Finlàndia tria a les urnes una sortida a la seva profunda crisi econòmica

L'economia ha monopolitzat la campanya de les eleccions legislatives que aquest diumenge se celebren a Finlàndia. No podia ser de cap altra manera: el país ja registra tres anys consecutius de creixement negatiu i el seu PIB és inferior al del 2007. El deute públic s'ha duplicat durant l'última dècada i ja sobrepassa el 60% del PIB. El Govern de coalició sortint s'ha vist absolutament sobrepassat pels fets i ha conclòs el seu mandat amb una guerra oberta entre conservadors i socialdemòcrates, els dos principals partits de la coalició. Els sondejos auguren un canvi de govern, amb la victòria de l'opositor Partit de Centre.

L'enquesta més recent, difosa aquest dijous per la televisió nacional YLE, revela que els centristes del milionari enginyer Juha Sipilä han afermat el seu avantatge i podria rebre el 24% dels vots, davant del 16,9% del seu principal rival, el partit conservador Kokoomus de l'actual primer ministre, Alexander Stubb.

Segons la mateixa enquesta, el partit populista d'ultradreta Veritables Finlandesos, l'altra gran força de l'oposició, podria aconseguir el tercer lloc amb el 16,7% dels sufragis, en detriment dels socialdemòcrates, que cauria a la quarta plaça amb el 15,1% de les paperetes.

Com que la victòria centrista sembla assegurada, el que realment desperta l'interès en els comicis d'aquest diumenge és el resultat que obtindran els altres tres grans partits, ja que podria ser decisiu quan Sipilä esculli els seus socis per formar un govern de coalició. L'escàs marge entre conservadors, populistes i socialdemòcrates, amb menys de dos punts de diferència entre ells, i l'alt nombre d'indecisos –gairebé el 40% dels enquestats– deixa molt obert el resultat final.

Sipilä ha admès en diverses ocasions que no descarta no formar una coalició amb cap dels altres tres grans partits, inclosos els Veritables Finlandesos. Fa quatre anys, només el ferm rebuig de la formació de Soini a participar en els rescats financers de Portugal i Grècia va apartar del Govern Veritables Finlandesos, que havien arrasat en aquelles eleccions i havien multiplicat per vuit el seu nombre de diputats.

Totes les formacions, excepte la Unió d'Esquerra, han promès seriosos ajustos per a la propera legislatura, però d'altra banda també prometen mantenir l'Estat del benestar. El reclam als votants és prometre el retorn als nivells de competitivitat que Finlàndia tenia fa uns anys (la seva taxa de competitivitat actual està un 10% i un 15% per sota de Suècia o Alemanya). La desocupació també ha sobrepassat una nova barrera per situar-se en el 10,2%. En els últims indicadors, Finlàndia és a la cua d'Europa, junt amb Grècia i Xipre.

Durant l'última setmana de la campanya electoral es va colar el tema de les relacions amb Rússia, el seu veí de l'est, amb el qual comparteix 1.300 quilòmetres de frontera. El detonant va ser una carta conjunta dels ministres de Defensa de Suècia, Finlàndia, Noruega i Dinamarca, a més del ministre d'Exteriors d'Islàndia, que emfatitza la necessitat d'aprofundir la cooperació militar i de defensa dels països signataris davant la creixent activitat militar russa. Moscou interpreta el document com un pas de Suècia i Finlàndia per unir-se a l'OTAN.

“La situació de seguretat a les àrees properes als països nòrdics ha empitjorat sensiblement durant els últims anys” i les activitats russes “representen una amenaça a la regió”. Tant Suècia com Finlàndia no pertanyen a l'OTAN i només mantenen un acord d'associació amb l'Aliança Atlàntica.

Tradicionalment l'opinió pública finlandesa ha estat contrària a la integració a l'Aliança. Però durant la campanya el cap de Govern Stubb ha fet campanya obert per l'OTAN. “Jo crec que arribarà el dia en què Finlàndia serà membre de l'OTAN, i que això donarà seguretat i ens portarà al nostre entorn natural que formen les democràcies occidentals”, va dir recentment Stubb. Per la seva banda el probable primer ministre Sipilä pensa que amb l'acord de partenariat n'hi ha prou.

Les últimes enquestes donen un 57% al rebuig a l'OTAN davant d'un 28% de suport. Aquests percentatges es mantenen immutables malgrat la incertesa geopolítica a l'est d'Europa.