Atac variat, defensa limitada

El campió francès ha arribat a l'eliminatòria molt castigat per les lesions i les sancions, cosa que en condiciona el potencial. Encara que semblava que al Camp Nou presentaria el seu millor equip, barrejarà retorns importants amb frustracions inesperades.

L'interruptor. Amb 22 anys, Verratti ja és un dels millors migcampistes d’Europa. La seva personalitat li atorga jerarquia, la seva prematura saviesa li concedeix credibilitat. Quan ell juga, el PSG està ordenat. Com si hagués seguit l’empremta de Xavi, no necessita alçada ni múscul per imposar-se en una zona del camp que exigeix un físic imponent només si no es té un cervell privilegiat. Gaudeix d'una facilitat natural amb la pilota per trobar solucions als problemes, estimula el joc d'atac i dóna repòs en la sortida. Tot, a través de la passada i la delicadesa tècnica, però també gràcies a un canvi de ritme en la conducció que li permet eliminar rivals.

És un director d'escena que mescla amb el desplegament intens de Matuidi i interpreta els principis d'amplitud i profunditat per marcar el rumb ofensiu de l'equip. Més enllà del seu talent tècnic, injecta agressivitat a l'equip en la pressió, orgull competitiu en la disputa, rebel·lió contra les inèrcies. El seu gran patrimoni és el valor que dóna a la pilota, tant quan s'expressa a través seu com quan la persegueix. Responsabilitat i passió.

La referència. Malgrat que el PSG té dos dels millors davanters del món, Cavani no serà mai Ibrahimovic. Però no només Cavani, ni Lewandowski, ni Luis Suárez, ni Benzema, ni Diego Costa, ni Agüero, ni Tévez, ni el nouvingut Harry Kane. Tots ells són davanters majúsculs, golejadors voraços. Però el suec és moltes més coses. Cavani és un acabador de jugades que pensa en com i on oferir-se perquè algú el convidi a la rematada, ja sigui en profunditat o a les centrades laterals, o fins i tot amb maniobres individuals prop de l'àrea per explotar la mínima esquerda defensiva que suposi una línia de xut.

No obstant això, quan el gegant escandinau juga, el seu equip té sempre una descàrrega per a la segona línia, un soci per a la combinació, un proveïdor per als desmarcatges dels companys, un recurs en forma de joc directe si la sortida de pilota s'encalla, un rematador imprevisible i una ànima intimidatòria. Així, no se sap si és millor intentar que no participi gaire, a risc de perdre els enfrontaments personals, o no desgastar-se en el cos a cos perquè les seves maniobres posteriors no produeixin desequilibri. Ibra condiciona el pla col·lectiu, però millora la qualitat de vida.

Cabaye podria actuar de migcampista, una solució correcta de poc pes i dimensió

El problema. L'absència de Motta per lesió, la limitació física de David Luiz en l'anada i la confirmació de la baixa per avui de Thiago Silva pel problema muscular que li va fer abandonar el partit de París han restat llibertat a Blanc en l'elecció del migcampista. Motta és un savi d'aquest ofici al centre del camp triangular perquè segurament va ser la primera versió moderna d'aquest rol al Barça per la seva capacitat física, intel·ligència tàctica i ús de la pilota en espais reduïts. Certa tendència a les distraccions sumada a la mala sort amb les lesions van tallar el seu creixement blaugrana, però el seu immens talent li ha permès tenir una carrera esportiva fèrtil.

Una segona opció fiable podria haver estat David Luiz si Blanc hagués tingut el trio de centrals de primera categoria que reuneix en la plantilla, però només Marquinhos ha estat a la seva disposició en els dos partits. Aquest últim, amb tots sans, fins i tot hauria pogut ser l’escollit com a ombra de Neymar en el lateral dret després de la seva gran actuació sobre Hazard al camp del Chelsea. Després d'aquests accidents físics, sembla que el PSG tornarà a recórrer a Cabaye per davant de la línia defensiva, una solució correcta però amb menys pes i dimensió del que necessita un equip per equilibrar el centre del camp sense hipotecar la llibertat de Verratti i Matuidi.