Lluït Espanyol, desconegut Vila-real

Ciclotímic com no n'hi ha gaires, l'Espanyol té força per permetre's certs luxes. Com vèncer a El Madrigal, cosa que no aconseguia des de feia més d'una dècada. L'equip de Sergio González va aprofitar el fet de trobar-se al davant un rival despressuritzat, sense tacte ni finor, amb els seus jugadors al pic descendent de forma. Un Vila-real desconegut del qual es va aprofitar l'Espanyol, més ben disposat i organitzat, amb Caicedo amb la punteria afinada. Caicedo va aconseguir fer lluir la feina coral dels blanc-i-blaus, superiors al Vila-real la major part del partit al centre del camp i també a les àrees. Va aconseguir una victòria contundent que l'ha de fer creure en aspiracions més elevades. Europa no és una utopia si juguen amb el convenciment i la fe mostrada dijous al vespre contra un Vila-real que ha perdut frescor, encís i gol: ja són quatre partits consecutius sense anotar cap gol.

Asenjo va ser el primer porter a intervenir en el matx per aturar un cop de cap de Víctor Álvarez a centrada temperada de Sergio García després desfer-se amb mestratge del marcatge de Víctor Ruiz. Ben disposat l'Espanyol, al Vila-real li va costar situar-se en tot el partit, faltat de compàs en el joc curt i sense espais per a les transicions ràpides i el futbol directe. Més bones sensacions transmetia el grup de Sergio González a la recerca de retrobar-se i definir cap on transita aquest tram final del campionat, distant de la zona de descens tant com del setè lloc que pot donar accés a la Lliga Europa. Difícilment algú desbancarà el Vila-real de la sisena plaça per poc que s'hi esmerci i els resultats li tornin a somriure. Mentrestant, la graderia i Marcelino compten les jornades que falten per recuperar Bruno, la brúixola i l'ànima del Vila-real. Diumenge, a Getafe, esperen disposar de Cheryshev.

L'Espanyol té capacitat i jugadors per fer-la grossa. Com Lucas Vázquez. El jove de la pedrera del Madrid es va inventar el gol que avançava els pericos al marcador, nascut d'una gosadia i conclòs amb gran dosi de fortuna. Lucas Vázquez va servir una falta lateral de manera directa que va sorprendre Asenjo, salvat en primera instància pel travesser; la pilota va botar a la ratlla de la porteria i va caure als peus de Javi López, la rematada del qual va sortir al revés de la seva intenció: la pilota va rebotar en Caicedo, que corria per allà. L'equatorià va celebrar el gol atribuint-se un mèrit exagerat. Compten igual els gols de xamba que els de xilena.

Caicedo va aconseguir donar lluentor a la feina coral del quadre blanc-i-blau

La sort en l'acció la va buscar l'Espanyol, amb les idees més clares que no pas un Vila-real destensat després de tanta adrenalina i energia consumida els dos mesos anteriors amb la Copa i la Lliga Europa enmig de la competició domèstica. Amb falta de cadència, el conjunt de Marcelino va serrar les dents per equilibrar un xoc contra un Espanyol ben organitzat i amb més bon traç. Als migcampistes grocs els costava Déu i ajut embastar tres passades seguides, no diguem trobar els seus davanters, els ràpids i hàbils Giovani i Vietto desconeguts tots dos, ben vigilats per Álvaro i Héctor Moreno.

Sense aptitud, el Vila-real va millorar el segon acte a partir de l'actitud. Inèdit el primer temps, Casilla va haver d'intervenir només iniciar-se els segons 45 minuts en desviar amb dificultats un cop de cap de Trigueros. El panorama va canviar completament i l'Espanyol va passar de caçador a presa, sotmès en principi a la màxima intensitat groga. Va ser un miratge. Fins que Sergio García, després d'un control orientat en rebre un servei de banda, va trobar Caicedo que, després de regirar-se i deixar tirat Víctor Ruiz, va marcar amb un xut sec i precís. I ho va celebrar amb alegria. Aquesta vegada el mèrit va ser tot seu. I de l'Espanyol que torna a mirar a Europa.