La vacuna del xarampió també evita altres malalties infeccioses

Un nou estudi sobre la vacuna del xarampió acaba de revelar que no només protegeix contra aquesta malaltia, sinó també contra moltes altres malalties infeccioses. Els investigadors s'han adonat que, des que va ser introduïda, la vacuna ha pogut salvar més milions de vides de les quals es pensava i finalment poden explicar per què.

La seva introducció generalitzada en nens es va fer entre les dècades del 1970 i el 1980 i va causar un clar benefici en la salut pública. Només entre el 2000 i el 2013 va evitar 15 milions de morts, dit d'una altra manera, va salvar tots els nens que naixerien a Espanya durant 36 anys. De fet, la malaltia podria estar eradicada en molts països si no fos perquè, a finals dels noranta, un estudi fraudulent va difondre la dada falsa que la vacuna triple vírica (xarampió, rubèola i galteres) provocava autisme. Aquella connexió s'ha provat rotundament falsa en molts estudis, però ha avalat les creences dels antivacunes, el rebuig dels quals d'immunitzar els seus fills continua provocant brots en molts països desenvolupats, inclosa Espanya.

La veritat és que, gràcies a la vacuna, la mortalitat infantil es va arribar a reduir fins a un 75%, un descens tan dràstic que senzillament semblava impossible. Els epidemiòlegs van acceptar que els enormes beneficis en la salut d'aquesta vacuna devien recaure no només en els casos de xarampió que evitava, sinó en altres factors desconeguts.

Només entre el 2000 i el 2013 la vacuna va evitar 15 milions de morts

En un estudi publicat aquest divendres a Science, investigadors dels Estats Units i Holanda ofereixen una explicació convincent a aquest misteriós efecte secundari de la vacuna del xarampió. Pel que sembla, el virus del xarampió no només causa aquesta malaltia, sinó que també provoca “amnèsia” al sistema immune. Això suposa que la memòria dels glòbuls blancs per reconèixer antigens que no siguin el xarampió queda esborrada i fan que l'infectat sigui molt més susceptible a altres infeccions bacterianes, per exemple. Fins ara es pensava que aquesta amnèsia dura dies o mesos com a màxim, però el nou treball revela que en realitat s'estén fins a tres anys després de la infecció. La vacuna, assenyala l'estudi, evita l'amnèsia immunitària i protegeix el vacunat del xarampió i altres malalties.

Danys per a tota la vida

“La caiguda de la mortalitat infantil relacionada amb la vacuna del xarampió pot ser molt més gran del que es pensava”, escriuen els autors. “Això és especialment important ara que, sobretot en països rics, la reducció d'infeccions oportunistes durant la immunosupressió ocasionada pel xarampió i la poca freqüència de les infeccions en general ha portat el públic a pensar que el xarampió és una malaltia benigna”. Res més lluny de la realitat, ja que al món continuen morint 16 nens cada hora d'aquesta malaltia, la majoria en països en desenvolupament. De fet, la visió del xarampió com una malaltia poc greu, propiciada pel moviment antivacunes, s'explica només pel fenomen conegut com a “immunitat de grup”. Hi ha tanta gent vacunada que el virus no pot establir una cadena de contagis i els vacunats acaben protegint els qui no ho estan.

Un dels problemes que han impedit comprovar aquest efecte fins ara és la falta de dades sobre mortalitat i vacunació en una sèrie històrica. Els responsables de l'estudi han usat com a camp de proves tres països desenvolupats –els Estats Units, el Regne Unit i Dinamarca– amb dades fiables d'abans i després que comencés la vacunació massiva de nens. El seu estudi mostra un descens pronunciat, de vegades espectacular, de les malalties infeccioses després de l'inici de la immunització. Les dades corroboren el que ja s'ha observat en estudis previs amb animals i també en països en desenvolupament, on la vacuna va arribar a salvar la vida a nou de cada deu nens a les zones més pobres.

“Si el percentatge de població vacunada comencés a baixar es perdria la protecció afegida que descriu aquest estudi i hi hauria molta més susceptibilitat a infeccions perilloses entre nens”, ressalta Josep Maria Jansà, metge epidemiòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona. “El que descriu aquest estudi ho veiem en directe en països com Nigèria, on els nens infectats tenen encefalitis i, si sobreviuen, tenen un nivell de glòbuls blancs baix per a tota la vida”, ressalta Ángel Gil de Miguel, professor de Medicina Preventiva i Salut Pública en la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid. Per la seva banda, Ildefonso Hernández, president de la Societat Espanyola de Salut Pública, destaca que el mateix fenomen que s'observa als tres països analitzats bé podria haver-se donat al nostre país després de l'arribada de la vacunació, a principis dels anys 80. “Donada l'espectacular reducció de la mortalitat infantil i el guany en l'esperança de vida, és molt possible que Espanya també hagi estat un exemple d'aquest efecte”, destaca.