcies a les vibracions que arriben al seu crani i a la seva pell. Això els permet sentir les vibracions que es transmeten a través del terra i també els sons greus que arriben per l'aire.