_
_
_
_

Els treballadors socials denuncien la impotència davant els desnonaments

El col·lectiu relata el seu dia a dia pel que fa als desallotjaments i donen suport a la ILP

Clara Blanchar
Concentració de la PAH contra un desallotjament a Girona.
Concentració de la PAH contra un desallotjament a Girona.PERE DURAN

Primer van ser els bombers alertant que la pobresa energètica costa vides. Explicaven que en molts incendis amb víctimes per cremades o inhalació de fum, la causa és la necessitat d'escalfar-se o cuinar amb mitjans molt precaris. Ara són treballadors dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona els qui relaten el seu dia a dia enfrontant-se a la crua realitat dels desnonaments, 43 al dia a Catalunya i amb presència de menors en el 75% dels casos.

Más información
La pobresa energètica costa vides
Rebel·lió a l’Ajuntament per donar reallotjament digne als desnonats

Professionals que estan al carrer o atenent a les oficines expliquen que els desnonaments s'han disparat des de l'esclat de la bombolla immobiliària. Expliquen l'angoixa de les famílies, asseguren que per als nens viure un desnonament és "una bomba" que tindrà seqüeles i relaten la seva voluntat de "fer prevenció, no de posar pegats".

Els testimonis assenyalen com, després del conveni signat entre el Consistori i els jutjats, moltes vegades són la primera cara que les famílies troben després de la porta el dia del llançament. Fins i tot abans que la comitiva judicial i la policia. "Som l'escut que utilitza l'administració per legitimar el desnonament i rebem tota la desesperança i l'angoixa de la família", diu un dels testimonis. "I després ja no pots col·laborar amb aquesta família perquè no confia en tu", apunta un altre.

"No volem ser marionetes al servei d'una legalitat injusta", afegeix una altra treballadora social, una posició que va portar els professionals dels Serveis Socials a rebel·lar-se el mes de gener passat i a advertir que es plantejaven deixar d'assistir als desnonaments.

Com en el testimoni dels bombers, el dels treballadors dels Serveis Socials també l’han difós les entitats que impulsen la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica: la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica. Els dos documents, d'una mica més de quatre minuts, pretenen il·lustrar la realitat amb què es troben els treballadors dels serveis públics quan entren en la intimitat de les víctimes de la pobresa. La ILP té el suport del Col·legi de Treball Social.

"Som l'escut que usa l'administració per legitimar el desnonament i rebem tota l'angoixa de la família", es queixa el col·lectiu

En aquest segon lliurament, la realització de l'autoanomenat Comando Vídeo de la PAH, els treballadors socials expliquen les situacions de tensió i angoixa que viuen els seus usuaris, i especialment els menors. "Per què hi ha tants nens diagnosticats de TDH a les zones deprimides de la ciutat? O tants nens i adolescents en els serveis de salut mental d'aquests territoris?", pregunta retòricament una treballadora social: "Algú hauria d'estudiar-ho", respon.

Els treballadors que apareixen en el vídeo asseguren que s'han convertit "en tramitadors de recursos", quan la seva feina hauria de ser la prevenció. "La nostra funció no és córrer en casos d'emergència, és prevenir l'exclusió social", aclareix un altre testimoni.

Després d'explicar les seves experiències, els treballadors mostren el seu suport a la ILP amb l'argument que podria garantir que ningú no sigui desnonat de casa seva sense una alternativa. "Garantir drets socials i deixar de fer caritat és bàsic. És llavors quan podrem fer treball social autèntic", afirma l'últim testimoni.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_