Monedero trenca amb Iglesias i clava un cop dur a Podem

Juan Carlos Monedero va deixar aquest dijous la direcció de Podem, on des del naixement de la formació va exercir un paper clau com a ideòleg i impulsor del projecte. Ho va fer hores després de criticar, amb to amarg i ostensible decepció, l'estratègia política actual –crítiques compartides per molts simpatitzants i alguns càrrecs– que reflecteixen en la seva opinió un distanciament de l'esperit fundacional del partit i certifiquen l'existència de discrepàncies a la cúpula. El professor de ciències polítiques de la Universitat Complutense de Madrid les va qualificar de "debat d'idees" i va demanar que no es tradueixin en "xoc agònic".

Aquest debat, va reconèixer en una entrevista a Radiocable, és una mostra de la "tensió" que existeix entre les dues ànimes de Podem i que ara ha aflorat amb més força davant la primera gran prova de foc de l'organització: l'elaboració del programa, del qual el mateix Monedero era responsable, i l'estratègia política davant les eleccions autonòmiques i municipals del 24 de maig. La reflexió pot resumir-se en una frase. "M'agrada més Galeano que Juego de tronos", va considerar sobre la sèrie, tan citada pels portaveus de Podem.

La direcció de Podem, que es debat entre la moderació i la gosadia, entre la responsabilitat institucional i el batec dels seus cercles i del 15-M, va deixar caure el secretari de procés constituent, encara que la decisió d'abandonar els òrgans de direcció sostenen que va ser seva. Monedero va fer dilluns el primer avís. "S'està tancant una etapa", va dir en un col·loqui. Dijous a la tarda va parlar amb Pablo Iglesias i li va comunicar les seves intencions. Iglesias ho va anunciar públicament poc després de les sis de la tarda. "He tingut fa uns minuts una conversa amb Juan Carlos Monedero. Ha presentat la seva dimissió dels òrgans directius de Podem i l'he acceptat", va afirmar.

Pablo Iglesias

"Potser en Juan Carlos no és un home de partit, és un intel·lectual que necessita volar", va reflexionar Iglesias, qui, en qualsevol cas, va admetre que no comparteix "algunes de les reflexions" que van portar Monedero a allunyar-se de la primera línia de la política i provar d'impulsar el projecte des d'on va néixer, és a dir, "el carrer i la reflexió".

"L'agulló crític de Monedero és imprescindible per a mi i per a nosaltres com a formació política. Necessitem aquest agulló i a Juan Carlos volant i amb molta més llibertat per fer el que fa millor i posar el dit a la nafra", va assenyalar Iglesias, qui va reconèixer que va haver-hi "amargor" en les seves reflexions. "També sonen amargues les meves paraules quan parlo de la seva dimissió", va afegir. "És clar que ha hagut de sofrir", va prosseguir el líder de Podem abans d'al·ludir a les circumstàncies que va travessar. Situacions que va qualificar de "les més complicades".

Monedero va viure al gener un pols amb el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, després de conèixer-se els cobraments de més de 400.000 euros per treballs d'assessoria als Governs de Veneçuela, Bolívia, l’Equador i Nicaragua. Una quantitat que va percebre a través de la seva empresa, Caja de Resistencia Motiva2. A partir d'aquest moment, el cofundador de Podem va limitar la seva presència pública de manera notable, mentre que la seva participació en la campanya de les eleccions andaluses del 22 de març va quedar reduïda a pocs actes, on va poder mantenir un contacte directe amb les bases de la formació.

Malgrat haver reivindicat sempre la seva condició de "particular" o ciutadà del carrer, Monedero ha exercit durant mesos, i en una època decisiva per a l'impuls de Podem en les enquestes, com a portaveu del partit –segons molts sondejos, el primer en estimació de vot–, cosa que l’obligava a tenir una responsabilitat i molta presència en els mitjans de comunicació.

Ara, el politòleg considera que "el poder va fer bé els deures" contra ell. Troba a faltar l'època en la qual podia actuar com un vers lliure. "Em ve de gust tornar a recuperar la meva veu pròpia abans que seguir sent una part de la roda dentada d'un aparell. I vull poder debatre amb els mitjans, amb la societat civil, amb altres partits, amb els que pensen diferent sense que les meves opinions es vegin frenades per res que no siguin les meves pròpies conviccions", va assenyalar dimarts passat a EL PAÍS.

En aquesta "roda", que va qualificar també de "remolí", Monedero no s'ha sentit còmode amb determinades dinàmiques, que d'altra banda pertanyen a la vida orgànica de totes les forces polítiques. Dijous es va mostrar decebut, desenganyat i defraudat davant els equilibris de la primera línia de l'activitat de partit i va reconèixer que l'organització que va fundar ha caigut en alguns vicis de la competició electoral. "De vegades [fa que] ens assemblem al que volem substituir. Això és una realitat", va assegurar el responsable del programa marc del partit, que es presentarà dimarts que ve.

Per Monedero, "Podem cau en aquest tipus de problemes perquè deixa de tenir temps per reunir-se amb un petit cercle, perquè és més important un minut de televisió o és més important allò que et sumi a l'estratègia col·lectiva...". Tot i així, va voler deixar clar també que la seva formació "és la més decent en la política espanyola".

Segons l'anàlisi de Monedero, en el moment en què les forces polítiques tenen com a principal objectiu "accedir al poder" entren també "en el joc electoral i comencen a ser ostatges del pitjor de l’Estat, de la seva condició representativa". Monedero, que en el passat va expressar dubtes sobre l'eficàcia del 15-M, crida ara a recuperar l'esperit dels "orígens".

"El ball electoral és molt frustrant perquè no deixa espai per als matisos, per a les escales dels grisos entre el blanc i el negre, prima més jugar amb el que la ciutadania ja pensa que amb el que vols proposar-li. I perdem insolència, desobediència, coratge. Podem s'ha construït així i és important que no perdem aquesta frescor". Aquestes paraules formaven part de la seva reflexió abans de prendre la decisió definitiva, i remeten a un moment del qual el mateix Pablo Iglesias diu tenir "certa nostàlgia". Però ara, com va insistir aquest dijous, la seva meta és tenir responsabilitats de Govern. I això inclou explorar pactes, fer equilibris amb el programa i, en definitiva, ser un partit polític.