Cinc universitats catalanes tenen facultats en el ‘top 50’ del món

La universitat espanyola treu pit en els rànquings internacionals facultat a facultat, i especialment la catalana. En l'últim rànquing QS per matèries, publicat aquest dimecres, hi apareixen set campus espanyols les carreres dels quals figuren entre les 50 millors del món. D'aquests, cinc són catalans. L'informe analitza 36 carreres, com ara Medicina, Dret, Filosofia, diverses enginyeries i Farmàcia, entre d'altres.

En els llocs superiors de les llistes hi apareixen facultats de sis universitats públiques espanyoles i una de privada. Arquitectura i Construcció Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya és la primera classificada de les espanyoles, en el lloc 22. També hi apareixen quatre universitats catalanes més (Universitat Autònoma de Barcelona, Pompeu Fabra, Ramon Llull i Universitat de Barcelona) i dues de Madrid (Carlos III i Complutense). També hi apareix una escola de negocis, Esade Business School.

Universitat Pompeu Fabra

Universitat Ramon Llull (privada)

Universitat Carlos III

Economia i Econometria (38)

Universitat de Barcelona

Universitat Complutense de Madrid

En aquest rànquing per facultats, que QS publica des del 2011, els primers llocs són per a les institucions que acostumen a encapçalar les classificacions mundials. Els principals campus nord-americans copen els primers llocs per carreres en la majoria dels casos.

L'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) de Boston és la primera en 11 carreres, com Física i Astronomia, Lingüístiques o diverses enginyeries, entre d'altres. La Universitat de Harvard, també a Boston, encapçala les llistes en 10 facultats, com Sociologia, Ciències Polítiques, Medicina i Dret, entre d'altres. La britànica Oxford apareix com a primera de la llista mundial en Llengües Modernes i Geografia. Cambridge és primera per Llengua i Literatura Angleses.

Als campus espanyols els costa molt colar-se entre els 200 primers del món en les classificacions de referència, Xangai (ARWU), Times Higher Education (THE) i aquest últim, QS. Però la fotografia millora quan es revisa l'especialització. En la classificació publicada recentment, 19 universitats espanyoles figura entre les 200 millors del món en 35 de les 36 carreres analitzades (totes excepte Estudis de Desenvolupament).

L'informe sobre carreres de QS, com la majoria dels grans rànquings, mesura la reputació acadèmica i la producció investigadora. Per a la reputació, van fer qüestionaris a 85.602 acadèmics i 41.910 empresaris, segons una nota de l'organització. Els primers podien triar fins a 30 universitats –del seu país, el seu continent i de la resta del món– entre les millors de la seva pròpia especialitat. Als ocupadors se'ls preguntava quins consideraven les més prestigioses a l'hora de contractar universitaris de les seves branques.

Per a la producció investigadora, es van revisar 17,3 milions d'articles i més de 100 milions de cites publicades en les bases de dades Scopus i Elsevier, a més d'aplicar un índex que relaciona la quantitat d'investigació d'una facultat amb el nombre de citacions.

El pes d'aquestes quatre variables –enquestes a acadèmics, a ocupadors, bases de dades i l'índex– no és el mateix en tots els casos. En Filosofia, per exemple, el 90% de la nota final depèn de l'opinió dels acadèmics perquè les publicacions són més escasses, explica una portaveu de QS. En el cas de les enginyeries, la investigació va suposar el 30% de la nota final.