Grècia paga a l’FMI el primer tram del seu deute: 460 milions

Grècia ha pagat aquest dijous al Fons Monetari Internacional (FMI) 460 milions d'euros corresponents al tram del préstec que ha d'abonar a aquest organisme a l'abril, segons ha assegurat una font del ministeri de Finances. El pagament es farà efectiu a les 16.00 hores (13.00 GMT), l'hora d'obertura dels bancs a Nova York. El proper tram que Grècia ha d'abonar a aquest organisme és de 747 milions d'euros i venç el 12 de maig. El mes que ve, el país subhastarà lletres del Tresor a tres i sis mesos per substituir emissions anteriors per valor de 1.400 milions d'euros cadascuna. El proper dia 15, ha d'afrontar el pagament de 500 milions d'euros en salaris i pensions i fer una nova emissió de lletres del Tresor a tres mesos per valor de 1.000 d'euros.

El país va col·locar ahir 1.138 milions d'euros en lletres a sis mesos a un tipus d'interès del 2,97%, i amb això substituirà títols per valor de 1.400 milions d'euros, que vencen la setmana vinent.

Aquesta emissió tenia especial importància, ja que era la primera després de la decisió del Banc Central Europeu (BCE) de no permetre als quatre bancs sistèmics grecs augmentar la seva exposició en lletres del Tresor. En l'anterior subhasta, el passat 4 de març, es van col·locar també 1.137,5 milions d'euros, al mateix tipus de 2,97%.

A més, la retirada dels inversors estrangers de les subhastes des del gener dificulta les operacions de finançament de l'economia hel·lena. L'ordre del BCE, que al febrer va decidir deixar d'acceptar els bons hel·lens com a garantia en les seves operacions de refinançament ordinàries, com les subhastes setmanals, va agreujar l'escassetat de liquiditat de les arques estatals, que des de llavors ha anat en augment. Ara els bancs grecs poden aconseguir finançament a través del Banc de Grècia, tot i que a l'1,55%, molt més cara de la que ofereix actualment el BCE al 0,05%.

Les necessitats de finançament no han estat concretades pel Govern d'Alexis Tsipras, que continua les negociacions amb Brussel·les per perfilar les reformes que ha d'aplicar i que permetin arribar a un acord per rebre els 7.200 milions d'euros que queden pendents del segon rescat.