Iarmuk, la porta dels gihadistes cap a Damasc

Fa ja temps que Iarmuk va deixar de ser un camp de refugiats i es va convertir en un barri qualsevol de la perifèria de Damasc, la capital siriana. Fa tan sols cinc anys, la bullícia dels comerços i dels 160.000 refugiats palestins que l'habitaven saturava diàriament els carrers principals del camp. El baix cost dels lloguers va atreure molts sirians treballadors que durant el dia feien el trajecte dels vuit quilòmetres que els separen del centre de Damasc. Avui, a l'entrada del camp, la recent escomesa dels grups gihadistes Front Al-Nusra i Estat Islàmic, en una batalla oberta amb milicians palestins i l'exèrcit regular sirià, ha convertit el que eren immobles de cinc plantes en una munt de runa.

A diferència del Líban o de Jordània, els palestins gaudeixen a Síria dels mateixos drets i obligacions que els ciutadans sirians. L'accés a l'educació o a la salut pública feien de Iarmuk una miniciutat, on les noves generacions seguien mirant cap a Jerusalem i clamant el seu dret a la tornada, però vivint una vida plenament integrada al costat dels sirians. Fins i tot els homes palestins són cridats a fer el servei militar regular. Aquesta vida com a ciutadans de ple dret és el que va empènyer prop de mig milió de palestins de Síria a mantenir-se neutrals durant el conflicte.

Però l'estratègica situació geogràfica de Iarmuk ha precipitat finalment el camp i l'ha condemnat a les dinàmiques del conflicte. El camp talla l'autopista que circumval·la Damasc. Transcorregut el primer any de guerra, quan els rebels es feien forts a les portes de la capital i amenaçaven d'arribar al cor del règim, aquesta autopista va servir de tallafocs.

El 16 de desembre, ignorant tots els acords previs amb les diferents faccions palestines, centenars de rebels islamistes van entrar en massa per l'empobrit barri d'Al-Hajar al-Aswad, al sud de Iarmuk i feu rebel conservador. L'aviació siriana va respondre bombardejant el camp.

Igual que altres fronts entre tropes regulars sirianes i rebels, aquest quedava estancat amb esporàdics intercanvis de trets i atacs de franctiradors. Però les condicions de vida a dins es deterioraven. “Ja no queda arròs, ni llenties. Mengem herbes bullides, i fins i tot la carn dels gats”, relatava a aquest diari Baraa, una habitant de Iarmuk el gener del 2014.

Dilluns passat, el cèrcol es tornava a tancar al voltant dels 18.000 civils que queden a Iarmuk. Uns 200 van aconseguir fugir per la plaça de la Batija i a través dels controls de combatents palestins i de l'exèrcit sirià. Al-Nusra traïa els que fins llavor havien estat els seus aliats combatents palestins que quedaven al camp, en obrir el camí als homes de l'Estat Islàmic. Els dos milers de milicians palestins estimats es veuen atrapats entre les tropes sirianes apostades a l'entrada nord de Iarmuk, i l'embranzida dels gihadistes al sud. “Gairebé ja no els queda munició, i el camp està tancat i barrat”, afirma Salah, del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina, en una conversa telefònica.

Segons els voluntaris, l'exèrcit sirià roman apostat a l'entrada nord del camp, amb tancs i tropes als edificis més alts que envolten Iarmuk. El règim sirià no permetrà un avanç gihadista a menys de vuit quilòmetres de les portes del palau presidencial, i del cor de la capital lleial al règim. Per aquest motiu, la comunitat palestina tem una destrucció total del camp en mans de l'aviació siriana. Aquells que simpatitzen amb els rebels i els opositors al règim sirià no entenen com els gihadistes s'arrisquen a una condemna de la comunitat sunnita internacional en atacar els “germans palestins” a Síria. “Si els gihadistes avancen, Iarmuk es convertirà en un nou Nahr al-Bared”, repeteixen descoratjats un grup de joves palestins en un cafè de Beirut. Fan al·lusió al camp de refugiats palestins de Nahr al-Bared, al nord del Líban, destruït per complet després de tres mesos de combats el 2007 entre faccions gihadistes i l'exèrcit libanès. Els habitatges de 30.000 persones van ser reduïts a enderrocs. Set anys més tard, tan sols un terç del camp ha estat reconstruït.

L'ombra de Nahr al-Bared planeja sobre molts palestins de Iarmuk que temen ser refugiats per segona vegada, aquesta vegada d'un conflicte aliè, i perdre tots els avantatges que els va donar aquest camp convertit en un barri més dels afores de la capital siriana.