Un 25% dels espanyols creu que el Sol gira al voltant de la Terra

Un 30% dels espanyols creu que els humans van conviure amb els dinosaures –en línia amb la sèrie de dibuixos animats Els Picapedra, tot i que en realitat més de 60 milions d'anys separen els dos grups– i un 25% pensa que és el Sol el que gira al voltant de la Terra i no a l'inrevés. Les dades, no obstant això, són només relativament desoladores. El 2006, només la meitat de la població sabia que homes i dones no van coincidir amb els dinosaures i gairebé el 40% desconeixia que és el nostre planeta el que fa voltes entorn del seu estel.

L'Enquesta de Percepció Social de la Ciència, presentada aquest matí per la secretària d'Estat de R+D+I, Carmen Vela, recalca que l'alfabetització científica dels espanyols ha millorat des del 2006, passant d'una mitjana de respostes encertades del 58% al 70%.

Malgrat tot, tan sols el 46% dels ciutadans sap que els antibiòtics no curen malalties causades per virus, sinó només les originades per bacteris. L'11,5% nega que els éssers humans procedeixin d'espècies animals anteriors, cosa que podria ser un pòsit de l'època en la qual l'Església catòlica va prohibir parlar d'evolució a la televisió espanyola.

Un 30% dels ciutadans creu que els humans van conviure amb els dinosaures

El 27% pensa, a més, que tota la radioactivitat del planeta està generada per l'ésser humà. En realitat, el 80% de la radiació que rep una persona al llarg de la seva vida procedeix de fonts naturals, com els rajos còsmics i el gas radó del subsòl. Gairebé el 20% restant prové de proves mèdiques, com radiografies. I tot just un 0,01% es deu a l'activitat de les centrals nuclears, segons el Comitè Científic de les Nacions Unides sobre els Efectes de la Radiació Atòmica.

Aquesta falta de coneixements científics bàsics podria explicar per què el 54% dels consultats rebutja de manera directa l'energia nuclear. L'enquesta, elaborada per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (Fecyt), també apunta que el 42% dels espanyols repudia el cultiu de plantes modificades genèticament, davant del 17% que hi dóna suport i el 24% que opina que els seus beneficis i perjudicis estan equilibrats.

Quant a la fracturació hidràulica (fracking) –la polèmica tècnica per extreure gas infiltrat a més de 2.000 metres de profunditat mitjançant còctels de substàncies químiques–, el 24% dels ciutadans ho rebutja, enfront del 17% que ho veu amb bons ulls. Gairebé el 43% dels espanyols encara no sap què és la fracturació hidràulica.

La Fecyt, dependent del Ministeri d'Economia, destaca dades positives, com que la imatge de la ciència entre els ciutadans ha millorat un 12% durant els últims dos anys. Ara, el 60% dels consultats afirma que la ciència té més beneficis que no pas perjudicis, davant del 53% del 2012. No obstant això, sembla que el concepte del que és la ciència tampoc és clar entre els ciutadans. Un 27% dels enquestats considera l'homeopatia "molt o bastant científica", malgrat que es tracta d'una pseudociència sense eficàcia demostrada. Un 14% defensa els horòscops.

L’interès per la ciència és el doble en homes (20%) que en dones (10%), fins i tot en els més joves

Vela ha lamentat l'existència de dues bretxes en la població: una de generacional i una altra de gènere. Els joves d'entre 15 i 24 anys són els que més s'interessen per la ciència. Un 25% esmenta espontàniament la ciència i la tecnologia quan se'ls pregunta per tres temes pels quals se sentin interessats. En la franja de 45 a 54 anys, el percentatge no arriba al 12%.

“La bretxa de gènere és realment preocupant”, ha assenyalat Vela, que va ser presidenta de l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues abans de ser nomenada responsable de ciència al Govern de Mariano Rajoy. L'interès per la ciència és el doble en homes (20%) que en dones (10%), i aquest desfasament es detecta en totes les franges d'edat, fins i tot en els més joves.

“Aquesta bretxa es pot deure a la poca visibilitat que es dóna a les dones científiques. Fins i tot en els premis –el percentatge de dones guardonades no arriba al 5%– estan pràcticament absents”, ha denunciat Vela.

L'enquesta mostra que els ciutadans sol·liciten més informació científica als mitjans de comunicació. Entorn del 60% dels consultats afirma que el nombre de notícies de ciència és “insuficient” en premsa en paper, ràdio i televisió. Només els mitjans digitals cobreixen les demandes d'informació científica, segons els enquestats.

Internet ja és la primera font d'informació científica per al 40% dels ciutadans, sobretot els joves. Un 84% dels xavals d'entre 15 i 24 anys i un 78% de les persones de 25 a 34 anys acudeixen a Internet com a primera font d'informació científica. Les seves principals vies d'accés a la informació científica són la Wikipedia, la premsa generalista en línia i les xarxes socials.