“Luis Suárez sempre és perillós”

Educat al planter del Madrid, fa tres temporades Kiko Casilla (Alcover, Alt Camp; 1986) mirava els partits de l'Espanyol des de la banqueta. Avui és un dels capitans i el número 1, sense discussió, del quadre de Sergio González.

Pregunta. Al pati de l'escola jugava de porter?

Respuesta. Sí, sempre. I no era perquè a la meva família algú hagués estat porter, m'agradava llençar-me a terra i fer una mica l'indi.

P. A més de porter, era aficionat del Madrid, era l'estrany del col·legi?

R. De porters n'hi havia uns quants; d'aficionats del Madrid, menys. El meu poble és de 6.000 habitants i del Madrid n'érem pocs.

P. Recorda què feia el dia del Tamudazo?

R. Sí, en aquella època jugava al Castilla i com que tenia dies lliures estava tornant a Tarragona amb cotxe. Venia escoltant el Barça-Espanyol per la ràdio i just quan passava per Saragossa, que estava jugant a La Romareda contra el Madrid, vaig sentir el gol, gol, gol i no sabia qui havia marcat. Era el gol de Tamudo.

P. El va celebrar?

No pensem a amargar la vida al Barça, només volem guanyar el derbi per primera vegada a casa”

R. No, però em vaig posar bastant content…

P. L'Espanyol torna a tenir la possibilitat de complicar la Lliga al Barça.

R. Nosaltres no som els jutges de la Lliga, en l'única cosa que pensem és a guanyar els nostres partits. Sí que és bonic, com que estem, entre cometes, salvats i amb aspiracions d'aconseguir la setena plaça, rebre els dos grans a casa. És una motivació extra, a principis de temporada hauríem signat arribar d'aquesta manera al final. Però, sincerament, no pensem a amargar la vida al Barça.

P. Vostès no, però la gent sí.

R. L'afició vol guanyar, fastiguejar una mica i posar les coses difícils al Barça. Però nosaltres pensem en els tres punts i a guanyar el derbi per primera vegada a casa. Seria una cosa històrica.

P. És diferent aquest Barça?

R. Defensivament estan molt bé i més intensos, més durs. El motlle sempre hi és: triangulació, possessió i trobar buits que semblen gairebé impossibles. Ells solen marcar molts gols en els un contra un i amb passades de la mort, però aquest any tenen davanters amb més recorregut. Són més verticals.

Defensivament estan molt bé i més intensos, més durs”

P. Al porter en què l'afecta?

R. És més difícil, et poden marcar gols d'una manera o l'altra.

P. Durant la setmana s'ha entrenat diferent?

R. Amb el Tommy [N´Kono, entrenador de porters de l'Espanyol] hem fet el mateix treball de sempre en la prèvia del Barça: molts un contra un. Saps que algun en tindràs. I amb l'equip hem fet exercicis de replegament i defensar en espais ben reduïts, que és on el Barça segueix sent molt fort. És un equip més complet, ja no només dominen la possessió, sinó que també surten llançats en atac amb Neymar i Suárez, que són molt perillosos.

P. Què li han donat al Barça?

R. Luis Suárez sempre és perillós. S'adapta a diferents estils. Abans, al Liverpool, li tiraven una pedra i se les arreglava tot sol. Ara té gent al voltant que el potencia. Neymar, que tot i que hi ha gent que diu que està malament, torna a estar en ratxa i és molt vertical. A més, tenen Messi… Què més es pot dir d'ell?

El Barça és un equip més complet, ja no només dominen la possessió”

P. Li va cridar l'atenció l'adaptació de Bravo?

R. Substituir Valdés, amb tot el que això significava, i amb el que havia donat al Barça, era molt difícil. Suposo que Claudio tenia clar que tindria la lupa molt a sobre perquè les comparacions sempre hi són quan se'n va un porter i n'arriba un altre. Però no em va sorprendre, és internacional, capità de la seva selecció i ho està fent molt bé.

P. Ter Stegen sí que el va sorprendre?

R. Sí, perquè no l'havia vist mai. Amb el peu té un domini increïble. Xuta en llarg amb molta precisió i a l'hora de parar té l'estil alemany, tipus Neuer. No és el mateix jugar al Monchengladbach, que arribar al Barça i fer el mateix. Això és el difícil. Si el van fitxar és perquè li van veure condicions i segur que l'entrenador de porters ha fet molta feina.

P. En quin sentit?

R. A ensenyar-li la filosofia que tenen i explicar què volien d'ell. La feina diària hi fa molt.

P. Per què el dia que es va involucrar l'Espanyol en els suposats tripijocs del partit contra l'Osasuna va ser vostè el que va parlar?

R. Sóc un dels capitans i em van preguntar si volia sortir i vaig dir que sí. Havia jugat aquest partit i no tenia res a amagar.