_
_
_
_

214 dones i nenes alliberades de Boko Haram estan embarassades

“Em van convertir en un objecte sexual”, denuncia una de les víctimes rescatades

José Naranjo
Lami Musa, una de les víctimes rescatades, amb el seu nadó.
Lami Musa, una de les víctimes rescatades, amb el seu nadó.Sunday Alamba (AP)

Almenys 214 dones i nenes, d'entre el miler d'ostatges que han estat rescatats de les mans de Boko Haram al nord-est de Nigèria durant els últims dies, estan embarassades, segons ha assegurat als mitjans de comunicació el doctor Babatunde Osotimehin, director executiu del Fons de Població de les Nacions Unides. “Algunes estan visiblement embarassades i d'altres han donat positiu en les proves”, ha afegit l'alt funcionari, que també ha revelat que la majoria requereixen atenció mèdica i psicològica urgent i especialitzada ja que han estat sotmeses a un estrès enorme.

“Em van convertir en un objecte sexual. Feien torns per ficar-se al llit amb mi. Ara estic embarassada i no sé de qui”. Asabe Aliyu, de 23 anys, és una d'aquestes dones i explicava així al diari nigerià Daily Times com havia estat la seva captivitat de sis mesos. Violades, casades per força, obligades a combatre, els seus marits o pares assassinats davant seu. Els seus relats, que van arribant amb comptagotes, reflecteixen tota la violència exercida contra elles pel grup terrorista més sanguinari de l'Àfrica. Aquestes dones i nens, alliberades la setmana passada en tres operacions militars al bosc de Sambisa, Estat de Borno, i aquest diumenge en un últim rescat al municipi de Madagali, es troben en l'actualitat en diferents camps de desplaçats de la regió nord-est, la majoria a Yola (Adamawa), on van arribar aquest cap de setmana després de diversos dies de viatge en camionetes habilitades per l'Exèrcit.

Asabe Umaru va relatar a la premsa: “Cada dia moria alguna de nosaltres i només esperàvem que arribés el nostre torn. No ens permetien moure'ns ni un centímetre, fins i tot per anar al lavabo ens acompanyaven”. Per la seva banda, Cecilia Abel va dir que li "donaven farina de blat de moro a la tarda per menjar. Molts dels capturats van morir al bosc de Sambisa”. El mateix rescat tampoc va ser fàcil. Les dones es van refugiar sota els arbres quan els soldats nigerians van arribar, però els terroristes van intentar obligar-les a acompanyar-los en la seva fugida. “Quan ens hi vam negar, van començar a apedregar-nos. Em vaig enganxar el fill a l'estómac per protegir-lo i em vaig encongir. Algunes van morir per les pedres”, va assegurar Lami Musa, de 27 anys.

Más información
“Boko Haram va degollar el pare davant meu”
L'Exèrcit nigerià unes 700 dones i nens en una setmana
Sense rastre de les 200 nenes raptades

Musa també va revelar que algunes van haver de veure com els membres de Boko Haram assassinaven els seus marits o pares davant seu. “Van segrestar tota la meva família i van matar el meu marit al bosc de Kilkasa quan jo estava embarassada de quatre mesos. Després, al bosc de Sambisa, dormíem al ras. Em van dir que quan tingués el fill em casarien amb un dels seus comandants. Passaven dies sense que ens donessin menjar ni aigua, fins que fa tres dies, la nit abans de ser alliberada, vaig donar a llum la nena”, va explicar a la BBC.

Un informe recent d'Amnistia Internacional va revelar que unes 2.000 dones i nenes han estat segrestades per Boko Haram en l'últim any, utilitzades pels terroristes com a esclaves sexuals, cuineres, obligades a casar-se amb els combatents o bé venudes per a matrimonis forçosos. Fins i tot algunes van ser forçades a combatre. Encara no hi ha notícies de les 219 nenes escolars de Chibok que van ser segrestades l'abril del 2014.

Les Nacions Unides i el Govern nigerià, que ja ha obert un nou camp per acollir les dones i els nens recentment alliberats, ja estan treballant en un programa específic per “ajudar-les a superar el trauma psicosocial que han viscut abans de reintegrar-les en la societat”, diu Osotimehin. “Algunes d'aquestes dones han estat sotmeses a un enorme estrès i han patit molt. Hem de treballar amb elles d'una en una. Mostren molts signes d'estar traumatitzades”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

José Naranjo
Colaborador de EL PAÍS en África occidental, reside en Senegal desde 2011. Ha cubierto la guerra de Malí, las epidemias de ébola en Guinea, Sierra Leona, Liberia y Congo, el terrorismo en el Sahel y las rutas migratorias africanas. Sus últimos libros son 'Los Invisibles de Kolda' (Península, 2009) y 'El río que desafía al desierto' (Azulia, 2019).

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_