El majordom de la reina

Dominar la fórmula exacta de la beguda favorita de la reina mare d'Anglaterra, una desena part de Dubonnet i la resta, ginebra pura, va acabar convertint William Tallon en una figura indispensable a palau. Més que un simple majordom, el gran confident i amic de la progenitora d'Elisabet II al llarg de mig segle, es va endur a la tomba alguns secrets que ara emergeixen en una biografia publicada vuit anys després de la seva mort per a irritació dels Windsor. I no es tracta només de confirmar les sospitades tirades etíliques de la dama, o del seu retrat a la vora de la demència durant les dues últimes dècades de la seva vida, sinó dels detalls sobre la seva estreta relació amb un servent d'orígens humils al qual sempre va concedir carta blanca. Aquell que l'acompanyava en totes les seves compareixences públiques, i entretenia les seves vetllades explicant-li xafarderies o exercint de parella de ball, però que amb la complicitat de la nit obria les estances reials per a si mateix i una col·lecció d'amants masculins que van jalonar la seva vida privada.

Backstairs Billy (Billy, el de l'escala de servei), el títol del llibre signat per Tom Quinn, replica el sobrenom pel qual era conegut entre el públic britànic aquest personatge de port esvelt i distingit que solia aparèixer en el segon pla de les fotografies de la reina mare o passejant vestit de vint-i-un botó els famosos gossos corgi de la casa reial. Era el majordom perfecte, la discreció proverbial del qual mai no es va deixar temptar per repetides i milionàries ofertes a canvi de relatar les seves experiències a palau. Però tenia un costat secret i fosc que l'autor ha intentat destil·lar entrevistant una vintena dels seus antics companys, més enemics que amics, i sobretot als llavors membres més joves del servei que el descriuen portes endins com un “depredador sexual”.

“Va arribar a comportar-se com a part de la família reial”, explica Tom Quinn, autor de la biografia

El protagonista de la polèmica biografia “va arribar a comportar-se com a part de la família reial, perquè la reina mare el va convèncer que no podia viure sense ell”, descriu Quinn sobre aquest servidor que sempre sabia anticipar-se als desitjos de la seva cap, ja fos a força de satisfer l'afició al gintònic o d'omplir els espais en blanc de la seva vida social des que envidués de Jordi VI el 1952. I la mare de l'actual sobirana el recompensava fent els ulls grossos de les seves promíscues aventures a palau que, segons els testimonis del llibre, van arribar a traslladar un afer sexual de Tallon amb un jove prostitut fins a la butaca favorita de la senyora de la casa.

Pluma especialitzada en les memòries, sovint escandaloses, d'aquells que han servit a l'aristocràcia anglesa, Quinn insisteix durant l'entrevista telefònica que el principal objectiu de Backstairs Billy ha estat traçar l'extraordinari recorregut del fill d'un botiguer del deprimit nord d'Anglaterra fins al cor del selecte cercle reial. Fascinat des de l'adolescència per l'oripell de la monarquia, Tallon (1935-2007) no va deixar d'enviar sol·licituds d'ocupació al palau de Buckingham fins que als 17 anys va aconseguir desembarcar a la seva porta posterior com a aprenent, una feina de llargues hores i sou magre. El trasllat al costat de la reina mare a la residència de Clarence House, després de l'ascensió al tron de la seva filla gran Elisabet, va ser el catalitzador que li va permetre afermar-se com a mestre de cerimònies d'una mena de cort paral·lela. “Li agradava el poder”, confirma el seu biògraf, i va poder exercir-lo gràcies a aquesta protectora “que li tenia una simpatia genuïna i confiança, i sobretot gaudia amb la reacció dels assessors estirats de palau davant la seva debilitat per una persona comuna”.

L'escriptor destaca el “caràcter tolerant de la reina mare”, a qui no li importava gens ni mica la condició d'homosexual del majordom que va entrar al seu servei quan encara estava penat per les lleis britàniques. Encara que acaba resultant una mica més viperí quan afegeix que “ella oblidava qualsevol aspecte negatiu de les persones que li agradaven i sobretot que l'entretenien”, com l'historiador de l'art Anthony Blunt, la companyia del qual va seguir conreant una vegada exposat públicament com a espia per la URSS i, per tant, com un traïdor.

El llibre ha estat rebut amb aprensió des de certs sectors monàrquics pel seu relat de la tremenda complicitat entre una reina mare “que vivia com una aristòcrata de cent anys enrere i completament desconnectada del món real” i aquest majordom que ho feia possible i que, després de complir les seves funcions de forma impecable, trastocava l'harmonia dels qui vivien escales avall seduint o assetjant el personal. O que solia introduir als salons de palau les seves noves i freqüents conquestes de l'exterior.

William Tallon va ser forçat a retirar-se després de la mort de la centenària reina mare el 2002, després de cinc dècades al seu servei, l'últim tram del qual semblaven “un vell matrimoni”, en paraules de Tom Quinn. La va sobreviure cinc anys envoltat de records de palau en el petit pis de Kennington, al sud de Londres, que li permetia la seva modesta pensió. Dues-centes persones van assistir al seu funeral a la Queen’s Chapel del palau de St. James, destaquen artistes i actors, encara que cap dels principals membres de la família reial, ni tan sols el príncep Carles que sempre l'havia tractat amb afecte deferent. Entre els seus objectes personals, subhastats uns mesos més tard, destacava una nota escrita de pròpia mà de la reina mare comminant-lo, abans d'un viatge a Escòcia, a no oblidar-se de les provisions de ginebra i Dubonnet.