Legalitzar la prostitució

La proposta de legislar la prostitució apareix i desapareix cada cert temps sense que mai arribi a produir-se un debat en profunditat sobre aquesta qüestió. Fa uns mesos, l'Organització d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat plantejava regular la prostitució amb la finalitat de “lluitar contra els seus efectes adversos i augmentar els ingressos públics”, ja que, si es legalitzés la prostitució, es produiria un augment considerable de cotitzacions a la Seguretat Social.

Fa unes setmanes, un jutge de Barcelona va dictar una sentència en la qual condemnava l'empresari d'un prostíbul a fer contractes laborals a les dones que treballaven al seu local. Adduïa que les dones que exerceixen la prostitució lliurement tenen dret a una relació laboral normal. Al mateix temps, aquest diari ha informat de la recent creació del primer lobby format per diverses associacions de prostitutes que reivindiquen els seus drets com a “treballadores sexuals”. La presidenta d'aquest grup es presentava així: “Totes les dones que exercim sexe de pagament ho fem lliurement i voluntàriament perquè, si no, no és prostitució, és esclavitud”.

El debat no és senzill. Esgrimir l'argument que la prostitució és la forma d'explotació més antiga, que ha existit sempre i no deixarà d'existir, és el pretext còmode per no fer res i romandre en la situació d'alegalitat en què ens trobem. Una situació que ni protegeix jurídicament les prostitutes ni aconsegueix que la prostitució disminueixi. És l'argument derivat de la mandra d'enfrontar-se a una qüestió complicada.

Davant d'aquest raonament, els partidaris de legalitzar la prostitució s'uneixen en una defensa a ultrança de la llibertat individual. En nom de la llibertat i en contra d'un moralisme purità, es pronuncien a favor d'una acceptació oberta de la prostitució, que elimini el carrer i el bordell. Ara que les campanyes electorals que s'acosten encoratgen el suport a totes les causes susceptibles de ser rendibles en vots, tant la CUP com la plataforma Barcelona en Comú han manifestat el seu suport a la proposta de legalització de les treballadores sexuals.

La proposta de regular la prostitució vol justificar-se en nom de la llibertat, i no discuteixo que hi hagi algunes dones que exerceixen la prostitució voluntàriament. Però són una minoria insignificant. Les dades diuen que més del 80% de les prostitutes estan lligades a màfies que les porten de països de la Europa de l'Est i del Tercer Món. Parlar de llibertat en aquests casos és una broma. Prostituir-se té un significat unívoc: és esclavitzar-se. No poso en dubte que hi hagi dones que poden permetre's el luxe de considerar que el que fan no és prostitució, sinó un treball com qualsevol altre. Però la legislació no ha de mirar a aquesta petita minoria de dones que s'autodenominen lliures, sinó a la gran majoria que no vacil·laria a reconèixer que ven el seu cos perquè és el més lucratiu que té a l'abast. La llei és, efectivament, per a tothom, però el seu objectiu primordial, en una societat que aspira a la justícia social, és protegir els més desfavorits.

La proposta de regular la prostitució vol justificar-se en nom de la llibertat, i no discuteixo que hi hagi algunes dones que exerceixen la prostitució voluntàriament

Si aparquem els principis i ens fixem en els resultats obtinguts allí on la prostitució està legalitzada, no trobem dades gaire convincents per copiar-ne les lleis. A Europa, la prostitució està legalitzada en 12 països i, en cap, sembla que l'experiència hagi estat molt positiva per reduir ni la prostitució ni l'activitat de les màfies. Un cas diferent és el de Suècia, que va optar per prohibir-la i criminalitzar les màfies i els clients. D'aquesta manera, i si les xifres no menteixen, ha aconseguit que la prostitució baixés entre un 30% i un 50%.

Les prostitutes lliures diran que amb quin dret una societat que es proclama liberal interfereix en les vides de les persones, condemna la prostitució i la considera un treball indigne. La resposta és que, en efecte, és una activitat degradant per a totes les dones que no entenen que l'exercici de la prostitució referma els seus drets com a individus lliures, sinó tot el contrari, i aquestes són desgraciadament les que més abunden.

La discrepància de punts de vista sobre aquest tema ens situa davant d'una de les paradoxes del liberalisme. La paradoxa que consisteix a col·locar en un pedestal la llibertat dels individus sense atendre les condicions imprescindibles perquè la llibertat no sigui un dret només formal, sinó que tingui la base material imprescindible per poder exercir-lo.

D'altra banda, ens cansem de dir que també la llibertat ha de tenir límits, però no ho ratifiquem mai en la pràctica. Fa uns dies, l'Assemblea Nacional francesa aprovava considerar delicte la incitació a la primesa extrema prohibint a les agències de models contractar joves exageradament primes. Quan un pot triar, és lliure si es fes mal a si mateix, però el primer és aconseguir que la llibertat de triar sigui real, poder comparar entre diferents formes de vida i escollir la preferida. Quan deixi d'haver-hi prostitutes obligades a ser-ho, podrem discutir si ens sembla acceptable substituir la paraula prostitució per la de treballadores sexuals.

Victoria Camps és professora emèrita de la UAB