10 cites per conèixer el campió

Quan falten 10 jornades, la Lliga pot semblar sentenciada, però no ho està. L'exemple és proper. A aquestes alçades de la temporada passada, el Madrid era líder a tres punts de l'Atlètic, que sortiria campió, i a quatre del Barça. L'equip blaugrana arriba ara amb el vent a la cua al tram decisiu, també amb quatre punts de distància, a costa del peu danyat de Messi i d'allargar fins a l'últim tram el moment dolç de la seva estrella principal. Però s'enfronta a un calendari complex, sobretot per la sortida al Sánchez Pizjuán en la jornada 31 davant el Sevilla (l'11 d'abril); l'arribada una setmana després del València al Camp Nou (19 d'abril); i, en la penúltima jornada, la visita al Calderón d'un Atlètico capaç de tot (17 de maig).

Al FC Barcelona, primer amb 68 punts, se li ha valorat poc la seva defensa. I, no obstant això, aquesta ha estat una de les claus del lideratge: haver rebut només 17 gols en 28 jornades, nou menys que el Reial Madrid i cinc menys que el València, el segon millor defensor del campionat. A més de les patinades en les contractacions del central Vermaelen i del lateral Douglas, el fitxatge de Mathieu (20 milions per un central de 30 anys) va ser també molt qüestionat, encara que la seva actuació hagi estat acceptable: 20 partits i un gol, de cap davant el Madrid. La sobrietat del porter Bravo, la contundència de Mascherano i Piqué, i la forma recuperada dels laterals, Dani Alves i Jordi Alba, han sustentat l'esquelet blaugrana, exuberant també en l'atac més golejador del campionat: 80 gols, 57 d'aquests repartits entre els seus tres davanters (Messi, 32; Neymar, 17, i Luis Suárez, 8).

De la derrota la jornada passada al Camp Nou (2-1), el Madrid va sortir a quatre punts del líder, però amb la moral reforçada. La tornada de Modric per recobrar l'estabilitat al centre del camp, així com l'imminent retorn de James (bones dosis de profunditat) reactiva l'optimisme del quadre d'Ancelotti per al recorregut final. Retratats els 28 partits anteriors, el Madrid ha estat a l'altura blaugrana en efectivitat ofensiva: 78 gols, 56 d'aquests repartits entre Cristiano (31), Benzema (13) i Bale (12). Però el punt feble del conjunt blanc ve de la rereguarda: 26 punts encaixats, el pitjor en aquesta faceta dels quatre primers classificats. El calvari de Casillas, esbroncat en el seu propi estadi, i les diferents lesions de Pepe i Sergio Ramos, han derrocat el dic d'una defensa exposada per un centre del camp molt bolcat a l'atac, sense la contenció de Modric, absent més de tres mesos per lesió.

Al Madrid se li concentren les teòriques dificultats entre les jornades 35 i 36, entre la visita al Sevilla al Sánchez Pizjuán el 3 de maig i l'arribada al Bernabéu del València una setmana després, el dia 10.

El València ha guanyat sis dels últims set partits. El setè va ser un empat al Calderón (1-1) del qual va sortir convençut de merèixer el tercer lloc que ocupa. Se sent poderós, física i mentalment, sense el desgast de la participació en altres competicions dels seus tres rivals. El conjunt de Nuno solament ha encaixat 22 gols gràcies a una defensa recitada de memòria pels seus afeccionats: Barragán, Otamendi, Mustafi i Gayà, protegits per un Diego Alves en estat d'inspiració. El gol és molt més democràtic que entre els seus adversaris, lidera la taula de golejadors per un migcampista (Parell, amb 9) i sense que els davanters hagin aconseguit les xifres esperades (Alcàsser, set, i Negredo, tres). A l'equip de Nuno li queda visitar l'estadi dels dos grans.

De la derrota a la jornada passada al Camp Nou (2-1), el Madrid va sortir a quatre punts del líder, però amb la moral reforçada

L'Atlètic afronta l'últim tram impulsat per la renovació del seu entrenador, Diego Simeone, fins a 2020 (a l'espera que també signin els seus col·laboradors, Mono Burgos i El Profe Ortega). I amb l'enorme repte, encara que també desgast, d'enfrontar-se al Madrid en els quarts de final de la Champions (el 14 al Calderón i el 22 al Bernabéu). La seva baralla és per assegurar el tercer lloc: arriba igualadíssim amb el València, amb un punt menys, un gol més a favor i un més en contra. I un calendari una mica més senzill, ja que solament li queda el Barça, el 17 de maig al Calderón, i també una visita espinosa al Madrigal el 29 d'abril.

Respecte d'aquestes altures del curs passat, el quadre de Simeone ha notat el pes de les absències a la porteria (Courtois, malgrat el bon rendiment de Moyá) i a la davantera (Diego Costa). Llavors sumava 11 gols més i encaixava set punts menys. Entre Griezmann (14), Mandzukic (12) i Torres (1) han hagut de cobrir els 22 punts de Diego Costa.