El Barça es queda curt a Grècia

L'esprint del Barça s'ha quedat curt en el vesper de l'Olympiacos i ara és a un pas de l'abisme. Aquest dijous es tornarà a plantar a l'Estadi de la Pau i l'Amistat en una situació límit. O guanya o perd el bitllet per la final four de Madrid. Necessitarà, sens dubte, una actuació més contundent i diàfana, menys discontínua, si vol igualar la sèrie i jugar-s'ho tot a una última carta al Palau Blaugrana.

Abrines ha disposat d'un triple en l'últim segon per poder fer l'estocada, però ha fallat. Com ha fallat Oleson dos triples en l'agonia en què s'han convertit els últims segons des que Navarro, quan quedava un minut, ha posat el 70-69 en el marcador.

L'esprint final del Barça ha sorprès un Olympiacos que ja cantava victòria quan Printezis ha culminat la seva traca quan quedaven poc més de dos minuts (70-62). Però el Barcelona ha galopat en aquest tram en què els àrbitres han hagut de recórrer un parell de vegades a la repetició de les jugades per vídeo per decidir qui ha estat l'últim a tocar la pilota.

En la voràgine, el Barça ha anat rebaixant la diferència, cuirassat en defensa i actuant com una gota malaia en atac. Li ha faltat un últim cop de ronyó, que entrés un d'aquests triples d'Oleson o Abrines. Ha pagat les seves intermitències anteriors durant el partit. Spanoulis ha tornat a moure els fils i l'Olympiacos ha actuat a estrebades. El Barça s'ha descompost en diverses ocasions. Tomic ha comès faltes molt ràpid, la quarta just començar l'últim quart. I no hi ha hagut qui pogués frenar Spanoulis primer, ni Printezis al final.

Doellman ha aparegut durant el tercer quart amb vuit punts gairebé consecutius. Però tal com ha emergit, s'ha esvaït. La seva actuació retrata la del seu equip en general. Una muntanya russa. Molt vulnerable en diverses ocasions. Ha encaixat dos parcials de 8-0 i un altre, ja a l'últim quart, de 9-0. Ha estat capaç de reenganxar-se al partit, de tornar a tenir opcions. Fins i tot s'ha posat per davant (57-60). Però no ha aconseguit mai dominar el joc, marejat sempre pel domini dels fils que ha exercit Spanoulis.

El base grec és l'amo i senyor a l'Estadi de la Pau i l'Amistat. Gronxa la pilota, atreu els rivals, llança o penetra quan ho creu oportú, força personals o assisteix a conveniència. Els seus 15 punts, les seves nou assistències, la partitura que interpreta decanta el curs dels esdeveniments. El Barça ha actuat sempre a remolc. Sempre li ha faltat la contundència imprescindible per vèncer en una pista en la qual són necessàries paraules majors. No n'hi ha prou amb mitges tintes. Les ratxes de Doellman, de Navarro, de Lampe, de Satoransky no s'han vist reforçades per un joc d'equip més compacte.

Al Barcelona li ha faltat més agressivitat, més velocitat en les transicions defensives al principi i molt més encert en els tirs, tant de dos com de tres, i més aportació d'alguns jugadors, sobretot de Marcelinho,Thomas o Pleiss. I així i tot, ha acariciat el triomf. No ho ha aconseguit, i ara es troba en una situació molt compromesa, amb la necessitat imperiosa de vèncer aquest dijous per igualar l'eliminatòria o dir definitivament adéu a la final four de Madrid.