Artur Mas admet que la corrupció afebleix el procés sobiranista

Els town hall són un element essencial de la política dels Estats Units. Originaris dels pobles de Nova Anglaterra, al nord-est del país, consisteixen en trobades informals en què un polític debat de forma planera un qüestió amb un grup de ciutadans que li expressen les seves opinions. La conferència, amb col·loqui posterior, del president de la Generalitat, Artur Mas, dimecres a la nit a la Universitat de Colúmbia, va recordar durant moments al clima d’un town hall i durant d’altres al d’un debat parlamentari encès amb intercanvis d’arguments enmig de freqüents aplaudiments i mostres de desaprovació.

Que el debat sobiranista desencadena passions fàcilment va quedar de manifest a l’edifici antic al campus de Colúmbia a Nova York, que va acollir la conferència de Mas, titulada “Catalunya en una cruïlla”. Prop de 300 persones –una combinació de joves, empresaris i gent gran, la majoria dels quals amb vincles amb Catalunya i Espanya– van omplir la sala. Un sector va rebre amb aplaudiments l’entrada del president català, acompanyat per Xavier Sala i Martín, catedràtic d’Economia a Colúmbia i que va fer una presentació elogiosa de Mas.

Al llarg de la intervenció del president, les mostres de suport i el clima encès van anar en augment. L’ambient va ser molt més polític que acadèmic. En certs moments, quan Mas feia proclames solemnes o rebatia arguments, la reacció eufòrica d’una part del públic recordava la d’un míting. Tot el contrari dels habituals debats serens als think tanks nord-americans.

Quan Mas feia proclames solemnes o rebatia arguments, la reacció eufòrica d’una part del públic recordava la d’un míting

Mas es va mostrar pedagògic i va mantenir la calma durant l’hora i mitja de conferència i col·loqui davant les preguntes punyents d’alguns assistents i del moderador, l’espanyol José Moya, professor d’Història a Colúmbia i que fa prop de 30 anys que viu als EUA. A Mas li van recriminar la falta d’una reforma electoral i li van preguntar si el sobiranisme era una forma de tapar la corrupció. També li van fer preguntes sobre el sistema d’immersió lingüística a les escoles, la solidaritat interterritorial, els motius econòmics de la independència o si confia en el reconeixement internacional d’un hipotètic Estat català.

El president va intentar dissipar dubtes i va destacar les bondats del procés secessionista i de les eleccions autonòmiques del setembre, que va defensar com a única alternativa per fer avançar l’autogovern català i per mesurar l’abast de l’independentisme davant l’oposició de la Moncloa a la celebració d’un referèndum.

Però, alhora, va admetre que la corrupció afebleix l’independentisme, una opinió que se sent poc als cercles sobiranistes. Després de negar que el procés sigui una resposta a la corrupció –va esgrimir que n'hi ha a casos a gairebé “tots els llocs” i en països independents–, Mas va reconèixer l’impacte negatiu dels escàndols. “Sense aquests casos de corrupció probablement aquest procés seria més fort, així que no ajuda la independència. Probablement fa mal a aquest procés d’independència a Catalunya i cregui'm que ho lamento”, va dir, sense entrar en detalls.

Mas va evitar reflexionar a fons sobre quin podria ser el reconeixement internacional d’una Catalunya independent

Polítics sobiranistes han negat en els últims mesos que la confessió, l’estiu passat, de l’expresident català Jordi Pujol sobre la seva fortuna oculta a Andorra hagi afectat el procés. La percepció de corrupció –Mas es va desmarcar del cas Pujol en una compareixença al febrer al Parlament forçada pel seu soci ERC– és un dels possibles motius que esgrimeixen els analistes com a conseqüència del descens de l’independentisme en les enquestes. Fa uns dies, en una entrevista al diari ‘The Wall Street Journal’, Mas va admetre que l’auge de Podem debilita la causa secessionista.

Al col·loqui a Colúmbia, Mas va evitar reflexionar a fons sobre quin podria ser el reconeixement internacional d’una Catalunya independent. En una entrevista a l’agència Bloomberg, aprofitant la seva visita de dos dies a Nova York, el president va dir que desitja que els països “més grans” de la Unió Europea intentin, per raons d’estabilitat econòmica, convèncer Rajoy que negociï la secessió de Catalunya per així evitar una declaració unilateral d’independència. El full de ruta de Convergència amb ERC és declarar-la en un termini de 18 mesos després dels comicis de setembre.

Conscient del nerviosisme que provoca a l’estranger el risc de redibuixament de fronteres, Mas es va esforçar per recordar els orígens centenaris de Catalunya i el seu compromís democràtic, i per descriure com a transversal, pacífic i integrador el procés sobiranista. Posicionant-se com a estadista, va garantir l’estabilitat d’un hipotètic Estat català i el seu compromís amb l’ordre econòmic i de seguretat internacional. I va emfatitzar els llaços entre Catalunya i els EUA.

En un nació d’immigrants, en què l’ideal nord-americà convida a la integració, el president va destacar la participació de ciutadans estrangers a les manifestacions independentistes dels últims anys. “Han estat tots benvinguts i integrats a la nostra societat, i també volen que el somni català triomfi”, va afirmar. I davant d’una pregunta d’un estudiant d’Extremadura, va assegurar que a Catalunya no s’anomena als estrangers immigrants sinó “catalans d'origen diferent”, cosa que va propiciar aplaudiments fervents d’una part del públic.

En un intent de traçar paral·lelismes amb el sobiranisme català, Mas també va fer gestos de complicitat als Estats Units: va fer referències a la seva declaració d’independència al segle XVIII, va invocar el poeta nord-americà Robert Frost en comparar el procés amb el camí menys viatjat i va recordar algunes reflexions del president Barack Obama sobre l’autodeterminació i el poder col·lectiu: “A Catalunya també creiem en el poder del nosaltres en la democràcia. Nosaltres votarem al setembre i nosaltres decidirem el nostre futur polític com a nació”.