Katmandú no dóna l’abast per incinerar els seus morts

El fum de les pires funeràries envolta el temple de Pashupatinath, als afores de Katmandú. Els seus sacerdots normalment oficien una vintena de ritus mortuoris al dia. El terratrèmol de dissabte que ha deixat més de 5.000 morts ha multiplicat aquesta xifra, fins al punt que ja han perdut el compte. tot just acabada una cremació, les cendres s'entreguen ràpidament al riu Baghmati. Hi ha un altre cos esperant.

En una hora s'han acumulat una desena de cadàvers. Un és el de Suklal Bika, de 19 anys, que deixa una vídua de 18 anys, Bimala, una filla d'11 mesos i un altre nadó en camí. Havia anat a demanar ocupació a un hostal quan el terratrèmol va esfondrar l'edifici i va quedar soterrat. Un equip de militars nepalesos va recuperar el seu cos prop de l'estació d'autobusos de Gongabu. Per falta d'identificació, va estar al dipòsit de cadàvers durant tres dies fins que un soldat va activar el telèfon del noi i va contactar amb la seva família.

Els seus familiars han cobert el cos del jove amb un sudari i el transporten en una llitera. Primer han purificat el cadàver al riu, rentant-lo amb unes gotes d'aigua a la cara i als peus. L'han cobert de calèndules i encens abans de col·locar-lo acuradament a la pira funerària, feta de diverses capes de troncs ordenades de manera rectangular. Els seus familiars, alliçonats pel sacerdot, compleixen el ritu: cinc voltes en el sentit de les agulles del rellotge, una per cada element de l'Univers: terra, aire, aigua, foc i cel.

Un dels seus nebots és l'encarregat de complir el ritu definitiu, prendre el foc que enviarà l'ànima del seu familiar al cel i permetrà la seva reencarnació. Quan les flames comencen a cremar, el sacerdot alimenta la pira amb palla i fusta. En una hora aproximadament, el cos s'haurà convertit en cendres, que el sacerdot llançarà al riu perquè es reintegrin en el cicle de la vida. Després de netejar la plataforma, és el torn d'un altre.

El servei no és gratuït. Els sacerdots poden cobrar prop de 1.000 rupies nepaleses, o uns nou euros. Cal pagar la llenya, i l'ús de la plataforma. També als que porten el cos fins a la pira. El servei complet pot costar prop de 5.000 rupies. És una suma molt alta per a Bimala Bika, la jove vídua, a la qual espera un futur incert. “No té educació formal. Si fos un home, podria emigrar a Qatar o a Dubai, als països del Golf. Però com a dona no té aquesta possibilitat. Potser es pot col·locar de treballadora en alguna granja”, afirma Khum Raj Bika, de 30 anys i oncle de la dona.