El Suprem veu “frívola” la demanda de paternitat contra Joan Carles

El Tribunal Suprem considera que la demanda de paternitat que el mateix tribunal va admetre contra el rei Joan Carles “no és gens versemblant ni seriosa” i és “senzillament falsa, frívola i injusta”. Així ho expressa la sala civil en la interlocutòria en la qual explica per què l'11 de març passat va arxivar la investigació que havia iniciat dos mesos abans. Després d'estudiar el recurs presentat pels advocats del Rei, els magistrats consideren que el relat de la ciutadana belga Ingrid Sartiau, que assegurava que era filla de Joan Carles I, està farcida de “contradiccions”.

Els jutges que, per set vots a tres, es van mostrar a favor d'arxivar la demanda de paternitat contra el Rei han tingut en compte les declaracions que Sartiau i el seu advocat van fer a diversos mitjans de comunicació després que el tribunal admetés la demanda, que es va estimar al gener perquè el tribunal va acceptar com a prova una acta notarial en la qual la mare de Sartiau explicava les circumstàncies de la seva suposada trobada sexual amb Joan Carles, el desembre del 1965. A més, la sala civil va tenir en compte els contactes que Sartiau afirma que ha mantingut amb un cosí de Joan Carles, José Guijarro Romanov de Colonard Borbó, i amb un altre home, anomenat Felipe, que segons ella també és fill del monarca (tot i que no ha presentat demanda).

Però segons els magistrats, el relat d'aquesta acta és incompatible amb els que la dona ha ofert als mitjans. Els uns i els altres són “versions excloents”, adverteix el tribunal, que desgrana algunes d'aquestes contradiccions, com que el text signat davant de notari recull que la mare de Sartiau i Joan Carles es van conèixer en un hotel de la Costa del Sol mentre que la dona ha explicat als mitjans que es van veure per primera vegada a França. Tampoc quadra, adverteixen els jutges, el temps en el qual la mare va mantenir suposadament el secret sobre la paternitat de la seva filla: segons l'acta notarial, Sartiau no va saber qui era el seu pare fins al 2012, però, segons el recurs presentat pel pare de Felip VI, la dona ja parlava d'això a la seva pàgina de Facebook el 2011. Així mateix, en alguna declaració pública Sartiau va afirmar que ho sabia des de fa 10 anys.

Contra la interlocutòria d'arxiu s'ha presentat un vot particular signat pels magistrats José Ramón Ferrándiz i Xavier O'Callaghan, que s'oposen a la decisió dels jutges d'admetre el recurs de Joan Carles I. Aquests magistrats adverteixen que és la primera vegada que la sala primera deixa sense efecte la decisió d'admetre a tràmit una demanda de paternitat prèviament admesa i amb les mateixes proves per les quals es va admetre. Aquests jutges consideren que no s'ha valorat correctament el principi de prova i creuen que el recurs de reposició “no constitueix un remei apte” per possibilitar una valoració de proves aportades o practicades després d'haver-se dictat la resolució recorreguda.