El Barça dóna vida al Sevilla i a la Lliga

El Barcelona es fa bonic quan la Lliga comença a fer pujada. A Nervión va jugar un bon partit, molt bo durant tres quarts, dolent en l'última mitja hora, prou dolent per facilitar l'empat del vigorós Sevilla. Afortunats a Vigo, els blaugrana no van tenir sort en el Sánchez Pizjuán. Al final se'ls va escapar una victòria que s'havien guanyat amb el joc (0-2) per culpa de la categoria del contrari i també per les males decisions pròpies, expressades en el 2-2: una falta a favor es va convertir en gol de Gameiro. El gol ja no va tenir remei per al Barça.

El resultat reobre la Lliga per a sort del Madrid. La frustració va ser tremenda en el Barça, un altre cop camaleònic, protagonista de moments fantàstics i de lapsus transcendents, sospitós un altre cop en el seu futbol després de descomptar dos punts, embalat com venia d’ençà que va caure a Anoeta (20 victòries en 21 partits). Avui se li retraurà que no sabés fer-se dur per tancar el partit després que se li recriminés la seva dificultat per elaborar el joc fins i tot al Camp Nou. Al Barça li costa acontentar a tots els que analitzen la Lliga i la Champions.

El Sevilla ja s'ha acostumat a Emery i al Barça sembla que cada dia hi ha més seguidors de Luis Enrique. Encara que a tots dos equips els uneix des de sempre una vena artística, un futbol que requereix estil, talent i fantasia, avui s'imposa sovint un futbol més físic i veloç, i també més variat, sobretot al Camp Nou. Al Barça el distingeix la seva capacitat d'adaptació al joc i a les circumstàncies, i per tant al rival, capaç de jugar a un toc a Manchester i a la càrrega al Calderón, de vegades ferotge i altres encantador, com ahir a la nit a Nervión.

La diferència l'acostuma a marcar la posició de Messi, extrem o migcampista, tant és, segons es doni en el partit, i els detalls en l'alineació que canta Luis Enrique. Ahir va preferir Mathieu i Busquets en detriment de Mascherano, malgrat que el cartell del partit tenia la pinta d'una pel·lícula de Sam Peckinpah. I el tècnic la va encertar amb Busquets. Els blaugrana van agafar la pilota i van assumir sense discussió el domini del partit amb Messi. Al voltant del 10, els barcelonistes pilotejaven al camp d'un replegat Sevilla.

El Barça va acabar confós, enfadat pel canvi de Neymar per Xavi

Messi no va trigar ni un quart d'hora a batre Sergio Rico. Bloquejat el seu xut dues vegades pels centrals del Sevilla, a la tercera el va ajustar amb l’espiell del peu esquerre al pal dret del porter, com fa cada vegada que rep a la punta de l'àrea, ahir auxiliat per Neymar després d'una jugada indicada per Iniesta. Una conducció neta va tenir un final endreçat, com manen les lleis, doblegades al compàs de Busquets, al desequilibri d’Iniesta, a la trempera de Neymar, i sobretot als moviments de maluc de Messi.

Malgrat els gols dels davanters, els migcampistes blaugrana eren altre cop els protagonistes, molt endreçats en el seu joc, ben assistits per la pressió alta de l'equip, tots connectats a Nervión. El gol de falta de Neymar, estèril en la Lliga des del 15 de febrer davant el Levante, va certificar el domini blaugrana i els seus molts recursos, també en l'estratègia, a més de Messi. El rondo del Barça va anestesiar el Sevilla. Els andalusos van trigar 34 minuts a arribar fins a Bravo. Al segon xut, però, Banega va entabanar el porter del Barça.

El gol per sorpresa del Sevilla va donar vida al partit i va reobrir el contenciós ajornat pel domini immaculat del Barça. Els nois d’Emery van pressionar més i millor i el Barça no va perdre el fil, sobretot perquè Alba i Iniesta van continuar generant situacions de superioritat per l'esquerra, mal rematades per Luis Suárez, excel·lent en els seus moviments, mal definidor en una jugada clara per posar l'1-3. La pilota va quedar més dividida i les ocasions es van repartir, amb el partit encès després que Krychowiak robés l’esfèrica a Messi.

El gol per sorpresa del Sevilla va donar vida al partit i va reobrir el contenciós ajornat pel domini immaculat del Barça

El polonès va recórrer mig camp, va atrapar el 10 i li va prendre la pilota de manera immaculada per a satisfacció de Nervión. El Barça no va tenir més remei que encongir-se i desplegar-se amb ràpides transicions, moltes conduïdes per Messi. La transcendència de la trobada per al Barça va quedar reflectida en el canvi de Neymar per Xavi. Un migcampista per un davanter, senyal que Luis Enrique volia recuperar el control del xoc i de la pilota, posar un punt de pausa per combatre la febre del Sevilla i la fe de l’afició del Sánchez Pizjuán.

El Barça no trobava Messi i es va encomanar a Mathieu. Molt contemporitzador, no trobava sortides per a l’esfèrica, espantat de la rauxa sevillista, confós a la pista, Neymar enfadat pel canvi. Els canvis van millorar el Sevilla mentre empitjorava el Barça. Els blaugrana van passar a jugar amb por i van encaixar l'empat després d'una falta a favor, molt mal resolta per Piqué. La contra d’Aleix Vidal va retratar els desajustos blaugrana, va possibilitar la carrera del davanter i la rematada a la boca del gol de Gameiro.

El gol va desordenar el Barça, que va saber jugar al peu i a l'espai amb el marcador a favor i, en canvi, no va tenir la contundència habitual a les dues àrees, cosa que li ha donat el liderat, que ara el Madrid amenaça en el tram final de la Lliga.