Un pare s’atribueix el crim racista del Besòs per salvar el seu fill

La mort d'Ibrahima Dieye, de 32 anys, al barri del Besòs no va ser per motius racistes, ni va ser intencionada. Aquesta és almenys la tesi que aquest matí han defensat els quatre acusats pel crim, que va tenir lloc el gener del 2012: el pare, Antonio Fernández, com a inductor, i tres dels seus fills, un d'ells (el gran) com a autor material de l'homicidi que va encendre la metxa de l'odi racial al límit entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs.

Malgrat que els testimonis van identificar el fill gran com a autor del tret mortal, i malgrat que les proves l'incriminen (els forenses li van trobar restes de pólvora a la roba), el pare ha defensat amb vehemència la "innocència" del seu fill. L'home ha assumit, tot i que només parcialment, la responsabilitat pel crim. Ha afirmat que l'arma es va disparar "de forma accidental", que en cap moment va tenir la intenció de matar Ibrahima i que en cap cas el va moure l'odi racial.

Els fets es van produir la tarda del 3 de gener del 2012 i, segons la Fiscalia, van anar d'una altra manera. Un grup de joves senegalesos jugava a futbol davant de l'habitatge dels Fernández, una família d'ètnia gitana. L'home els va recriminar el seu comportament amb amenaces i insults. "Fills de puta, negres de merda, marxeu al vostre país". Els nois no s'hi van enfrontar, però Fernández va decidir fer cops a la persiana perquè els seus fills baixessin i, sempre segons la Fiscalia, els va instigar a venjar-se. "Aquests negres m'han faltat al respecte. Cal matar-los a tots". El fill gran va sortir de casa amb una pistola. Va disparar primer al cel. El segon tret va impactar al tors d'Ibrahima, que va morir a l'acte.

En la seva declaració, plena de llacunes i contradiccions, Antonio Fernández ha negat el mòbil racista i s'ha presentat com a víctima. "Els gitanos i els negres sempre hem estat els més perseguits i humiliats del món. No sóc racista", ha explicat davant del jurat popular. Segons la seva versió, es va limitar a dir als senegalesos, amb bones maneres, que allà no es podia jugar a la pilota perquè es podien trencar els vidres. "Un es va posar tot fort i em va dir que jo allà no manava. Em vaig veure encerclat i vaig tenir por", ha explicat.

Fernández ha afegit que va demanar ajuda als seus fills no per enfrontar-se als senegalesos, sinó per "arreglar les coses bé", amb diàleg. Dos dels fills (també acusats, encara que per lesions), Rafael i Salvador, van baixar de seguida. "No sé què va passar, però els negres van començar a trucar per telèfon i en van venir més". El fill gran, que afronta una petició de 20 anys de presó, "no hi era", ni va utilitzar la pistola contra Ibrahima.

El pare ha explicat que Salvador va disparar el tret a l'aire i que això va provocar un atac del grup de senegalesos. Després, d'alguna forma que no ha sabut concretar, l'arma va acabar a les seves mans. Antonio Fernández tampoc ha estat capaç d'explicar com va disparar. "Estàvem forcejant i lluitant perquè no ens traguessin la pistola. Jo potser vaig poder agafar-la i es va disparar. No sé si algú em va tocar o es va prémer el gallet, però es va disparar". "Sóc culpable de la mort, però jo no diria que l'he matat, va ser un accident després d'un frec a frec", ha afegit. El pare va dir que si el seu fill gran va ser identificat és perquè els Mossos "li tenen mania": "Fa deu anys que roba i no l'enxampen mai".