Guindos admet que s’ha sortit de la recessió però no de la crisi

No gaire lluny del seu despatx, a Madrid, els sindicats enarboraven aquest Primer de Maig pancartes que deien: “Així no se surt de la crisi”. Just el contrario del que el ministre d'Economia, Luis de Guindos (Madrid, 1960), ha pretès plasmar en les noves previsions del Govern en les quals vaticina un creixement anual del 3% i la creació de 2,1 milions de llocs de feina fins al 2018. Guindos, pendent ara també d'aconseguir la presidència de l'Eurogrup –“tenim suports”, assegura– defensa que els ajustos més complicats s'han acabat.

Pregunta. No són previsions massa optimistes?

Resposta. Hi ha prudència: hem començat el 2015 amb un creixement del 0,9%, un 3,5% en taxa anualitzada. Ja és molt difícil que no es compleixin les previsions del Govern espanyol per aquest any. En ocupació, les dades de l'EPA del primer trimestre perfectament avalen una creació de 600.000 llocs de treball. És realista.

P. Però és un creixement que depèn en part que l'euro segueixi depreciat o el petroli barat tres anys més.

“El primer va ser sortir de la recessió, el segon ha de ser sortir de la crisi”

R. Quan t'allunyes en el temps pot haver-hi més dubtes, però tampoc crec que la previsió del 2016 sigui excessiva. L'important és que s'han corregit els desequilibris: l'economia espanyola és avui competitiva, l'ajust del sector immobiliari en alguns segments està molt avançat, s'ha fet el sanejament del sector financer, l'evolució pressupostària és diferent. Durant els propers tres anys, si no es cometen errors, es pot tenir un creixement proper al potencial.

P. Preveuen un augment molt limitat de la productivitat i dels salaris…

R. La projecció, de l'any 2016 al 2018, és que els salaris, la remuneració per empleat, creixin prop de l'1,5% de mitjana, per sobre de la inflació. I creiem que els costos laborals unitaris permetran que Espanya continuï guanyant competitivitat respecte de la zona euro. El risc per aquest quadre macroeconòmic és desfer les reformes. Em dirà que és un missatge electoral. Però la reforma del sistema financer, la del mercat laboral, la d'unitat de mercat, la reforma energètica..., jo crec que han funcionat.

“Desfer les reformes és el principal risc per al creixement”

P. Hi ha més contractes a temps parcial, el treball temporal repunta, els salaris d'entrada són més baixos. Tornem a sortir d'una crisi amb més precarietat?

R. La prioritat era deixar de destruir mig milió de llocs de feina i passar a crear-ne mig milió. Dit això, en l'última EPA, el nombre d'assalariats creix 465.000 persones en un any, prop de 300.000 de les quals tenien contracte indefinit i una majoria, a temps complet. En el contracte a temps parcial, estem per sota de la mitjana europea. Crec que és un tipus de contracte adequat per a alguns col·lectius, com els estudiants. La reforma laboral es va centrar a fer-lo més atractiu i pot funcionar com a porta d'entrada a un contracte a temps complet. No sé si hi ha algú que enyori l'evolució del mercat laboral el 2009, 2010, 2011…

P. El que preocupa són les condicions dels nous llocs de feina.

R. El primer va ser sortir de la recessió, el segon ha de ser sortir de la crisi. El que vull dir és que l'ajust bancari s'ha produït, l'ajust pressupostari s'ha produït, l'ajust immobiliari s'ha produït, fins i tot diria que l'ajust laboral ja s'ha produït. L'única qüestió ara és mantenir aquestes variables en uns paràmetres de normalitat, evitant excessos, i continuar amb reformes i ajustos. Però, per exemple, el tema pressupostari, amb un PIB nominal que creix al 4%, ara és molt més senzill.

P. Brussel·les ja ha avisat que falten ingressos per ajustar el dèficit al 4,2% del PIB.

R. El 2014 hem complert. I aquest any, com va dir ahir [per dijous] el ministre d'Hisenda, els ingressos tributaris estan creixent per sobre del pressupostat, tenim un estalvi en el pagament d'interessos d'uns 1.500 milions, el pagament en prestacions per desocupació és inferior del que s'havia pressupostat, es recuperen els ingressos de la Seguretat Social… Jo diria que l'objectiu és perfectament factible.

P. Tornarien vostès a aprovar l'amnistia fiscal, aprofitada per antics responsables públics o polítics del seu partit, com l'exvicepresident del Govern espanyol, Rodrigo Rato, per regularitzar diners pels quals no havien pagat impostos?

R. D'amnisties o regularitzacions, com en vulguem dir, a Espanya ja n'hi havia hagut abans, i també en molts països europeus. La valoració s'ha de fer en funció del context. A Espanya es va fer en un moment extremament difícil des del punt de vista pressupostari, havíem de buscar mesures. I no només és el que recaptes en el moment, sinó els actius que fas aflorar i que a partir de llavors comencen a generar ingressos. I s'ha aflorat un volum d'actius importantíssim. Tots érem conscients al Govern que tenia efectes que no són els ideals, però els avantatges superaven els inconvenients.

P. En aquests inconvenients es va tenir en compte que es podien acollir a l'amnistia fiscal antics càrrecs públics del seu partit, com Rato?

R. Jo no sé qui s'ha acollit a la regularització fiscal. I no és la meva obligació saber-ho. El que va valorar el Govern central va ser el context en el qual ens trobàvem, amb una caiguda en picat dels ingressos i una situació límit de l'economia espanyola.

P. L'Agència Tributària va anunciar que remetia al Servei de Prevenció de Blanqueig de Capital i Infraccions Monetàries (Sepblac) una llista de 700 persones acollides a l'amnistia per indicis de blanqueig de capital. Després, la premsa recull que en aquesta llista hi ha càrrecs públics. I finalment, el director de l'Agència Tributària diu al Congrés que hi ha informació molt rellevant. Com se li pot dir després a la gent que no ha de tenir aquesta informació?

R. Aquí cadascú és amo de les seves declaracions, i jo sóc amo de les meves. Hi ha 31.000 persones que s'acullen a la regularització el 2012, i entre aquestes 31.000 persones, n'hi ha unes 700 que tenen o han tingut exposició al sector públic. I per aquesta raó l'Agència Tributària les envia al Sepblac.

P. No es va explicar així.

R. Jo li dic exactament com va ser. Els casos d'aquestes 700 persones es remeten, no perquè hi hagi indicis de blanqueig de capital, sinó perquè són persones amb exposició al sector públic. I el Sepblac el que fa és veure si hi ha indicis, i retorna llavors la llista a l'Agència Tributària amb la certificació de si hi ha hagut moviments sospitosos o no.

P. I n'hi ha hagut?

R. Sobre això he de mantenir una confidencialitat estricta.

P. En la venda de CatalunyaCaixa amb prou feines s'ha recuperat el 2% de les ajudes públiques. Quants dels 22.500 milions injectats a Bankia es recuperaran?

R. El pla de privatització ens dóna temps fins al 2017, hem de maximitzar el valor per al contribuent. Però perfectament es pot recuperar la totalitat de les ajudes, el temps va a favor de la seva revaloració.

P. D'aquí a una setmana hi ha un altre Eurogrup per desencallar el tram final del segon rescat a Grècia. Hi haurà acord, aquesta vegada?

R. Hem perdut moltíssim temps, però jo espero que durant aquests dies hi hagi avenços notables. Ningú vol que Grècia surti de l'euro, però s'han de complir les regles. Això implica una llista de reformes que estem disposats a analitzar amb flexibilitat. Però l'objectiu de l'Eurogrup és que Grècia torni a créixer.

P. El que ha rebut Grècia fins ara són llistes amb ajustos pressupostaris durs.

R. Ja no és un problema de retallades, Grècia ha fet un esforç enorme. El que li queda a Grècia per implementar són les reformes econòmiques. L'economia grega no és productiva, no és competitiva i no genera creixement perquè no té els incentius correctes.