Més de 25.000 estrangers combaten amb grups gihadistes, segons l’ONU

El fenomen dels combatents estrangers continua la seva expansió. Més de 25.000 persones de 100 nacionalitats diferents combaten sota les sigles de l'Estat Islàmic i d'Al-Qaida , segons un informe de les Nacions Unides al qual ha tingut accés aquest dijous l'agència AP i que recull Reuters. Segons les seves dades, el nombre de forans enrolats en grups gihadistes s'ha disparat un 71% des de mitjan 2014. L'ascens és encara més brusc respecte a la xifra de principis de la dècada, quan només hi havia pocs milers de combatents estrangers en el front. "El flux és més elevat que mai i ha augmentat amb força els tres últims anys", afegeix el document, remès el mes passat al Consell de Seguretat.

"Els qui mengen junts i es converteixen en amics, acaben combatent junts", afirmen els tècnics de les Nacions Unides en l'informe. L'ONU assenyala dos països com a "veritables escoles" de combatents: Síria i l'Iraq. Entre tots dos sumen 20.000 combatents estrangers a les seves fronteres, que acaben lluitant en les files de l'EI i del front d'Al-Nusra. "Milers de combatents han viatjat a Síria i l'Iraq, on viuen i treballen en una veritable escola d'extremistes, com ho va ser l'Afganistan la dècada dels 90".

En aquest últim país, el nombre de combatents actius ascendia, al març, fins als 6.500. Diversos milers d'estrangers es troben, també, en països com el Iemen i el Pakistan. Els tècnics de l'ONU paren especial atenció a un altre centre d'entrenament important que els últims mesos ha perdut força: Líbia.

Les Nacions Unides criden l'atenció sobre el creixent nombre de països emissors de combatents: el que en la dècada dels 90 era un petit grup d'Estats s'ha convertit en més d'un centenar, més de la meitat del total mundial. Alguns, segons l'informe, mai abans no havien tingut vincles amb grups associats a Al-Qaida o l'Estat Islàmic.

L'estudi es refereix a quatre països com els principals focus emissors: Tunísia, el Marroc, França i Rússia. I n'esmenta quatre més en els quals l'emissió de combatents ha crescut amb força: les Maldives, Finlàndia i Trinitat i Tobago. Diversos països de l'Àfrica subsahariana que les Nacions Unides no identifiquen s'han afegit, l'últim any, als països emissors.

En l'últim recompte, el Consell Europeu quantificava en 3.000 els combatents originaris de països de la Unió Europea. L'Oficina Europea de Policia (Europol), eleva aquesta xifra fins a les 15.000 persones. La CIA corrobora, per la seva banda, que el màxim reclutament d'estrangers ha engrossit les files de l'Estat Islàmic fins als 31.500 combatents.

L'ONU subratlla que, en un món globalitzat, les possibilitats que un ciutadà de qualsevol procedència es converteixi en víctima d'un atac comès per un combatent estranger "continua creixent". Particularment, afegeix, "en el cas d'atemptats comesos en hotels i altres espais públics". Davant aquesta nova realitat, els experts recorden que un dels objectius dels terroristes és aconseguir un "pànic generalitzat" i incideixen que la resposta ha de ser "mesurada, efectiva i proporcionada".

Els tècnics recalquen que la millor política per acabar amb aquest fenomen és evitar la radicalització, el reclutament i el trasllat dels futurs combatents. També apel·len a la cooperació dels serveis d'intel·ligència i posen com a exemple de bones pràctiques la llista d'alerta engegada per Turquia, un punt de trànsit clau cap a l'Iraq i Síria.

L'anàlisi neix d'una petició del Consell de Seguretat del setembre passat que buscava conèixer de primera mà l'abast d'aquest nou fenomen transfronterer del qual s'han nodrit, fonamentalment, les files de l'Estat Islàmic.