Propostes clares

Tard o d'hora s'havia de plantejar en la política espanyola la necessitat d'introduir reformes que facin front a les mancances i a les demandes de més eficiència democràtica. El que no s'ha de fer és llançar propostes de manera tan heterogènia com s'està fent, i sense explicacions precises sobre l'abast del que es proposa i sobre la manera de dur-ho a terme.

Això treu cap a una jornada com la d'ahir. Tan aviat com Susana Díaz va proposar, en el seu discurs d'investidura, el desbloqueig de les llistes de candidats, des del PP es va suggerir l'acord amb aquesta proposta i s'hi va afegir la necessitat de reformar el sistema perquè els comicis se celebrin a doble volta –com la mateixa Díaz havia dit dies abans–. A més, el president de la Junta d'Extremadura, José Antonio Monago, va anunciar pel seu compte la convocatòria d'una consulta als extremenys per saber si estan d'acord amb el fet que sempre governi la llista més votada.

Ja hi haurà temps de valorar l'important canvi de regles del joc suggerit per aquestes iniciatives. Però abans cal deixar clar que alterar les normes electorals és un tema que no admet improvisacions. Es comprèn el temor del PP a perdre poder a les mans del que molts dels seus dirigents anomenen “coalicions de perdedors”, però la governabilitat i l'estabilitat són temes massa seriosos per sotmetre'ls a una subhasta d'ocurrències.

Susana Díaz també ha proposat que els diputats només puguin dedicar-se a aquesta feina. És un altre debat pendent i, de fet, el PSOE intentarà la setmana que ve que es voti una idea semblant al Congrés dels Diputats, després del descobriment de les importants retribucions que una empresa constructora va proporcionar en el seu moment a dos diputats del PP, Federico Trillo i Vicente Martínez Pujalte.

La dirigent socialista andalusa proposa una incompatibilitat absoluta “entre la funció de parlamentari autonòmic i l'exercici de qualsevol altra activitat professional”. Té sentit que el treball polític no s'exerceixi en les estones lliures, sinó amb plena dedicació. Ara bé, aquest tema també necessita debat. Uns polítics massa professionals tendeixen a reforçar el poder dels aparells i de la disciplina partidista, en detriment de la connexió amb la societat; i al seu torn, uns polítics a temps parcial poden incórrer en abusos per excessiu batibull de les seves tasques amb altres activitats. En tot cas, val la pena considerar-ho de debò, amb el benentès que la dedicació exclusiva a la política hauria de ser-ho per un temps limitat i que obligaria a parlar de com retribuir aquesta exclusivitat.

La política és una activitat que gira entorn de la negociació i el compromís, sobretot en situacions sense majories absolutes. I per això cal, en primer lloc, que hi hagi propostes clares, detallades i transparents.