Un gol de Casadesús alleuja el Llevant davant l’Espanyol

Amb orgull i cor, limitat en el joc, el Llevant va aconseguir al final un empat balsàmic, en el clàssic arreón final del conjunt granota a l'abric de la seva afició. Víctor Casadesús, en la jugada més bàsica del futbol quan escasseja el temps, un llançament a l'aire des de lluny buscant un rematador a l'àrea, va aconseguir marcar després d'una deixada de Kalu Uche. Un gol, un punt, que pot valer més or que no pesa per al Llevant, inferior a l'Espanyol en gran part del partit, convençut l'equip de Sergio González que la victòria que abraçava amb ordre i criteri, no se li escaparia. Va perdonar l'Espanyol i el Llevant va trobar alleujament.

Amb el joc directe i les escasses i selectives transicions de l'Espanyol, obviant el centre del camp, al Llevant li va tocar portar la iniciativa en el partit, poc donat a fer-ho. El guió beneficiava el conjunt de Sergio González, especialista a treure rèdit del no-res. El domini fictici de l'equip granota no feia gens de pessigolles al grup perico. L'Espanyol va trigar un quart d'hora a creuar el centre del camp. I, en la seva primera acció ofensiva, va cantar bingo. Un centre des de la banda esquerra que Simão va treure malament, va anar a parar a Víctor Sánchez, però el seu xut el va rebutjar innocentment Mariño, que va deixar l'esfèrica als peus de Lucas Vázquez, atent a la jugada.

L'Espanyol sap gestionar com pocs un resultat favorable. Però en el futbol sovint s'esdevenen accions episòdiques que desmunten tàctiques i equilibren el treball de grup. Si el conjunt català es va avançar en el marcador gairebé sense proposar-s'ho en una acció aïllada, el Llevant va trobar una resposta ràpida en l'estratègia, després d'un córner mal concedit pel jutge de banda, llançat per El Zhar i rematat de cap per Simão de manera imponent, sense cap opció per a Kiko Casilla.

L'Espanyol es troba còmode en partits d'escàs ritme i s'hi aplica. L'ordre el defineix. Lucas Vázquez posa la velocitat i verticalitat. I Sergio García la distinció. Amb el partit equilibrat, del capità perico en va néixer la jugada del segon gol espanyolista, culminat finalment per Caicedo d'un cop d'esquerra a l'esquadra de Mariño després d'una passada filtrada de Víctor Álvarez. El davanter equatorià, que no va celebrar el gol pel seu passat llevantinista, anotava el seu novè gol del curs. Ningú ja no discuteix a Cornellà-El Prat les prestacions de Caicedo, titllat de displicent a l'inici de temporada, en què li va costar trobar la forma i el seu espai a l'equip. El Ciutat de València va aplaudir Caicedo, substituït per Stuani al quart d'hora del segon temps.

El Llevant va intensificar el ritme i la pressió en el segon acte, en què jugava descoordinat i discontinu. Poca cosa per a l'Espanyol, que va créixer a mesura que avançava el partit, però que no va saber concretar el seu domini de l'escena. I, al final, en una acció directa, el Llevant va trobar un empat de consol.